De nit (IV)

Torna fins a la cuina, on agafa el ganivet de tallar pernil, el més llarg i afilat que ha trobat. Encén el llum de l’exterior i surt al pati del davant. No ha sentit cap cotxe, per tant qui sigui que s’ha endut la Roser no pot estar gaire lluny. Primer mira el carrer, que està desert, no hi ha ni un sol cotxe a la vista. Camina els 25 metres que separen la porta del xalet de l’entrada de la finca. La porta d’entrada està ben tancada, per tant han d’haver sortit saltant el reixat que rodeja la casa. Ha de ser complicat saltar-ho amb una nena a coll. Tenen el jardí ben cuidat i tot de plantes baixes. A més hi ha diversos arbres que s’adapten a la sequedat de la zona: quatre o cinc oliveres joves, 3 figueres i, a la part de darrera una palmera gegant. Comença a rodejar la casa mirant tots els voltants. No té por. Res pot anar pitjor. No té la seva filla, per tant, qualsevol cosa que li passi no serà per empitjorar la situació. Comença a voltar la casa expectant, a poc a poc però sense por. Els llums situats a les parets exteriors de la casa li permeten veure pràcticament tota la finca a mesura que camina. Quan arriba al final del costat dret de la casa s’exaspera. Tenia l’esperança de trobar alguna cosa, alguna pista que li permetés saber on era la Roser. Comença a caminar més i més ràpid, sempre procurant no fer massa soroll i amb les orelles atentes a qualsevol petit soroll. Cada dues passes es gira per mirar a darrera seu. De cop i volta un pensament li creua el cervell. En Max! Com s’ha oblidat d’avisar en Max??? El seu marit i pare de la nena era a París de viatge de feina. Molt sovint hi anava un parell de dies per tancar gestions impossibles de tancar des de la ciutat. L’ha de telefonar i dir-li el que ha passat. S’adona que va vestida només amb la camisa de dormir i que té el mòvil a l’habitació. Decideix acabar de fer ràpidament la volta a la casa abans de trucar-lo. A més, la policia tampoc pot trigar gaire a comparèixer. Llavors s’adona del fred que fa. Es torna a notar els peus adolorits, les cames entumides, els braços tremolosos. Malgrat tot, es sent forta, la desesperació que sent la faria enfrontar-se al que fos. Comença a accelerar el pas. Camina més i més ràpid fins que, havent rodejat tota la casa corrents torna a entrar-hi per la porta de davant. El llum del menjador està apagat, i ella juraria que l’havia deixat encès. Això la posa en alerta de nou. Torna a sortir al pati i es mira la casa des de fora. El llum de l’habitació de la Roser està apagat. I està convençuda que l’ha deixat encès. De cop i volta el pànic la torna a envair. Es queda paralitzada a la porta de la casa. Ha d’entrar o ha d’esperar l’arribada de la policia a fora? El fred la convenç. Entra de nou a la casa i encén el llum del menjador. Sent un renou al pis superior. Ha sigut un petit espetec. Llavors, la memòria de la filla perduda l’envalentona mentre les seves passes la guien cap a les escales…