Bangor, el tabac i la salut
Bangor, Me, és a dir, Bangor (Estat de Maine - Estats Units) és una ciutat petitona de la qual no tinc gaires records perquè l'únic cop que hi he estat ni tan sols vaig baixar del cotxe perquè feia mal temps i teníem pressa per arribar a un lloc molt millor. També és una ciutat coneguda perquè és on viu l'Stephen King. I dins els meus records sempre ocuparà un raconet perquè hi vaig tirar aquesta fotografia a un pal de publicitat de McDonalds:
Voltant per aquests móns de Déu que és Internet, he llegit que a Bangor han prohibit fumar dins els cotxes si hi ha també nens a dins. Només puc dir que ho trobo collonut. Que aquesta gent de Bangor amb qui no he tractat mai i vaig ignorar de mala manera, ara em cau una mica millor. Crec que amb les lleis restrictives, els fumadors cada cop fumen menys i, el que és més important, hi ha menys fumadors passius que haguem d'aguantar la pudor del tabac. Per tant la població gaudeix d'una millor salut, també disminueix la possibilitat de que tinguin malalties relacionades amb el tabac i la sanitat redueix les despeses en aquest sentit. Ara bé, s'haurien de fer mirar això de menjar tantes hamburgueses de McDonalds, que el que guanyen respirant aire més net, segur que ho perden ingerint greixos saturats...
7 comentaris:
Planteges un tema interessant però perillòs. En pro de la salut, fins on poden arribar les restriccions del poder públic? A més, comptat i debatut, tot plegat és molt hipòcrita, això és, d'esquerres, perquè en realitat no es busca que la gent estigui sana per se, sinó per a evitar costos a l'Estat. Aleshores em pregunto, portar una vida saludable, hauria de desgravar? qui no porta una vida saludable, hauria de pagar més impostos? els que anem en moto tenim més probabilitats de patir un accident greu. Haureim de pagar més impostos? La gent que pràcticametn no surt de casa, hauria d'estar exempta de pagar impostos? Posem un metge funcionari a les nostres vides? A mi les lleis contra el tabac no em semblen bé. Els propietaris de bars i restaurants haurien de decidir si es pot o no fumar, avisant a l'entrada. I que la gent esculli. I no em diguis que arreu deixarien fumar, perquè el mercat és molt savi i detectaria que hi ha milions de persones com tu i s'obririen restaurants i bars per a no fumadors que estarien sempre plens de gent com tu i, per tant, serien un negoci rodó. El Govern ha perdut una gran oportunitat d'estimular el sector serveis.
Senyors, un moment. Costos de l'estat? Els recordo que als EUA la seguretat social no existeix. No fumar al cotxe si hi ha nens? A mi, que sóc fumador, em sembla simplement de sentit comú.
Doncs jo ho trobo molt be.
Quina diferencia entre viure amb fum i viure sense fum. Es que me'n faig creus que encara es pugui fumar en llocs tancats.
No trop gens xorra el debat que acabes d'engegar. Sé que hi ha alguns liberals (amics meus)que intenten qüestionar aquests tipus de lleis. Personalment, des del liberalisme em sembla que és ben defensable.
Com a filla de fumador que no parava d'encendre un ducados rera l'altre en els viatges familiars fins a Penyíscola...hagués agraït molt aquesta llei. Com a ex-fumadora (si!!!), agrairia que es fes extensiva a altres àmbits...
Ostiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!! Felicitats granjolina!!! Quin "notisión"!!!! Espero que en els propers sopars els no-fumadors poguem imposar els nostres drets, no?
crue: hi ha (molts?)liberals que només ho són pel què els interessa...
Tèmpel: ets un privilegiat. Segur que a Irlanda no hi ha tant de fum als bars.
Substitut: no tothom té sentit comú. Per això hi ha lleis per regular-lo. A veure quan en fan una així per aquí...
anònim: I els propietaris dels restaurants també haurien de decidir si deixen entrar moros o no i així els racistes de mena tindrien bars per ells solets, no? Total, així s'estimularia el sector serveis perquè hi haurien bars per moros i bars per racistes. Au va!
Sincerament, taxtenko, crec que pixes fora de test i confons perquè et manquen arguments. No es tracta de prohibir ningú entrar, es tracta d'avisar que a un local es pot fumar. Pel fet de deixar-hi fumar no es prohibeix ningú entrar. Tu decideixes si vols o no estar en un lloc amb fum. Tens molta mala fe i molta mala llet. Els propietaris no decideixen qui entra i qui no entra. Ho decideixen els clients. I, en alguns casos, també els propietaris decideixen qui pot estar i qui pot no estar a casa seva. Se'n diu dret d'admissió i està regulat. Per a segons quins casos està admès i segons per a quins, no. De veritat, em sembles fruit dels temps: inconsistència argumental còsmica i acusar algú d'allò que no és ni ha manifestat.
Publica un comentari a l'entrada