Estic malalt...
Doncs això, aquest matí no he anat a treballar perquè oficialment estava malalt. De manera extraoficial us diré que he anat a fer una entrevista de feina i a inscriure'm a diferents processos de selecció per l'administració pública, però sigueu discrets i no ho digueu a ningú... Aquest matí he telefonat per avisar que no em trobava bé i que no apareixeria per la feina, almenys al matí. Ho he fet sense fixar-me molt bé en quina excusa donava. Tan sols m'he preocupat de fer veueta de malaltó mentre improvisava algun mal.
Quan era a l'avió camí de can fanga he començat a intentar recordar quina malaltia els havia dit que tenia i, per moltes voltes que hi he donat, no he aconseguit recordar-la. Això sí, de tant pensar-hi he començat a tenir mal de cap. I, no sé si ha estat pel canvi de temps (plourà?), per la mandra de treballar o pel cangueli de que s'adonessin del meu fingiment, que m'he començat a sentir cansat, els ossos m'han fet mal, la panxa se m'ha regirat i el mal de cap ha incrementat. Així doncs, quan m'he presentat a l'oficina a la tarda la meva cara de pomes agres ha fet molt creïbles les explicacions sobre la grip de panxa, els malestars generals i la febre que suposadament m'han tingut tot el cap de setmana a llit. Espero que tot sigui un efecte de la intel·ligència del meu cos i no un avís de que estic incubant el grip...
3 comentaris:
Esperarem que facis un nou post per explicar-nos més coses, i per poder comprovar que efectivament va ser una reacció d'autodefensa temporal.
Marc
És el grip. Sense cap mena de dubte. (i que ets un cagat, és clar).
Estic viu. I sento dir que la crue no té dots d'Aramis fuster ja que estic fresc com una rosa. I no contestaré la referència escatològica...
Publica un comentari a l'entrada