Les llengües no s’han d’imposar: s’han d’extingir.

Llegint notícies com aquesta, aquesta o aquesta he vist el camí a la felicitat: els catalanoparlants cal que fem un servei a la pàtria xica, a la de “todos” i al món sencer, i deixem d’utilitzar la nostra llengua. Els pocs que encara intentem creure que és una llengua normal cal que deixem de parlar-la a tothom que no coneguem, a tot nouvingut que arribi al país, no l’utilitzem per escriure en diaris, ni en revistes d’esports, científiques o del cor, no fem el pena intentant que els nostres fills la coneguin i l’utilitzin i que això sigui motiu d’escarni per part dels seus companys. No la parlem en l’àmbit laboral perquè sempre hi pot haver algú de fora a qui donguem mala imatge. Ni se’ns passi pel cap de parlar-la als jutjats: només faltaria que els delinqüents (presumptes), els advocats (del diable) i els jutges (“sus señorías”) l’haguessin de fer servir sempre! No hi escriguem cançons ni ens hi estimem, no la demanem als professors d’universitat, ni tan sols hi prenguem els apunts de classe. Tot cantant “libertad libertad, sin ira libertad” diguem-nos “te amo”, queixem-nos al rector de les faltes que fa el professor escrivint a la pissarra en castellà i procurem no malmetre la llengua “de todos” ni en els apunts en brut de la classe d’Àlgebra. Tampoc no volguem llegir en català els prospectes dels medicaments, ni en els envasos de detergent, ni en les begudes alcohòliques. Total, si ens emborratxem bevent “perlan”, rentem la roba amb “gelocatils” i ens curem a base de ”JB”, la nostra dignitat no caurà pas més baix del que ha caigut en aquells que ja fa anys que han renegat del que són. Amén.