dimarts, 29 de novembre del 2005

El PP és el que és i punt

No acabo d'entendre les crides que molts polítics, articulistes i/o periodistes fan per demanar al PP que actuï i pensi diferent de com ho fa. Cadascú és com és, i si ells són tan prepotents, fatxes i mentiders, no entenc la pretensió de que es converteixin en persones educades, pacífiques i honestes. Són com són i hi ha molts espanyols (fins i tot alguns catalans) que es senten identificats amb aquesta forma de ser. El PP és el que és i prové d'on prové. Per això, per molt que alguns dels seus dirigents es vulguin maquillar per semblar honestos i compromesos amb la democràcia i la llibertat d'expressió, de tant en tant els surt de dins el que pensen. En aquest sentit s'han d'entendre les declaracions d'en Piqué relacionant ETA i Estatut de Catalunya. O les encara més incendiàries declaracions de la blanenca Alicia Sanchez-Camacho en el seu blog tornant al vell discurs de "la imposició del català" a les escoles.
Repensant una mica el que he comentat, se m'ocorre una altra possible explicació a la deriva més carca d'aquests dos dirigents catalans del PP. Segurament, des de la direcció del PP a Madrid els han advertit de que si seguien amb aquesta actitud tan "catalana" i allunyada del que pensa la "COPE i la Libertad Digital", tindrien els dies comptats com a cares visibles del partit. És a dir, que ells en el fons no estan d'acord amb el discurs anti-tot del PP, però com que el seu discurs "light" no donava bons resultats en forma de vots en les eleccions i començaven a ser qüestionats, han reaccionat per tenir els amos contents.
I si d'aquí dos anys, a Espanya tornen a guanyar unes eleccions, serà perquè els espanyols són així, no?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo tinc una teoria: La quota d'afiliació al PP no es paga amb diners, sino amb neurones. És per això que com més temps fa que milites al PP, menys neurones et queden per pensar.

He dit,

Andorra

Anònim ha dit...

Sense entrar a valorar unes declaracions que es desqualifiquen elles soles (sobretot les d'en Piqué), em criden l'atenció dos aspectes de l'escrit del blog de la conciutadana d'en Tatxenko:

1) És curiós observar com, al cos de l'escrit, apareix Catalunya amb ny, mentre que al títol hi surt escrit amb ñ d'España.

i 2) És encara més curiós (i vergonyós) observar com més de la meitat de l'escrit és directament plagiat d'un altre bloc, al que té la poca vergonya d'enllaçar com si fós una informació complementària a la que acaba d'exposar.

Potser l'excusa per defensar-se del plagi és que no ha transcrit el text original. Efectivament, a l'enllaç es pot observar com Catalunya surt escrit (com ha de ser, faltaría más) també amb ñ.