"Perquè això és Espanya"...
Aquest és un post per desfogar-me.
Acabo de tenir una megadiscussió amb la resta de companys de l'oficina. Em sento com un dofí en un aquari ple de taurons. Sense venir "a cuento", i en ple debat sobre la LOE, una (la de l'altre dia) se m'ha girat i em diu: "porqué esto es como lo del catalán, si yo quiero que mi hijo se eduque en castellano no puedo y nadie me tiene que decir como tengo que hablar en mi casa". I jo li he contestat que a casa seva tothom pot parlar com vulgui, però que s'ha de garantir que tota la població conegui i sigui capaç d'expressar-se en català, cosa que, fins i tot tenint l'educació pràcticament en català no passa. M'han contestat dient que hi ha molta gent que no sap escriure en castellà sense fer faltes. I he dit que en català passa el mateix multiplicat per 25. M'han dit que no és veritat i que hi ha alguna zona de Catalunya on hi ha algú que no sap expressar-se bé en castellà. He flipat i els he dit que per cada un d'aquests jo els presentaria 1000 individus inútils a l'hora d'expressar-se en català. M'han dit que per això, l'educació ha de ser bilingüe i que les dues llengües han de tenir els mateixos drets. I aquí és on jo trobo que hi ha l'error de base. Si només s'equipara el català i el castellà, una d'elles no sobreviurà, perquè, ben pensat, quan de temps més la gent seguirà expressant-se en una llengua pràcticament inútil fora de l'Administració Pública i que en molts casos és purament una traducció simultània d'un pensament en castellà, que és el que ells fan?
Abans de respondre'ls això, però, m'ho he repensat ja que, per ells el català és només una molèstia i ja estaria bé si només fos una llengua que parlessin quatre pagesos a casa. I no volia que m'ho reconeguessin perquè no sé si la meva reacció hauria sigut gaire pacífica. Mentre pensava una resposta, però, un altre m'ha dit "la família d'en Messi (un argentí que juga al Barça) va venir a viure a Barcelona i al cap d'un temps va tornar cap a l'Argentina perquè els nens no podien ser educats en castellà". La meva resposta ha sigut ràpida: "aquí sí que s'ensenya el castellà i qui ho negui és que menteix. A més, si en Messi jugués al Liverpool, s'haurien queixat de que els eduquessin en anglès? I perquè ha de ser el castellà més present en l'educació, si és omnipresent en la societat i ja s'aprèn suficientment?". I la resposta que he rebut és la que hi ha al títol, com si Espanya fos Castella i el castellà l'única llengua... Avui tinc un dia violent. Sort que no visc en un "banlieue".
15 comentaris:
Doncs jo crec que sí que estaria bé equiparar català i castellà. Sóc totalmnet contrari a les mesures de discriminació positiva.
Ja he tornat, he estat en uns cursos en Drets Humans a Coma-ruga, molt interessants.
Andorra
Estaria bé equiparar català i castellà només en l'únic àmbit en què el català és més o menys predominant (educació i relació amb l'administració pública) o en tota la resta d'àmbits també?
Per exemple: 50% de les emissions per televisió en català, 50% de diaris i revistes en català, etc. Suposo que en l'àmbit privat diràs que no s'hi ha d'intervenir, per això trobo que la teva postura és totalment linguosuïcida (osti, quina parauleta que m'acabo d'inventar...)
Com sempre dic en aquest tipus de discussions sociopolítiques, l'únic aspecte que em posa catxondo és la llengua (l'idioma, pels malpensats). Potser és una actitud massa romàntica o massa ingènua, però em fot molt la degradació progressiva del català que es dóna cada cop més (i a la qual segurament hi col·laborem ja sigui de forma conscient o inconscient).
Aquesta situació de bilingüisme ideal és impossible que es doni (i molt menys, que duri), i l'únic futur del català que no sigui la seva desaparició (o pitjor encara, convertir-se en un patois de l'espanyol) crec que passa per força per l'existència d'un estat català. No cal ara repetir aquí els exemples típics dels maltesos o els xipriotes, que tenen més drets (lingüístics) a Europa que no pas els catalanoparlants, però és que sembla que l'única manera que et fotin cas és amb un estat al darrera.
Estic amb tu, palatreco. I si pot ser amb un Estat més decent que Andorra millor que millor.
Tatxenko i sino com diuen a la COPE de tant en tant:
Si no quieres ser español ya sabes donde estan los Pirineos ....
Tot i això, sempre et respecten més si ets andorrà que no pas català, i sinó, mireu com borden els de sempre
;)
De l'enllaç que has passat, no prendré part per ningú (Govern Andorrà - Comunidad de Madrid) perquè vés a saber com va anar la història, però em crida l'atenció això:
[...] Aunque el catalán es el idioma oficial de Andorra también se hablan el español y el francés. [...]
Doncs vinga, que reaprofitin el Bus de l'Estatut i que el facin voltar per Espanya tot fent pedagogia autonòmica. I quan se'ls hi queixin que els folletons no estan escrits en castellà, ja sabran què respondre (tot ensenyant aquest article).
A l'espera de que l'andorrà del blog ens informi amb més detall de com va anar tot, pressuposo una actitud de menyspreu pel català per part de la Comunidad de Madrid i un error clamorós de l'amateur Administració andorrana no exigint-ho des del primer moment...
Andorra, ho sento, però això de la "discriminació positiva" m'ha indignat. Jo hi estic radicalment en contra, en tots els àmbits, però no té res a veure amb el tema que estem parlant. O és que resulta que els catalans som una "minoria"? La llengua de Catalunya és el català, i si hi ha minories, són les altres!
Com bé diu en Tatxenko, si te'n vas a Londres, anglès; a París, francès; a Madrid, espanyol; i a Catalunya, català. Només faltaria...
;)
Marc
Hola! Sento contradir-te però "I a Catalunya: castellà, que per algo és Espanya".
És el que dic sempre, no teniu que convencer-me a mi de que parli català, sino a qui no el parla. I si li vas amb el rotllo de que Catalunya és Catalunya i punto, doncs dubto que s'aconsegueixi res.
Jo no veig que la situació del català sigui tant desastrosa, que sembleu els del PP dient que Espanya se rompe, catastrofistes.´
Us recordo tambè que el castellà també és la llengua de Catalunya. Eduardo Mendoza o Vázquez Montalbán no´són catalans? Jo crec que si.
Sobre lo del bus, quan es fan demandes d'aquest tipus, no es demana en quin llengua es farà l'actvitat, sino quin tipus d'activitat és. Fer una campanya de promoció turística i no portar tríptics en l'idioma d'aquell país em sembla bastant estúpid en termes de màrqueting.
En definitiva: jo crec que si ens dediquessim més als nostres problemes que als dels veïns, el món aniria millor.
Andorra
I si puc afegir un comentari, la Generalitat no pot aplicar polítiques com si fos un Estat perqè no ho és. Andorra ho es i les mesures més coercives no funcionen. I a França, mira lo bé que està anant això de la integració a la força.
Per canviar les coses, primer s'ha d'analitzar molt bé la realitat, tot i que no agradi.
Andorra
Andorra, el castellà és una llengua que es parla a Catalunya com ho és l'àrab o l'urdú. Que tothom parli i escrigui novel·les com vulgui.
El tema és que, en un país, hi ha d'haver una llengua comuna, perquè ens entenguem tots, i aquesta llengua ha de ser la del país. En el nostre cas, el català.
Sobre França, tothom qui hi va sap que haurà d'aprendre francès. Ara falta que alguns aprenguin a respectar les normes democràtiques, i deixin de cremar escoles i cotxes dels veins que no tenen garatge... Els que no, cap a casa seva!
;)
Marc
Marc, ja feia temps que no coincidia al 100% amb el que deies. Doncs això...
Per cert, Andorra, les lleis poden dir el que vulguin, però el castellà és tan propi de Catalunya com d'Andorra o el Japó. Una altra cosa és que s'hi parli.
I aquesta frase "I a Catalunya castellà que per algo és Espanya" és la frase més intolerant que he sentit mai. Qui pensa així és un imperialista: o parles castellà o no ets espanyol. Jo vull ser espanyol i no parlar castellà per res. Com un suís germanòfon o un belga flamenc. Però això deu ser impossible a la Castella Imperial que tenim com Estat.
A més, el català mai el consideraré una llengua de segona dins el seu domini lingüístic. I a nivell mundial, doncs en anglès, castellà, francès, àrab o xinès ens acabarem entenent tots.
I sobre en Vazquez Montalban... Imagina't que el dependent del super de sota casa, en Kurosh (és molt bon tio), d'aquí deu anys publica un parell de llibres en urdu (és del Pakistan) sobre Barcelona, la seva vida i el que sent i es fa famós. Jo m'alegraré per en Kurosh. Ara, serà literatura catalana, el que hagi escrit? NO. Serà literatura urdu feta a Catalunya per un catalano-pakistanès (o com carai es defineixi ell a si mateix). I no per això l'urdu serà llengua de Catalunya. Serà la llengua d'alguns catalans que viuen a Catalunya.
Avui no tinc ganes de discutir, però em sembla que amb els vostres arguments no convencereu a ningú. Si voleu canviar les coses (amb el coincideixo plenament) hauríeu de veure les coses més com són i mnys com us agradaria que fossin.
Andorra
Publica un comentari a l'entrada