Noves adquisicions

Darrerament, com haureu pogut observar, he estat fent canvis en els enllaços del blog. La majoria són blogs amb contingut polític. De totes les noves adquisicions en forma d'enllaç, estic realment enganxat al blog de l'Iñaki Anasagasti. Impressiona veure com un polític parla sense pèls a la llengua i amb una coherència digna de menció. Carrega contra tothom des d'una posició privilegiada i amb una capacitat d'escriptura que fa enveja. Per contraposar una mica aquest blog d'un nivell tan elevat, he afegit també dos altres polítics que parlen sense embuts. Segurament a Catalunya no els coneixeu, però a Mallorca són bastant coneguts, ja que són els candidats d'Esquerra Unida i del PSM a l'alcaldia de Palma. L'Eberhard Grosske (malgrat aquest nom és tan mallorquí com qualsevol altre) és d'EU i famós per la canya que fot a tot bitxo de la dreta que es mogui. Té un estil característic: un pèl de xuleta i molt d'inconformista. M'agrada el seu estil i va ser un bon conseller de Treball durant el Pacte de Progrés. De tant en tant, però, publica posts dins la categoria "...i més enllà" que es podria estalviar: el paio va més sortit que un balcó. Cal llegir el post "Sonia Ferrer, Dulce engendro de Platón" i m'entendreu...

L'altre, en Pere Muñoz, va directe a la jugular de tot pepero que es mou. Jo això ho aplaudeixo, però és que hi ha maneres i maneres. Si llegiu el seu post "s'ha acabat es bròquil" potser opinareu que un càrrec públic no pot ser l'avantguarda de l'acció directa de carrer contra un govern. S'ha d'estar present al carrer, però el que ell proposa ho trobo exagerat. Veieu algun polític seriós pintant ell mateix passos de peatons? Espero que el seu post fos una broma...

En tot cas, animeu-vos a llegir-los i ja em direu què trobeu...