Bones festes (2)

Avui, com fa un any, vull desitjar unes boníssimes festes de Nadal a totes les persones que llegeixen, han llegit o llegiran aquest blog. I us desitjo que l'any 2007 (bufff, com passen els anys) sigui molt millor que el 2006.

En el meu cas, si el 2006 ja ha estat un any de canvis, els que es preveuen pel 2007 són encara més importants. Ja us tindré informats!

Bon Nadal!

Enfeinat...

Avui tinc menys temps de costum, per això us reprodueixo un correu-e que he rebut.

"A la classe del jardí d'infància, el professor demana als seus alumnes de què treballa el seu pare. Després de diverses respostes típiques (bomber, jardiner, contable, etc), arriba el torn d'en Pepet, que diu:
- El meu pare treballa en un club nocturn d'homes gais, balla i es treu la roba davant dels altres homes. Quan queda només en tanga, els homes li posen doblers dins la part de davant del tanga. En el cas que a algun home li agradi molt el meu pare, ell el duu a casa i té sexe amb ell. Gràcies a això no falta pa a ca nostra.

El professor no sap on amagar-se i deixa sortir els nins al pati. Llavors atura en Pepet i li demana:
- És veritat tot el què ens has contat?
- No, en realitat el meu pare treballa a l'Ajuntament d'Andratx, però estic empegueït de dir-ho davant els meus companys i amics..."

Parole, parole...

Avui parlaré d'Esquerra, el partit de les grans paraules i dels pocs fets. Esquerra aspira a convertir-se en el partit hegemònic de l'esquerra catalana. Per això s'ha deixat pel camí això de "Republicana" i qui sap si allò altre de "de Catalunya". L'objectiu final d'aquest partit, però, és aconseguir un país lliure. O almenys això ens han repetit incomptables cops durant els darrers 20 anys. Això els diferencia de tota la resta de partits parlamentaris i, justament això és el què els dóna un grapat de vots molt fidels. Al mateix temps, tal com és el país ara mateix, també provoca al·lèrgies a una part prou important de l'electorat.

Ara han optat per una estratègia bicèfala o, millor dit, esquizofrènica: per una banda mantenen els seus posicionaments presentant propostes absolutament inviables al Congreso de los Diputados demanant el dret de secessió i, per altra banda, pacten un govern de mínims a Catalunya per desenvolupar de manera escalonada i pausada (Puigcercós dixit) un Estatutet en el què no creuen. Osti tu! Per què no presenten l'esmena al Parlament de Catalunya? Per què no demanen que el seu (nostre? meu?) Govern demani el dret a l'autodeterminació? O és que tan sols és un tema secundari?

Si pretenen seguir per aquest camí d'esquizofrènia només aconseguiran que l'abstenció i la desmobilització del seu electorat potencial sigui històrica. O s'embarquen a ser la tercera marca del PSC a Catalunya (la segona és ICVEUiAetc), que és el que fan aplicant una obra de govern que en un 90% el PSC assumiria com a pròpia, o tornen a les barricades de l'oposició coherent, amb el discurs que els va dur a treure els millors resultats de la seva història postfranquista. Segurament em respondran que aquest saber nedar entre dues aigües és el que ha permès a CiU i PSC ser majoritaris a Catalunya. Si el que volen els dirigents d'ERC és acomodar-se, no definir-se i apoltronar-se com CiU i PSC, que s'ho facin mirar perquè no és la manera d'arribar als votants. Tan sols ajuden a la desmobilització electoral.

Però ells segueixen a la seva, i qui dia passa, any empeny.

Quines coses que els passen...

Resum de la conversa telefònica que van tenir l'exalcalde d'Andratx, Hidalgo, i el Conseller d'Interior del Govern Balear, José María Rodríguez el dilluns mateix de les detencions a les 8:11 del matí. Ho he trobat aquí. No us la perdeu. Els han enganxat!!!!!

- Hidalgo: Si, buenos días.

- Rodríguez: Eugenio buenos días soy José María Rodríguez, no te preocupes ya tengo yo articulada una cosa, lo que ocurre es que hemos de esperar a ver que nos dicen ¿no?, porque tampoco no… la información es que sería hoy, pero no sé, hay que esperar acontecimientos.

- Hidalgo: Por eso a ver, vamos a estar tú y yo, no sea que…

- Rodríguez: Efectivamente.

- Hidalgo: No sea que nos hayan…

- Rodríguez: Metido el miedo en el cuerpo. Efectivamente.

- Hidalgo: Yo estaba pensando José María, tú sabes que, yo hoy a las 7 ya te llamaba.

- Rodríguez: Tenía el móvil apagado.

- Hidalgo: Porque claro también pensamos, habíamos dicho antes de hablar la conversación última, que a las 11 de la mañana quedábamos hoy en el gabinete de presidencia, el presidente, tú, Perera* y yo, si mal no recuerdo.

- Rodríguez: No pero, esto tenemos que hacerlo, es que yo tengo que llamar a Perera ahora.

- Hidalgo: Llámale.

- Rodríguez: Para decirle que esté pendiente a ver que pasa, Porque claro, yo tampoco, a ver si me comprendes, lo que sabemos, no sabemos de qué va el tema. Entonces bueno. Yo creo que todos lo que tenemos que hacer claro, hay que esperar a que mueva ficha, que tiene que mover ficha, si no mueve ficha no pasa nada.

- Hidalgo: Claro por eso yo creo que si yo oigo alguna noticia, la oirás tú antes o igual que yo.

- Rodríguez: Yo lo que pasa es que yo tengo mi móvil abierto para siempre igual que tú y nosotros cada x tiempo nos iremos llamando, me oyes, si acaso.

- Hidalgo: Tú de todas formas prepárame la instancia.

- Rodríguez: No te preocupes está preparado todo.

- Hidalgo: Y la instancia de baja en el partido.

- Rodríguez: No te preocupes, con que lo diga es suficiente. Lo que pasa es que hay una cosa, voy a hablar con Perera, me oyes, para preparar, para que esté pendiente, para coger el auto en mano, porque también hay que ver qué dice, me oyes.

- Hidalgo: Exactamente.

- Rodríguez: Tú suponte que todo el material vaya en contra del otro, hay que mirar esa situación también.

- Hidalgo: Claro, no sé yo que los dos estamos en el mismo paquete.

- Rodríguez: Bueno pero vamos a esperar.

- Hidalgo: Perdona que no me he interpretado bien, en el mismo barco, tú y yo de partido,…

- Rodríguez: Si pero quiero decir con esto que sea el director general y no seas tú, me explico.

- Hidalgo: Por eso.

- Rodríguez: Si el cargo va contra aquel, nos toca de refilón pero no es igual, eh!

- Hidalgo: Y aguantaremos a ver cómo salen las cosas.

- Rodríguez: A ver cómo salen las cosas.

- Hidalgo: Yo espero noticias suyas

- Rodríguez: Un abrazo, adiós amigo, adiós.

- Hidalgo: Adiós

*En Perera és l'advocat de tots els peperos balears que tenen problemes amb la justícia i qui finalment s'encarrega de la defensa de l'Hidalgo...


D'aquest tros de conversa es dedueixen dues coses:

1. Sabien que els investigaven encara que no sabien ben bé com ni per què (deuen tenir tantes coses per amagar...)

2. L'operació Voramar aquesta no hauria de centrar-se només a Andratx. Hi ha molta merda sota les estores, encara.

Finalment, és absolutament esperpèntic, vergonyós i delirant que cap conseller o el mateix President del Govern Balear hagi dimitit. Ni tan sols accepten que hi hagi indicis de delicte. Com bé va dir en Matas, això ja fa tuf de 11-M: Tothom veient la veritat i els del PP negant-la. Si una desena part d'això ho hagués fet un altre partit el PP ja hauria tret els tancs al carrer...

Blanes i les autocaravanes

Vaig treballar durant 6 estius en un càmping i conec prou bé el tema del turisme d'autocaravanes, de manera que us donaré la meva opinió respecte la polèmica "estrella" del preNadal blanenc (vegeu notícies aquí, aquí i aquí).

Punt 1: les autocaravanes són collonudes per viatjar: dus la casa a sobre, per tant, només t'has de preocupar de dues coses: trobar un lloc per aparcar-la i un desguàs per les aigües brutes. Semblen dos problemes petits, però no ho són tant, ja que el volum de la majoria d'autocaravanes no permet aparcar-les en un carrer, pàrquing o passeig al costat de la resta de vehicles. No només perquè molesten la circulació i impedeixen que puguin estacionar altres vehicles, sinó perquè ja m'explicareu quina imatge dóna el fet que hi hagi algú vivint al Passeig de Mar d'un poble, estengui la roba allà i tregui les taules i cadires al mig del carrer per prendre el sol mentre es fa el vermut. Si està prohibit acampar al mig de la platja, també ho està plantar-hi l'autocaravana. Ho trobo lògic.

A més, aquestes autocaravanes tenen uns dipòsits d'aigües brutes que s'han d'anar buidant regularment. I on poden buidar la merda, si no és en un càmping? Al mig del carrer?

Punt 2: els autocaravanistes són, generalment, uns "mals clients" pels càmpings: hi van tan sols quan han de buidar les aigües brutes en les fosses sèptiques dels càmpings i han de reomplir els seus dipòsits d'aigua potable. Paguen una nit, fan el que han de fer i foten el camp. És legal i ningú s'hi oposa.

Punt 3: els càmpings són pràcticament l'únic lloc on es poden veure arbres a Blanes, o sigui que no estaria malament ajudar a mantenir-los. A més, n'hi ha molts i absorbeixen la immensa majoria de turistes que vénen.

Però quan s'havia arribat a una mena d'equilibri en què els autocaravanistes es passaven la llei pel forro, aparcaven on els venia de gust i anaven a buidar la merda als càmpings quan ja els estava a punt de vessar, l'Ajuntament ha decidit fer l'estocada final al negoci dels càmpings. La joia de regidor ecocomunista de Blanes, de qui ja sabíem que tenia una bicicleta, ara resulta que també té una autocaravana. Per això ha decidit que ja està bé d'això de fer pagar als autocaravanistes per oferir-los un servei, que l'Ajuntament els posa un pàrquing gratuït ben a prop de la platja, tot carregant-se desenes de places d'aparcament pels soferts turistes que vulguin visitar-nos en cotxe. Amb això ha imitat la ciutat de Barcelona, on diuen que per la manca de càmpings l'Ajuntament ha instal·lat un pàrquing similar a la zona del Fòrum.

Jo tinc una tenda d'acampada. Me la deixaran plantar al pàrquing d'autocaravanes?

Per cert, sembla que els blanencs ens lliurarem del polèmic regidor del carril bici, ja que se'n va a la delegació del Govern a Girona. Tremoleu gironins que sabem que a l'Argemir també li agrada nedar: igual vol convertir l'Onyar en una piscina olímpica...

Ja em queixo de nou...

Digueu-me materialista, però falta una setmaneta per Nadal i en aquesta empresa ningú ha piulat sobre si hi ha sopar/dinar/borratxera d'empresa o no. Tampoc no sé si ens acabaran fent un regalet de Nadal o no, encara que sembla que altres anys han regalat coses tan útils i fàcils de guardar com aquesta que està fent servir aquest home. Encara menys he preguntat si es fa cagatió o amic invisible, que seria lo més lògic amb la colla de cumbes que corren per aquí. Però no seré jo qui pregunti, ja que fa un mes vaig gosar demanar si els dies 27, 28 i 29 de desembre l'empresa tancava o no per poder organitzar amb temps l'anada a Mallorca, i una mica més i em foten al carrer (literalment). La doble moral cumba-comunista-pija-empresarial dels meus jefes, però d'això ja us en parlaré quan sigui fora perquè és mooooooooooooooooooooooooolt fort. Apa, bon kp d 7mana!

Objectiu: destelevisionar-nos

No és que mirem massa la televisió, només a l'hora de dinar una mica les notícies i durant i després de sopar alguna sèrie abans d'anar a dormir. Malgrat tot, n'estem bastant cansats. A partir d'avui procurarem mirar menys la tele, llegir més i fer les pràctiques de la UOC amb més antelació, que vaig molt apurat...

Per ara només salvem de la criba a Porca Misèria. Polònia, amb els canvis d'horari, ja no sabem ni quin dia ho fan. I House, que competia amb la sèrie Mar de Fons (no aquesta) de la pubilla més guapa de Catalunya Irene Montalà per la nostra atenció, ara sembla que es dedica a emetre capítols repetits.

En definitiva, ens destelevisionarem tant com podrem!

Coses...

Aquesta tarda, tot anant a treballar, m'he creuat amb un "pakis" d'aquests que té tota la pinta de vendre cervesetes d'estranquis els vespres. Allò que m'ha sobtat és que anava "armat" amb un pinzell i pintura blanca (anava vestit de "pakis", és a dir, quicu i tirant a deixadot i sense mono de pintor). Aquí no s'acaba la cosa: estava pintant els pals dels semàfors del carrer de color blanc. Sobta molt veure els pals dels semàfors de color blanc, sempre han sigut grisos, verdosos o més foscos, però blancs com la samarreta del madrid... No he entès la raó per la qual aquell individu es dedicava a pintar semàfors amb tanta dedicació fins que fa cinc minuts he llegit això. Que cadascú faci la interpretació que vulgui, però això sembla que va en la línia municipal de facilitar l'accés a l'habitatge als okupes. És a dir, la lliçó sembla que sigui: si et saltes les normes tens prioritat per sobre d'un que sigui "legal"...

Canviant totalment de tema, mireu quina web tan curiosa. Són les cares dels Famosos arrestats als EUA. La llista és llarga, però val la pena veure, sobretot, les cares de les actrius. Amb lo mones que acostumen a quedar per la tele...

Pinochet i cia.

Em fot molta ràbia que els dictadors, dèspotes, assassins i torturadors morin sense ser jutjats. Molta ràbia. Que els amics, còmplices i hereus (per la gràcia de Déu, de la Corona o de les armes) de tots aquests segueixin gaudint dels seus privilegis és una vergonya. Que la plebs inculta els afalagui a uns i altres és una mostra de la misèria moral de la nostra societat.

Reflexions sobre política mallorquina (per mallorquins i forans)

Ja aviso d'entrada, aquest escrit és un rotllo per gent interessada en el merder de la política interna del nacionalisme i l'esquerra a Mallorca. Sou lliures de seguir endavant o no.
Mallorca, en l'eix esquerra-dreta, està dividida en dos blocs: el PP per una banda i la resta de partits per l'altra. Tan sols Unió Mallorquina (UM vindria a ser com Convergència i Unió però més escorada a la dreta regionalista, com Unió, encara que també té un sector més socialdemòcrata bastant marginat del poder real), sembla que pot ocupar un espai central entre la dreta (sovint extrema) del PP balear i la resta de partits. En aquest sentit, cal dir que el PP balear tampoc és com el PP espanyol que coneixem tots, sinó que són més aviat de la línia d'en Piqué, encara que tenen elements ultraespanyolistes i la immensa majoria són de dreta pura i dura. Tot i que cada cop tenen menys poder, hi ha molts peperos regionalistes mallorquins, sobretot a la Part Forana, que, si fossin del Principat, segurament serien del "sector negocis" de CiU. En tot cas, la política destructora del territori, els costums i la llengua mallorquina del Partit Popular és evident i no té pinta de returar-se sinó d'augmentar. Fins ara, UM ha estat un clar còmplice d'aquesta política destructora, fins el punt que el partit ha anat patint baixes i escissions de la gent més progressista i nacionalista del partit, encara que no en un nombre molt important, potser perquè es tracta d'un partit petit que té grans quotes de poder al Consell de Mallorca i, ser-ne membre gairebé implica tenir un càrrec.
Però anem a l'altra Mallorca, la que està preocupada pel seu futur, plora davant les barbaritats del PP i es revolta contra la destrucció. El principal partit de l'esquerra a Mallorca és el PSOE-PSIB, cada cop més psoe i menys psib, sobretot després dels 4 anys de Pacte de Progrés i de l'arribada d'en ZP a Madrid. Es tracta d'un partit amb dues ànimes, com el PSC català. Els principals dirigents, amb Francesc Antich (ex-militant del PSM, Partit Socialista de Mallorca, que no té res a veure amb el PSOE) al capdavant, són, per dir-ho d'alguna manera, "mallorquinistes federalistes". Les bases, però, són bastant més espanyolistes, com en el cas català.
En aquest punt cal fer una mica d'història recent. Des de l'any 1995, quan el PSM va obtenir els seus millors resultats, l'estratègia del PSOE ha estat frenar el creixement d'aquest partit. Per això, va fer un discurs més federalista en clau mallorquinista que va fer que l'any 1999 el PSM perdés una part important del seu electorat, pèrdua que no va ser considerada important ja que, per primera vegada, les esquerres i el nacionalisme no espanyol van arribar al Govern Balear.
Què és exactament, això del PSM-Entesa Nacionalista? Es tracta d'una federació nacionalista i d'esquerres, un partit similar a ERC a Catalunya que defensa les especificitats pròpies de les Illes des d'un punt de vista federalista respecte Barcelona i Madrid. És a dir, que és un partit on hi conviuen(convivien) nacionalistes mallorquins-mallorquins, nacionalistes pancatalanistes, gent d'esquerres federalista, gent de centre autonomista i independentistes de qualsevol casta. Tots ells compartint uns ideals de defensa del territori, la llengua, la cultura i els drets socials. Es tracta(va) d'un partit moderat en els seus plantejaments de dret a l'autodeterminació, però inflexible en la crítica a l'espanyolització i la destrucció de Mallorca. Anys enrera, a finals dels 80 o començaments dels 90, els elements radicals més independentistes van sortir del partit per fundar ERC-Illes, partit absolutament marginal fins fa ben poc ja que compartia espai amb el potent PSM.
Amb l'arribada al poder del Pacte de Progrés format pel PSOE-PSIB, PSM, Esquerra Unida, Els Verds i, atenció, UM (encara que no van tenir cap conselleria però sí el Consell de Mallorca), el PSM va obtenir la Vicepresidència i les conselleries d'Economia, Comerç i Indústria, Agricultura i Educació i Cultura (no sé si me'n deixo cap) i va poder dur a la pràctica polítiques pel gruix dels seus votants, que tradicionalment han estat els professors, la gent del món de la cultura, els pagesos i un segment del petit comerç i les professions liberals. Com gairebé sempre que un partit amb uns ideals de justícia i progrés tan clars arriba al poder, les esperances que s'hi dipositen són molt altes i la frustració davant les actuacions dutes a terme és proporcional a les esperances. A part, la presència d'interessos tan contraposats en el mateix govern com els de la gent d'EU, els Verds, una part del PSM per una banda i el sector negocis d'UM per l'altra va fer que hi haguessin moltes tensions dins el govern, a sobre magnificades i exagerades pel Partit Popular que, cal recordar-ho, manava a l'Estat amb majoria absoluta i tenia al seu costat els principals poders fàctics de Mallorca: els hotelers, bona part de la premsa i els constructors (que han agafat encara més pes en els darrers anys). Malgrat tots els problemes, el Pacte de Progrés va funcionar, m'atreviria a dir que bastant millor que el Tripartit-I català, però les tensions van provocar una crispació en el clima polític que va desmobilitzar una part de l'electorat nacionalista, mentre que una altra part se suposa que va optar per votar el PSIB, cara visible del Govern i qui es va endur els mèrits d'una gestió que no va ser tan dolenta. A més, amb l'entrada al Govern, tots els dirigents importants del PSM van ocupar càrrecs, deixant desemparat el partit, que va perdre presència mediàtica (fora dels membres del Govern) i es va desorganitzar internament.
Abans he comentat que el PSM va fer polítiques destinades sobretot als sectors on concentra el gruix de votants. També cal dir que no van ser unes polítiques radicals, sinó que la moderació en les seves actuacions va contrastar amb les previsions que es tenien. Per exemple, la política lingüística d'en Damià Pons va ser més criticada pels partidaris d'anar més enllà en la normalització que no pas pels reticents espanyolistes. En tot cas, vist amb perspectiva, és evident que en Damià Pons ha estat el millor Conseller d'Educació i Cultura de totes les legislatures. Igual que les polítiques d'ajudes per les petites empreses i pel petit comerç dutes a terme per en Pere Sampol, que mai van ser prou agraïdes pels petits empresaris i comerciants de les Illes malgrat els avantatges que els va donar. A Agricultura hi va haver més problemes que van provocar un relleu en la Conselleria que va passar a ser dirigida per Mateu Morro, el Secretari General i ànima del partit fins fa uns dos anys quan el van defenestrar.
(seguirà...)

Calvià

Calvià és a Mallorca el que a Catalunya seria una barreja de Castelldefels i Salou. Molt d'hotel, molta urbanització i situació propera a la capital. Molta destrucció del paisatge i nul respecte a la llengua i cultura pròpia de l'illa, com us podeu imaginar en un entorn tan enfocat al turisme. Fins les darreres eleccions hi manava el PSOE en la versió montillista, ja que l'alcaldessa era nascuda al mateix poble que el President de Catalunya. Però no us explicaré com uns i altres han destrossat el territori al més pur "estil Andratx" perquè crec que a Andratx han actuat a l'"estil Calvià". És a dir, què va ser primer, l'ou o la gallina? El que us volia dir és que l'Excel·lentíssim Ajuntament de Calvià, amb el seu batlle Carlos Delgado Truyols (botifarra, acc. 2) al capdavant ha destinat la magnífica quantitat d'1 Euro a la normalització lingüística al municipi. El pressupost total de l'Ajuntament del municipi amb la renda per càpita més alta de l'Estat espanyol és de 103 milions d'Euros. L'individu aquest, no cal dir de quin partit és, es caracteritza per un ultraespanyolisme digne de la Falange. Només cal que llegiu aquest enllaç al discurs que va vomitar el 2005 per commemorar el desembarcament del Rei en Jaume I a l'actual Calvià l'any 1229. I mentre llueix a la mínima ocasió la enseña nacional, va requalificant terrenys. Malgrat tot, la vida continua...

Coses de banderes

A veure si ho he entès... La legislatura passada (tripartit 1), Esquerra tenia una sèrie de conselleries, entre elles Governació, primer amb el Conseller Carretero i després amb el Conseller Vendrell, on només hi havia la senyera. NINGÚ ES QUEIXA. Expulsen Esquerra del Govern, posen el Conseller Sabaté (socialista de Tarragona) a Governació i aquest, una de les primeres coses que fa és penjar la bandera espanyola. Esquerra, malgrat tot, torna a pactar amb els socialistes. Esquerra torna a hissar només la senyera de la Conselleria de Governació, aquest cop amb el Conseller Puigcercós. La Vanguardia, gran diari cacalanista, ho denuncia. El Conseller Puigcercós ordena retirar també la senyera i deixa Governació sense banderes. El President Montilla, en menys d'un dia, ordena que s'hissin les dues banderes a la Conselleria de Governació. De seguida, el Conseller Puigcercós (a sus órdenes, mi general) hissa la bandera espanyola a Governació.

Algú sabria dir-me si ja portem una setmana de Tripartit reloaded? Això de les banderes és només una petita parida, però quanta merda hauran de menjar aquests d'Esquerra... Ara no els planyo gens. Ells s'ho han buscat. Que no sabien que fer un "govern estable" és sinònim de fer un "govern on ningú discrepi de la línia PSOE"????

"Potser"

Ara ens diuen que "potser" estem patint el canvi climàtic... Aquest "potser" el comenten la colla de ricatxons que majoritàriament passen de tot el que soni a estalvi energètic, reciclatge i es passegen amb tot-terrenys que consumeixen (i contaminen) el triple que un cotxe normalet. Són els amos i fills d'amos d'empreses que fan el possible per saltar-se les restriccions mediambientals. I ho comenten ara que veuen que arriba el pont de Desembre i segurament no podran disfrutar del seu xalet a peu de pistes d'esquí perquè ni neva ni s'espera que nevi a curt termini. "Potser" ara els abanderats del consumisme consideraran que s'ha de fer un esforç per evitar el canvi climàtic que pot tenir conseqüències fatals pels seus hobbies d'hivern. "Potser" val més tard que mai...

Més sobre Andratx

Avui s'ha sabut que hi va haver una filtració escandalosa als implicats en el cas Andratx. La policia ha trobat un contenidor d'escombraries ple de papers (una part d'ells triturats) a prop de l'Ajuntament. Se sap que van ser destruïts durant el cap de setmana previ a l'escorcoll. Com que només la cúpula judicial i policíaca sabia que es faria l'actuació, se sap que hi ha un talp que ha actuat amb discreció, ja que ha avisat els implicats esquivant la vigilància a què estaven sotmesos. Ara la policia tindrà una bona feinada reconstruint les tires de paper i veure quins són els noms dels altres delinqüents. En tot cas, tot això ja fa mala espina. Espero que siguin prou ràpids estirant el fil perquè sinó els peixos més grossos s'escaparan una altra vegada...

I mentrestant en Matas (Bush en anglès, quines coincidències) tirant pilotes fora i dient que el seu govern, el seu partit i ell mateix no tenen res a veure amb això. Nooooo...