dimarts, 22 de novembre del 2005

Les llengües no s’han d’imposar: s’han d’extingir.

Llegint notícies com aquesta, aquesta o aquesta he vist el camí a la felicitat: els catalanoparlants cal que fem un servei a la pàtria xica, a la de “todos” i al món sencer, i deixem d’utilitzar la nostra llengua. Els pocs que encara intentem creure que és una llengua normal cal que deixem de parlar-la a tothom que no coneguem, a tot nouvingut que arribi al país, no l’utilitzem per escriure en diaris, ni en revistes d’esports, científiques o del cor, no fem el pena intentant que els nostres fills la coneguin i l’utilitzin i que això sigui motiu d’escarni per part dels seus companys. No la parlem en l’àmbit laboral perquè sempre hi pot haver algú de fora a qui donguem mala imatge. Ni se’ns passi pel cap de parlar-la als jutjats: només faltaria que els delinqüents (presumptes), els advocats (del diable) i els jutges (“sus señorías”) l’haguessin de fer servir sempre! No hi escriguem cançons ni ens hi estimem, no la demanem als professors d’universitat, ni tan sols hi prenguem els apunts de classe. Tot cantant “libertad libertad, sin ira libertad” diguem-nos “te amo”, queixem-nos al rector de les faltes que fa el professor escrivint a la pissarra en castellà i procurem no malmetre la llengua “de todos” ni en els apunts en brut de la classe d’Àlgebra. Tampoc no volguem llegir en català els prospectes dels medicaments, ni en els envasos de detergent, ni en les begudes alcohòliques. Total, si ens emborratxem bevent “perlan”, rentem la roba amb “gelocatils” i ens curem a base de ”JB”, la nostra dignitat no caurà pas més baix del que ha caigut en aquells que ja fa anys que han renegat del que són. Amén.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí noi, és la mateixa història de sempre... Fent un símil macroeconòmic, la llengua catalana és un producte quasi-obsolet, amb una quota de mercat escassa i en retrocés. Cada cop hi ha menys fabricants (i consumidors) que segueixen apostant per ella, i directament es passen al castellà, que és més barat, té una millor distribució, i gairebé no li calen subvencions perquè es ven sol.

Els que es preocupen (o ens preocupem) per ella som com els sindicats proteccionistes de l'economia local, abocats irremissiblement a fracassar i desaparèixer. Això, és clar, si no s'envia tot a prendre pel cul (pacíficament i democràtica, és clar) i es trenca el mercat, creant-ne un de nou.

Anònim ha dit...

Aquest és el tema de sempre, de ser una nació sense estat. Hi ha llengües amb una situació al "mercat" molt més dolenta que la nostra, i en canvi no tenen cap problema d'aquests...

Marc

Tatxenko ha dit...

Cal recordar que la nostra llengua sí que té un Estat (minúscul) on tampoc està gaire ben considerat ni consumit. Serà que som mals venedors? Que no creiem en el nostre producte? O que ja hem dimitit de tot i cal que venguem una altra llengua més "universal" per omplir-nos més les butxaques?

Anònim ha dit...

Hola! Pel que fa al petit Estat, aproximadament un 35% de la població no s'està al país més de 5 anys, i així és dífícil que aprenguin res que no sigui la llengua del seu país d'origen.

D'altra banda, en una empresa és força difícil obligar als treballadors de fora a parlar-la, ja que si en una empresa els obliguen a parlar català, no trigaran gaire en trobar una altra feina. Ja veieu, el problema de tenir més demanda de treballadors que oferta.

Y ahora dejadme hablar en la lengua patria, que tengo que practicar para cuando pida la nacionalidad española.

Andorra

Tatxenko ha dit...

No es tracta d'obligar o deixar d'obligar a parlar català. Es tractar de fer-ho tot en català, que sembla que per alguns sigui demanar la lluna! Llavors els de fora ja veuran que si volen feina o volen viure aquí hauran d'utilitzar-la. Igual que arreu del món (excepte a casa nostra) qui canvia de llengua és el treballador, no l'amo. O l'immigrant, no l'autòcton.

Anònim ha dit...

te la traduïré al català per no ofendre't:
"pobles del mon/extingiu-vos
deixeu que continuï/ l'evolució
esterilitzeu/ els vostres fills
junts de la mà / cap a l'extinció"

Au.
carol/ Bakunin.

Anònim ha dit...

Que bons, els Siniestro Total! xD

De totes maneres, és curiós observar com moltes vegades (i no dic que sigui el cas) es vol fer acceptar l'extinció del català com una cosa normal (és llei de vida...) i en canvi es posen les mans al cap veient la contaminació que pateix l'espanyol als EUA...

Tatxenko ha dit...

Això és de Siniestro Total, no? Bon resum de l'esperit del que volia dir...

Anònim ha dit...

chi, heu encertat. Amb això no vull dir que ho accepti i ho celebri, sinó que som la víctima del corrent homogeneitzador mundial (globanosequé) que vé a dir que hem de desaparèixer perquè fem nosa.
per cert, busco feina, per on començaríeu valtros? el primer que em digui "infojobs" es guanya una puntada de peu al cul

Bakunin

Anònim ha dit...

Quan passes 55 hores setmanals rera el taulell d'una botiga, que és el que passa als meus pares, estàs més preocupat de trobar una persona que et pugui ajudar que de trobar-ne una que parli català.

No dic que estigui bé, però és la realitat. Si els dius que haurien de fer classes de català, la majoria pleguen al cap d'un parell de setmanes, hi ha excès d'ofertes de feina a Andorra. No es pot generalitzar, però més o menys aqesta és una experiència que et poden comentar molts andorrans amb comerços.

Andorra

Tatxenko ha dit...

Doncs jo quan vaig a comprar a una botiga i no m'atenen en català ja no hi torno, tant a Blanes, com a Andorra com a BCN. Si més gent fés el mateix, no crec que aquesta situació es donés. Fins i tot el "pakis" de sota casa ja em diu "bona tarda" i "adéu" quan em veu. El problema no és dels que vénen. El problema el tenim els "autòctons.
Osti, Carol, tot depèn de quina feina busquis... Si vols ser enquestadora durant un temps, és fàcil. Altres coses ja són més complicades, però jo vaig trobar la feina per infojobs (m'acabo de guanyar una coça)...

Anònim ha dit...

Infojobs! Infojobs! Jo també busco feina, fa un parell de mesos i encara res.

Tatxenko, totalment d'acord que una gran part del problema el tenim els catalanoparlants.

Andorra