L'Estatut
Després de mesos i mesos de pantomimes, sembla que la ponència on hi ha tots els partits polítics aviat consensuarà un projecte de nou Estatut. Després, aquest projecte d’Estatut es tramitarà en comissió parlamentària i es votarà al Ple del Parlament on necessitarà una majoria de dos terços. És a dir, seran necessaris, com a mínim els vots de CiU i del PSC-Ciutadans pel Càrrec. Faltarà que s’entenguin, encara que, després de tots els merders que han organitzat en els darrers anys sobre aquest tema, més els val que hi hagi acord…
Si s’aprova la proposta a Catalunya, aquesta anirà a les Cortes Generales espanyoles on s’haurà d’aprovar per llei orgànica, és a dir, majoria absoluta del Congreso de los Diputados. Això vol dir que sumant el PSOE més totes les forces nacionalistes no-espanyoles que hi ha allà, n’hi ha prou per tal que l’Estatut de Catalunya s’aprovi. El PSOE, que de babaus no en tenen ni un pèl, ja procuraran que la proposta que es voti a Madrid sigui assumible per ells. Així en ZP podrà complir la promesa electoral que va fer a Catalunya (ara deu pensar que en mal moment va obrir la boca…)
Com s’ho farà el PSOE? Doncs fent que la proposta que surti de Catalunya sigui el més descafeïnada possible. Això als folclòrics nacionalistes de CiU ja els aniria bé, però com que són oposició miraran d’evitar-ho, al contrari que els cridaners pseudoindependentistes d’ERC, a qui aquest Estatut no convindrà, però com que són al Govern l’hauran d’acatar (tot sigui per la poltrona!). En conclusió, la reunió d’ahir entre ERC i CiU era la penúltima oportunitat per salvar l’Estatut i el futur del país pels propers 25 anys… i sembla que res de res...
I la resta què hi podem dir? Doncs després de l’aprovació per part del Congreso de los Diputados, els ciutadans estarem cridats a votar un referèndum o consulta popular sobre si volem Estatut o no.
Si me l’aigualeixen, els diré que NO, perquè, si s’equivoquen… que tornin a començar!
Si s’aprova la proposta a Catalunya, aquesta anirà a les Cortes Generales espanyoles on s’haurà d’aprovar per llei orgànica, és a dir, majoria absoluta del Congreso de los Diputados. Això vol dir que sumant el PSOE més totes les forces nacionalistes no-espanyoles que hi ha allà, n’hi ha prou per tal que l’Estatut de Catalunya s’aprovi. El PSOE, que de babaus no en tenen ni un pèl, ja procuraran que la proposta que es voti a Madrid sigui assumible per ells. Així en ZP podrà complir la promesa electoral que va fer a Catalunya (ara deu pensar que en mal moment va obrir la boca…)
Com s’ho farà el PSOE? Doncs fent que la proposta que surti de Catalunya sigui el més descafeïnada possible. Això als folclòrics nacionalistes de CiU ja els aniria bé, però com que són oposició miraran d’evitar-ho, al contrari que els cridaners pseudoindependentistes d’ERC, a qui aquest Estatut no convindrà, però com que són al Govern l’hauran d’acatar (tot sigui per la poltrona!). En conclusió, la reunió d’ahir entre ERC i CiU era la penúltima oportunitat per salvar l’Estatut i el futur del país pels propers 25 anys… i sembla que res de res...
I la resta què hi podem dir? Doncs després de l’aprovació per part del Congreso de los Diputados, els ciutadans estarem cridats a votar un referèndum o consulta popular sobre si volem Estatut o no.
Si me l’aigualeixen, els diré que NO, perquè, si s’equivoquen… que tornin a començar!
12 comentaris:
Idò jo crec que ja s'estan equivocant. Això és el que publica e-notícies avui sobre el que va dir ahir Joan Saura a La Razón:
ha explicat que "hay un acuerdo para que en articulado no figure el derecho a la autodeterminación" incloure aquest dret "sería inconstitucional. Estamos elaborando un Estatuto dentro de la Constitución. Si la incluyéramos no nos lo aceptarían ni en registro de entrada del Congreso". El conseller ha avançat que "como mucho, en el preámbulo se recogerá una frase que contente a sus partidarios". Aquesta "frase" especificaria que "el Estatuto está en el marco de los derechos internacionales o que en 30 años habrá otro".
Això és un Estatut ambiciós?? ERC i la nova CiU votaran a favor d'aquest "articulado"??? Idò sí que anam bé...
Sa Roqueta
Bé, jo no em referia només al dret d'autodeterminació, però també serveix com a exemple.
La veritat és que si en un context tan positiu per les aspiracions catalanes tan sols s'assoleix la merdeta d'Estatut que ja m'oloro... No sé què es pot fer...
O votar SÍ pensant que és un petit pas endavant o votar NO perquè ens tanca les portes a avançar durant 30 anys més...
Company, el projecte d'Estatut pot ser criticable, però espera't que s'hagin tancat els punts "calents" que estan pendents. De totes maneres, segur que serà millor que el d'ara, malgrat que sembla més un compendi de reglaments que una "Constitució"...
Per cert, si ERC tingués 50 diputats l'Estatut seria una altra cosa.
Marc
Buf...
A mi tot el debat del nou Estatut em sona a pantomima. Organitzen una mega trobada institucional a Miravet, poble ignorat per la majoria de catalans i per les companyies de telèfon, que van garantir-ne la cobertura quatre dies.
Després tapen "la crisi del 3 %" pel bé de l'EStatut. Proposen un nou model de finançament que acabarà en no res... i mentrestant ens distreuen amb corones, debats sobre la literatura catalana i el reconeixement a l'Estatut del dret a ser feliç...
Sincerament, per mi tots els polítics són una colla de pallassos.
Continuo:
El problema per a mi està a la base: el nou Estatut ha d'estar emmarcat en l'actual Constitució? O aquesta és intocable? Si de veritat volem avançar cal reformar els dos textos alhora.
Si no ens quedarem a mig camí, com sempre.
Abans de res, una mica de respecte per l'ofici de pallasso, que no tothom és bo per fer riure. ;)
Jo també sóc molt pessimista amb aquest tema. És que ens quedarem a mig camí (siguent molt optimistes)... I a sobre haurem posat una barrera per no poder avançar més fins d'aquí 25 o 30 anys!!!!
Marc, un cop l'Estatut sigui aprovat pels partits catalans, la contínua reclamació de competències extraestatutàries per part de partits com ERC quedarà totalment deslegitimada. No trobes?
Quin problema hi ha a Miravet?
Per una vegada que es fixen en la Catalunya nova.....
Vinga va, tot ho farem a Sau, Banyoles i Sant Fons de Capçantelles (o com s'escrigui)
Visca la Catalunya Mossàrab!
Jo estic per un Estatut de màxims, deixant fora al PP, amb ells no es pot fer res d'original.
Per què haurà de quedar deslegitimada la reclamació de competències??? L'Estatut es farà per consens, i en això tots haurem de fer concessions, però els qui volem anar més enllà continuarem reivindicant els drets i competències que calgui!
Per cert, això d'"extraestatutàries" no s'ajusta gaire, perquè desgraciadament el que caldrà és reclamar les que ja constin a l'estatut i no es traspassin (com sovint ha passat fins ara!)
Marc
PS. Sobre la legitimitat o no de les reivindicacions, aconsello la lectura de "El gran llibre per la Independència", d'en Ferrer i Gironès. Els drets històrics no prescriuen, entre altres motius perquè el regim actual és l'hereu del Decret de Nova Planta de 1716.
Aquest Estatut és una demanda, principalment d'Esquerra, que el porta demanant des de fa 8 o 10 anys. Si ara, malgrat tenir la famosa clau (hi ha qui diu que us ha caigut dins la menjadora i no la trobeu...) no s'inclouen les competències i els drets que Catalunya necessita, els seus votants dubto que entenguin que es doni suport a l'Estatut per, acte seguit, tornar a reclamar i plorar. Jo, almenys, ja estava fart de l'actitud pidolaire de CiU a Madrid. I ara Esquerra vol seguir el mateix camí...
Si això no és el que ERC està fent, necessita un nou aparell de comunicació, perquè el missatge no arriba als possibles votants.
Bé, en tot cas, m'hauré de llegir el llibre...
Amb clau o sense, no podem forçar tots els continguts de l'Estatut, perquè no som els únics que decidim...
Ara, en el tema de l'aparell de comunicació (i d'estratègia "mediàtica") estic totalment d'acord, però com diuen els espanyols: "hasta aquí puedo leer"...
Marc
(Mica en mica, estem retrobant el camí de la concòrdia, eh!).
Per cert, sense que serveixi de precedent, i tenint en compte que no és un acte partidista, adjunto un link a la web de l'homenatge a en Ferrer que es farà el dia 24 a Girona, per si algú s'hi vol adherir:
http://www.click-n.net/ferrer/html/index.php
Marc
Ja saps que m'agrada polemitzar sobre això... I m'hauràs de reconèixer que ERC, almenys fins ara, ha demostrat ser bastant amateur negociant.
En definitiva, sembla que es farà un Estatut més semblant al que voldria el PSC que no pas al que voldria CiU, i en temes de país, malgrat en Duran i Lleida, no hi ha color... I això que els 2 partits tenen el mateix nombre de diputats. (Ah! i amb això no vull dir que ERC no hagi fet bé formant el Tripartit.)
En tot cas, benvinguda sigui la concòrdia!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada