La carta del 12 de maig
He rebut la famosa carta que el president de la Generalitat de Catalunya ha enviat a tots els catalans que tenim adreça al Principat per animar-nos a votar (sí a) l'Estatut. Dic famosa perquè està datada a 12 de maig de 2006 i molta gent la va rebre el 9 o 10 de maig. Carai amb en Maragall... si ERC arriba a tombar l'Estatut al Senat hauria fet un ridícul espantós! Bé, com que sóc una mica friqui m'he llegit la carta en català, després en castellà i després he comparat les dues versions perquè hi havia alguna cosa que no em quadrava... I sí! Resulta que les dues versions no són idèntiques. Observeu el detall del segon paràgraf:
"Els estatuts de 1932 i 1979 van significar l'inici de períodes creatius al nostre país. Amb l'Estatut de 2006 també serà així. Més i tot. I suposarà el més gran reconeixement de la nostra personalitat i la nostra identitat, des de fa segles."
"Los estatutos de 1932 y 1979 marcaron el inicio de períodos creativos en nuestro país. El Estatut de 2006 también lo va a suponer. Más aún, si cabe. Y va a a representar el mayor reconocimiento jamás obtenido de nuestra personalidad y de nuestra identidad."
O sigui, que si llegeixes la carta en català t'adones que temps enrera, segles enrere, la nostra personalitat i la nostra identitat estaven més reconegudes que amb l'Estatut aquest que ens volen encolomar com si fos la panacea. En canvi, si llegeixes en castellà, et venen la moto de que el nostre país mai abans havia estat millor que ara. Hi ha una diferència important, no trobeu?
Creieu que està fet amb mala llet? Com que sóc una mica malpensat, jo crec que sí: això és el que crec que els "psoecialistos" deuen haver pensat en escriure la carta:
"els catalanoparlants ja saben que abans de 1714 Catalunya tenia més llibertats que ara, val més que no posem que mai havia estat millor perquè ens cauran crítiques. Els castellanoparlants, en canvi, com que majoritàriament són immigrants o fills de la immigració, val més que els mantinguem en la ignorància de pensar que sempre Catalunya ha estat part d'Espanya, no es donés el cas que s'apuntessin al carro de les reclamacions de tornar a l'estàtus anterior..."
O això o un dels que ha traduït del català al castellà (vull pensar que no ha estat a l'inrevés) ha aportat la seva pròpia opinió...
5 comentaris:
Ostres tatxenko! reconec que només vaig llegir-la en català! i em penso que encara la tinc a casa, la recuperaré! Mira que no se t'escapa res, a tu ,eh?
Sí que ets una mica tiquis-miquis (tiquis-maics, com diu un company de feina), sí!
Com que no tinc gaire res a aportar a l'escrit d'avui, aprofitaré aquest espai per anunciar que he tornat d'una setmana de vacances (no crec que li importi gaire a ningú, això) i que per això no havia intervingut darrerament. Així que deixeu-me:
a) expressar les meves més sinceres felicitacions a n'en Tatxenko i a Sa Roqueta. Fa poc ens vam veure, però la veritat és que no recordo si els vaig felicitar en persona o no. Aquí hi poso remei.
b) donar l'enhorabona també a n'en Peres, el blog del qual ja perd el sentit del seu títol. A veure si és veritat que l'actualitzes d'una vegada!
c) manifestar públicament la meva alegria per haver coïncidit la victòria del Barça amb un viatge per l'estranger, així m'he evitat l'eufòria col·lectiva que s'ha desfermat. Que no dic que estigui malament, tothom té el dret de desfogar-se i alegrar-se amb el que vulgui (sense trencar mobiliari urbà ni saquejar aparadors, això sí), però realment em fa por posar TV3 doncs l'empatx blau-grana a hores d'ara encara deu ser terrible... Sort que aviat començarà el mundial i, encara que ho dissimulin una mica, li dedicaran atenció a la seleción (llavors l'empatx serà a les altres cadenes, i sobre la furia española).
Perdoneu pels off-topic, però si contestava als corresponents missatges segurament que ningú se n'hagués adonat. :)
Bentornat palatreco!
Que polit que sona això de "les més sinceres felicitacions"... En tot cas, moltes gràcies!
Sobre TV3 i la "selezión", jo no estaria gaire tranquil perquè des de que mana qui mana al país i, després del patrocini de "la caixa - Parlem?" a la "selezión", em sembla que xuparem més Eppañña que mai a "la ex-nostra"...
Per cert, crec que hauries d'obrir un blog perquè segur que seria d'allò més interessant!
Gràcies per les floretes, però no tinc prou constància com per portar un bloc regularment. L'acabaria deixant abandonat...
No coneixia aquest patrocini de La Caixa de Pendons (o de Pretensions, com diu un parent meu... empleat de Caixa de Girona :D) a l'equip de la federació espanyola de futbol, però tampoc em sorprèn gaire: s'ha de rentar la imatge malmesa amb tot l'afer OPA.
Però vaja, tot i el què dius, m'hi jugo un pèsol que facin el què facin els d'en Luis Aragonés a Alemanya, TV3 no es mostrarà ni un 10% tan eufòrica i forofa com ho fa amb el Barça. Que també és normal, però on vull arribar jo és que no hauria d'ésser forofa amb ningú. He dit.
Es nota que no sóc gens culé? :P
Òstia, un dia que m'agafo per al trasllat i em xiulen les orelles! No saps com es viu de bé podent veure muntanyes, en silenci, i prenent la fresca!
He, he, he... ;)
Marc
Publica un comentari a l'entrada