dimecres, 9 de novembre del 2005

Política...

Cada dia que passa tinc més clar que el PSC necessita uns quants anys d'estar a l'oposició a tot arreu on es presenta a les eleccions. És el partit més enquistat al poder que hi ha a Catalunya. Mana a l'ajuntament de la capital i a la Diputació de Barcelona des de temps immemorials i hi ha pogut fer i desfer sense pràcticament oposició. I ara pretén fer el mateix amb la Generalitat. Això ha creat un cos immens de vividors amb carnet que necessita passar a l'oposició i espavilar una mica. Qui no coneix algun militant socialista amb algun càrrec a algun dels múltiples organismes on tenen el poder?
Fa 3 anys creia que CiU necessitava purgar els 20 anys de pujolisme amb una estada a l'oposició per tal de recarregar piles i definir quin partit volien, si el partit amb empenta i ganes de fer país de començaments dels 80 o el partit gestor d'interessos empresarials poc clars de finals dels 90. També em temia que el partit es dividís entre les dues tendències i uns acabessin pactant amb el PP i els altres absorbits per ERC. I dic que ho temia, perquè pel bé del país, cal que hi hagi partits nacionals de dretes, de centre i d'esquerres.
Sembla que a CiU li està anant molt bé l'estada a l'oposició. Comença a ser coherent amb els seus principis i s'allunya a marxes forçades del PP (que era la seva tomba) mantenint-se al centre de la política catalana i diferenciant-se clarament del tripartit.
Tot el que he descrit fins ara ha succeït perquè ERC així ho va decidir. L'electorat català estava fart de l'entreguisme a Madrid i va "castigar" els dos partits majoritaris de Catalunya donant molta força a Esquerra, que era la garantia de regeneració de la política. Crec que en les properes eleccions serà el moment que ERC trenqui els pactes que té amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona i a la majoria de ciutats governades "des de sempre" per aquest partit i aposti pel canvi. El problema és que veig aquest partit cada vegada més com una segona marca del PSOE a Catalunya. Seran a temps de canviar aquesta imatge? Realment volen regenerar la política catalana o només pretenien destrossar CiU? Tinc molts dubtes i, veient el "iupi" d'en Portabella recolzant l'inútil que Barcelona té per alcalde, em temo que amb ERC tindré una (altra) decepció...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que a ERC els ha agradat molt això de tenir cadires i cada pic tenc més clar que el poder corromp o, si més no, fa que els ideals que tant s'havien defensat passin a un discret segon terme en favor del pragmatisme i el pactisme.

És molt trist, però ERC avui està fent el mateix paper que havia fet CiU els darrers anys i no s'està adonant que estan caiguent en el mateix error!!!!!

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

¿O potser sí que se n'adonen, però el que passa és que tot és una merda i és impossible mantenir els ideals amb la d'interessos que es deuen moure per aquestes altes esferes?

Sí, avui estic pessimista i de mal humor... :(

Anònim ha dit...

No generalitzem: tant a ERC com entre els altres, hi ha gent que fa bona feina, i n'hi ha que no la fan tant bona. I es pot posar des de regidors a consellers a cadascun dels 2 grups...

En això no s'hi pot fer res, però amb temps els ciutadans acaben posant cadascú on li correspon. Per això es vota.

El cas de l'Ajuntament de Barcelona és el més trist, perquè si bé és flagrantment evident que cal un canvi (i ho dic amb coneixement de causa), també ho és que l'oposició no s'esforça com hauria de fer-ho.

De totes maneres, mal m'estar de dir que coincideixo amb tu sobre el tema CiU. Almenys a nivell de mitjans, sembla que s'estiguin resituant i revitalitzant. Un altre tema és com tenen el/s partit/s en el territori...


M.

Tatxenko ha dit...

Realment, tot deu ser una merda tan i tan gran...

Per cert, qui deu ser aquest que firma M.????? M. de Misteri... Hehehe...
;)