Campions!

Doncs sí! Malgrat estar convençut de que guanyaríem la Copa d'Europa, ahir vaig patir bastant. I en acabar el partit ens vam afegir a la histèria colectiva que va desbordar tot el centre de Barcelona. La primera Copa d'Europa no recordo ni haver sortit al carrer a celebrar-la. Ara bé, recordo algunes lligues fent l'"indiu" per la Plaça Catalunya de Blanes i, més endavant per la Plaça del Cony, (de la Solidaritat, pels forans). Ara bé, sense incidents més enllà de càntics, banderes, cotxes bandejats i poca cosa més. Sembla que aquest any hi ha hagut càrregues indiscriminades dels Mossos des del primer moment. Amb la fauna que corre pel poble, no m'estranya gens...

S'ha de reconèixer que ahir va ser la celebració d'una victòria del Barça més brutal que he viscut mai. Vam sortir d'un pis de l'Eixample i vam enfilar Gran Via envoltats de milers de culés cridant, saltant, en cotxe, a peu, en moto, llençant petards... Im-pressionant! Després d'una bona estona caminant vam arribar a la Plaça Universitat on la gent ja estava aturada. Vam seguir cridant i celebrant tot el que vèiem i vam intentar arribar fins a Plaça Catalunya, però era impossible. Fins i tot perillós: molts petards i moltes bengales. I gent enfilada en totes les faroles, quioscs, semàfors... Tinc la sensació que aquest matí les aules de les universitats i de molts instituts estaran ben buides d'alumnes, o més d'un arribarà amb una ressaca històrica. A Canaletes ni hi vam arribar del merder histèric que hi havia. Alguns degenerats van destrossar un semàfor i vam decidir fotre el camp. La fauna era molt diversa, encara que la majoria de gent tenia pintes "normals", es podien observar des de peluts antisistema a pelats pastilleros passant per immigrants del tercer món i guiris del Nord d'Europa. Moltes estelades i cap estanquera (afortunadament). I molta tia bona, eh Jordi? Tot tornant cap a casa, veient la festa que hi havia a cada cantonada del Passeig de Gràcia on els qui anaven a peu saltaven d'alegria amb les bufandes i banderes cada cop que el semàfor es posava verd pels vianants, pensava amb un somriure d'orella a orella, que ja és trist que només l'esport ens doni alegries colectives d'aquesta mena...

Per cert, els vàndals que van buidar l'Springfield i el "Burriquín" van tenir protagonisme quan la majoria de gent normal ja no hi érem. Per què no hi ha més mà dura contra aquesta xusma que embruta el nom de tots els culés?