Camins, de Sopa de Cabra
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
7 comentaris:
Sí, però els teus nous camins no els has de fer sol! :P
Sol no, som 2... :P
gran cançó.....
a vegades jo també tinc ganes d'ignorar els mitjans de comunicació...
pd:no sé com he arribat aquí
Molta sort!!!
Benvinguda anita_petita!
Granjolina: merci!
Això vol dir que pires?
O que tens un gust musical dubtossíssim?? ;-PPPP
cruella, el meu gust musical no és que sigui dubtosíssim, és que és inexistent. Ho sé i no me n'amago.
;)
Publica un comentari a l'entrada