Matances!!!

Aquest cap de setmana aniré per segon cop a matances, que és la forma mallorquina de fer la "matança del porc". A la matança del porc a Catalunya hi havia anat un parell de cops de ben petit i un dels pocs records que em queden són les gibrelles plenes de peltrucs blancs i negres que ens endúiem cap a casa. Les primeres (i úniques) matances a què he assistit van ser fa tres anys a Escorca, ben a prop del monestir de Lluc. Em van impactar moltes coses:

-el tracte exquisit que va rebre el porc fins que va ser mort d'una sola ganivetada a la gargamella (abans l'havíem penjat de les potes davanteres a la pala d'una petita excavadora).

-el darrer alè (vapor) que va sortir de la ferida mortal del coll del porc.

-el repartiment de tasques entre homes i dones: nosaltres vam escorxar el porc després d'haver-ne cremat els pèls, vam preparar els calderons per bullir els butifarrons i vam fregir el greix. Elles, mentrestant, van netejar els budells i els van cosir i després van picar (capolar) la carn i van fer les pastes que servirien per fer els diferents embotits.

-el beure i l'esmorzar. Sí senyor, tota la feinada va anar envoltada d'un bon drinking (herbes o palo) i d'un bon esmorzar de fregits de trossos del porc amb pa amb tomàquet.

-la pasta de la sobrassada. Em vaig arremangar la samarreta, em vaig posar de genolls i dins una gibrella immensa vaig haver de remenar la pasta de la carn amb el pebre vermell, sal i altres espècies fins que quedés tot absolutament ben mesclat. Diuen que s'ha de remenar fins que et suï el cul de l'esforç. Vaig suar de valent.

-omplir els budells. No ho havia fet mai i el fet de tenir un budell a la mà que es va omplint i omplint i omplint... Bé, va ser una sensació curiosa.

-de tot, però, el millor record va ser veure el resultat final del dia de feina, que va ser molt similar al de la foto. I, encara millor, tenir sobrassades per tot l'any!!! Mmmmmm!!!!