Un matí qualsevol...

Avui seré un pèl escatològic, o sigui que els que us esgarrifeu per no res ja podeu deixar de llegir. I és que m'he llevat amb ganes de marxa... He anat al gimnàs i, com cada matí he nedat la meva mitja horeta. No sé perquè, hi havia una gentada. Érem tres per carril i els cops a totes les parts de la resta de la gent han sigut més freqüents. No és que ho faci expressament, però tinc els braços llargs, les espatlles bastant amples i el metge em va dir que havia de fer esquena, o sigui que no veig a la gent que se m'acosta. El monitor de la piscina ja m'ho va dir el primer dia: "tu ets voluminós, vés sempre per la dreta del carril i pels cops no et preocupis: tants en donaràs, tants en rebràs". I jo que em pensava que la natació era un esport inofensiu... Doncs avui, la gent que nedava era molt lenta i perdia bastant de temps a les voreres on esperava que qui em precedia arribés a mitja piscina per començar jo. Un d'aquests cops duia un home d'uns 40 anys a davant. He començat a nedar quan ell ja era a mitja piscina i... sí, quan he arribat a tres quarts de piscina li he fotut una hòstia al cap de les que fan història. Ha sigut totalment involuntari i per sort sembla que no li he fet sang ni res, però a mi m'ha quedat el braç adolorit. Jo no anava gaire ràpid, és més, hi ha gent molt més ràpida que jo, però avui no hi eren. El senyor estava abraçat a les boies del mig i em mirava amb cara d'atontat. Li he demanat perdó, li he preguntat si estava bé i el monitor m'ha cridat (sorprenentment s'enrecordava del meu nom) i m'ha dit que em posés al carril de la dreta de tot si no em molestava anar tocant paret. Així ho he fet i la veritat és que s'anava més tranquil. Més tranquil fins que ja arribant a la paret he tornat a tenir una topada. Ara amb una senyora de mitjana edat (espero que no fos la dona del d'abans). La culpa no ha sigut meva, ja que ella es veu que intentava sortir per l'escala quan he arribat jo i he contactat de ple amb el seu pitram, bastant exhuberant... La dona ni deu haver mirat si jo venia... Bé, la cosa no ha anat a més, però m'ha torbat una mica. Ja veieu, un dia que la parenta no m'acompanya a la piscina i ja creo problemes.
Un cop al vestuari, no faré comentaris del que he vist ni sentit perquè no sóc xafarder i no és res de l'altre món. Sobretot el que he vist. Bé, tan sols faré un comentari. Hi ha un senyor que hi és sempre que dimecres ja em vaig fixar en ell perquè es va estar gairebé un minut posant-se colònia. No exagero. Pssst, pssst, pssst, pssst, pssst, pssst... Va fer més de 50 descàrregues del vaporitzador de colònia sobre el seu cos. Una cosa exagerada. Avui hi ha tornat fins que se li ha acabat l'ampolleta. Dimecres n'hi havia més de la meitat...
Bé, i anant al tema escatològic. He anat a comprar el diari i el quiosquer de cada dia m'ha saludat com sempre i m'ha dit, vigila que un gos acaba de descarregar aquí davant... Bé, a mitja frase, ja he fet un moviment amb el peu amb la intenció d'esquivar la merda però ja estava fet i havia convertit una muntanyeta mig desfeta en una escampadissa fastigosa. No era merda compacta, no... El putu gos dels ous anava molt lleuger i la tifa tenia un color claret realment fastigós. Bé, després he anat arrossegant els peus fins a la feina i tot ha quedat ben net, però no m'he aconseguit treure la maleïda pudor del nas. ECSSSSSS... La part bona és que ja he tirat la loteria. Si dilluns no hi ha blog és que m'he escapat a una platja deserta a gaudir dels milions.