dimarts, 8 de novembre de 2005

Sobre la PAC

Sovint, en el blog de l’egocrata i en el de l’al-Turtusi hi ha referències a la perversitat de la Política Agrària Comuna (PAC). És una mala política perquè beneficia grans terratinents que d’agricultors en tenen el que jo de príncep, i en canvi, els petits agricultors ni tan sols oloren les ajudes. Hi estic d’acord. També es critica que això crea una disfunció en el mercat. Oh Déu méu, que no ens toquin el mercat, que com més lliure millor… A veure si ens aclarim. Crea una disfunció en el mercat? Sí.
És això dolent? No té perquè ser-ho. Comparem dos casos: els pagesos d’hortalisses i els obrers de la SEAT. Són dos casos triats a l’atzar, no sigueu malpensats…
1. La SEAT, si no hagués estat i fos subvencionada des del poder públic faria anys que no seria aquí. El preu de la mà d'obra a l'Est d'Europa és molt inferior i la formació dels treballadors d'allà no és molt diferent. I quins efectes hauria tingut la desaparició de la SEAT? els seus obrers ara segurament treballarien en la construcció, en altres indústries o serien aturats. Apart d'això, l'efecte que produïria la seva absència serien unes fàbriques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona convertides en solars buits o ocupats per habitatges.
2. Els pagesos, si no rebessin subvencions, faria temps que haurien abandonat les terres. Els costos de sembrar hortalisses en països subdesenvolupats són molt inferiors: els salaris són immensament inferiors i els controls fitosanitaris són molt menys estrictes. Quins efectes tindria la desaparició dels pagesos? es dedicarien a la construcció o el turisme, o serien aturats, o jubilats, com els obrers de la SEAT, però és que a més, les seves terres estarien abandonades, milers d'hectàrees no cultivades serien boscos o espais erms, amb els perills que això comporta: risc d’incendis, despoblament del 90% del territori català i envelliment de la població en zones que tan sols tindrien el mal anomenat turisme rural com a única sortida. A més, en cas de crisi mundial, l'abastiment d'aliments no estaria assegurat ni en un mínim percentatge.
En quin dels dos segments la subvenció pública per mantenir els llocs de treball és més necessària?
Els partidaris del lliure mercat diran que la subvenció pública s'ha d'erradicar i que els efectes que he comentat no són dolents. Són punts de vista.
Ara, el que no entenc és la gent que defensa l'intervencionisme públic per evitar deslocalitzacions en les indústries i després despotrica contra les ajudes a l'agricultura que, repeteixo, tal com estan parides no són útils perquè no arriben als petits agricultors i queden en mans de la duquesa de Alba o l'Albert de Mònaco de torn.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Company,

M'agrada que hagis posat aquest link, perquè està molt bé que qui ho denunciï sigui una ONG. El que és un error, al meu entendre, és la teva comparació entre una cosa i l'altra: els ingressos per subvencions que hagi rebut la SEAT o qualsevol altra indústria són conjunturals, i representen una part molt limitada dels seus ingressos. La PAC, en canvi, és una política comunitària, representa la major part del pressupost de la UE (!) i una gran part dels ingressos dels agricultors (incloses interessants quantitats per diversos "terratinents").

Les subvencions públiques (i el proteccionisme en general), com al primer cas, poden ser útils en un moment determinat per donar suport a una indústria que comença o que es troba en un problema temporal. El que no poden servir és com una política estructural, com la PAC. Això, efectivament, va contra el mercat, que amb mesures correctores del sector públic, és el que garanteix el progrés econòmic. La PAC és una competència deslleial flagrant contra la resta de productors actuals o potencials (de fora d'Europa) i contra els compradors, que paguem els productes més cars per falta de competència.

Què és més lògic: pagar impostos per subvencionar producció d'aquí recollida per immigrants d'allà, i pagar-la cara com a consumidors; o bé pagar menys impostos, donar possibilitats de desenvolupament econòmic fora d'Europa, i pagar els productes agraris a un preu més baix???

Per mi la resposta és molt clara. I no em val l'excusa que els boscos estaran bruts, perquè més bruts que ara és difícil que estiguin. El que cal fer és, o continuar amb la producció agrària fent productes de valor afegit (més qualitat, productes diferents) o canviar d'activitat.

;)

Marc

Tatxenko ha dit...

Doncs jo no tinc la resposta tan clara: prefereixo pagar més impostos i tenir el territori viu i amb habitants, que no pas no pagar-ne i tenir el territori totalment deshabitat. El preu dels productes agraris no és tan alt per culpa del sou dels pagesos com per culpa dels intermediaris. Si sabessis el que cobra un pagès d'aquí per un quilo de patates...
El desenvolupament econòmic fora d'Europa no es donarà només amb desenvolupant el sector agrari, sinó amb indústria i serveis. Si volem que el 3r món sigui el graner d'Europa, mai es desenvoluparà.

Anònim ha dit...

Cada cop hi ha menys gent que es dediqui a la pagesia, i el territori no queda precisament "deshabitat", però si no vols tampoc necessàriament has de deixar de fer de pagès: pots plantar altres coses o vendre un producte de més qualitat.

El desenvolupament econòmic de fora d'Europa pot venir de molts sectors (i al sud-est asiàtic i a la Índia ja es va veient), però hi ha països que podrien desenvolupar-se mitjançant exportacions agràries (entre altres), i no poden. Des del nord d'Àfrica, per exemple, podrien exportar oli d'oliva, que el clima és favorable i aquí va caríssim. Però sobre aquest tema en concret esperaria l'opinió d'en Turtusi, que coneix més el tema.

El que està clar és que, de moment, no estan per montar-hi una centre investigardor en biotecnologia... Per tant, almenys que puguin produir el que saben...

Marc

Tatxenko ha dit...

Entenc la teva postura, però no la veig gens clara. Quan dius que han de "plantar" altres coses o fer productes de més qualitat... Quines altres "coses" vols dir que no impliquin l'abandó de la terra?

Anònim ha dit...

Per exemple: Alls de Banyoles, mongetes de Santa Pau, vinya, carn i embotits de qualitat... La qüestió és especialitzar-se.

El que sí que és un problema és l'abandó dels boscos (ja el tenim ara), que es pot agreujar amb la dificultat de reconversió dels cultius que necessiten extensió (blat, ordi...).

Però això ja és un problema que tenim, perquè des de fa dècades cada vegada hi ha més terreny forestal i menys de cultiu (encara que amb els incendis que aquesta deixadesa provoca, acabi semblant el contrari)...

No sé, podríem fer-hi camps de golf? No? He, he, he...

;)

Marc

Tatxenko ha dit...

Això és el que molts voldrien. Convertir Catalunya en un país de serveis pel turista: hotels, urbanitzacions, apartaments, cases rurals, hostals, platges, piscines, camps de golf i pistes d'esquí. Si aquest és el model de país que volen, jo foto el camp. (a Mallorca que encara està pitjor) hehehe...

;)