Sobre la PAC

Sovint, en el blog de l’egocrata i en el de l’al-Turtusi hi ha referències a la perversitat de la Política Agrària Comuna (PAC). És una mala política perquè beneficia grans terratinents que d’agricultors en tenen el que jo de príncep, i en canvi, els petits agricultors ni tan sols oloren les ajudes. Hi estic d’acord. També es critica que això crea una disfunció en el mercat. Oh Déu méu, que no ens toquin el mercat, que com més lliure millor… A veure si ens aclarim. Crea una disfunció en el mercat? Sí.
És això dolent? No té perquè ser-ho. Comparem dos casos: els pagesos d’hortalisses i els obrers de la SEAT. Són dos casos triats a l’atzar, no sigueu malpensats…

1. La SEAT, si no hagués estat i fos subvencionada des del poder públic faria anys que no seria aquí. El preu de la mà d'obra a l'Est d'Europa és molt inferior i la formació dels treballadors d'allà no és molt diferent. I quins efectes hauria tingut la desaparició de la SEAT? els seus obrers ara segurament treballarien en la construcció, en altres indústries o serien aturats. Apart d'això, l'efecte que produïria la seva absència serien unes fàbriques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona convertides en solars buits o ocupats per habitatges.

2. Els pagesos, si no rebessin subvencions, faria temps que haurien abandonat les terres. Els costos de sembrar hortalisses en països subdesenvolupats són molt inferiors: els salaris són immensament inferiors i els controls fitosanitaris són molt menys estrictes. Quins efectes tindria la desaparició dels pagesos? es dedicarien a la construcció o el turisme, o serien aturats, o jubilats, com els obrers de la SEAT, però és que a més, les seves terres estarien abandonades, milers d'hectàrees no cultivades serien boscos o espais erms, amb els perills que això comporta: risc d’incendis, despoblament del 90% del territori català i envelliment de la població en zones que tan sols tindrien el mal anomenat turisme rural com a única sortida. A més, en cas de crisi mundial, l'abastiment d'aliments no estaria assegurat ni en un mínim percentatge.

En quin dels dos segments la subvenció pública per mantenir els llocs de treball és més necessària?

Els partidaris del lliure mercat diran que la subvenció pública s'ha d'erradicar i que els efectes que he comentat no són dolents. Són punts de vista.

Ara, el que no entenc és la gent que defensa l'intervencionisme públic per evitar deslocalitzacions en les indústries i després despotrica contra les ajudes a l'agricultura que, repeteixo, tal com estan parides no són útils perquè no arriben als petits agricultors i queden en mans de la duquesa de Alba o l'Albert de Mònaco de torn.