dimarts, 20 de desembre del 2005

Reflexions

Aquest dissabte vaig anar a Terrassa amb els ferrocarrils i per la parada de Muntaner o la següent van entrar un grup d'uns 10 joves d'uns 16-17 anys. No els vaig veure perquè estava d'esquenes a ells. Van estar fins a Sant Cugat parlant (mig cridant) de la violència. Alternaven una mica de català i molt de castellà i feien referències a hòsties, bats de bèisbol, BMW, cadenes, skins, rapats, antifeixistes, més hòsties, pares violents, Mercedes, insults, patades, punys americans, més hòsties... La conversa va ser així fins a l'arribar a Sant Cugat. Jo ni tan sols gosava girar-me i trobar-me tota la xusma aquesta que només sabia parlar en funció de qui havia propinat la pallissa més gran a un altre. Us asseguro que el to i el contingut de les paraules era per acollonir-se. Mentalment em vaig fer una idea de les pintes que tindrien. Bàsicament els veia com tots els pelats fastigosos que em trobo al tren en direcció a Blanes. En arribar a Sant Cugat van baixar i els vaig mirar a través de la finestra del tren. Tots vestits amb l'uniforme d'una escola de per allà. Amb les seves sabatetes negres, els pantalons negres de pinces, el polo o jersei de llana granate i l'americana amb l'escut. I amb els cabells tallats de forma, diguem-ne, estàndard. És a dir, el prototip de fill de casa bona de Barcelona.
Divendres al vespre tres animals amb aspecte humà van cremar una indigent en un barri de la zona alta de Barcelona. Encara no se'n sap el motiu, tot i que sembla que va ser un cas de violència gratuïta com la que molts joves exhibeixen periòdicament. En tot cas, hi ha un detall que m'ha sobtat. Quan hi va haver els crims del Putxet o els més recents de Castelldefels, els diaris van publicar els noms i cognoms dels presumptes assassins. Eren gent de barris marginals. Ara no ens informen dels noms, només sabem que es diuen Enric i Oriol i les inicials dels seus cognoms (segons l'AVUI, ja que la Vanguardia i el Periódico fins i tot això amaguen). És una mostra més dels privilegis de moure's dins una determinada classe social? Perquè no s'hostien els quillos de tota la vida i els pijos aquests fins a aniquilar-se mútuament i deixar a la majoria silenciosa en pau?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja ho reclamava en Monegal l'altre dia al seu programa, davant el catxondeo que era veure la informació que donaven les diferents cadenes de televisió sobre els assassinats de Castelldefels. Com dius tu, uns facilitaven noms i cognoms, d'altres nom i inicial dels cognoms, i finalment uns altres només les inicials. El més curiós de tot plegat és que hi havia algunes inicials (o noms) que no concordaven amb els que donaven les altres cadenes!

Anònim ha dit...

Fets com aquests tiren per terra les creences que a més nivell socioeconòmic més cultura... No podem generalitzar, mai.

Personalment, aquest crim el trobo abominable. No m’entra al cap que algú sigui capaç de fer una cosa així...

Tatxenko ha dit...

Per fer el que van fer anirien de droga fins el cul (per mi no hauria de ser cap atenuant). I si no hi anaven, pijor encara...
Seguiré atent per veure si se sap realment qui són o és que realment són de bona família i tot quedarà tapat... (no sé si és millor que es faci públic o no, només indico que els mitjans no tenen un criteri clar)

Anònim ha dit...

Hola, jo no tinc res interessanta dir, nomès que encara no he aconseguit baixar de les 12 hores diàries d'una feina que no té res a veure amb allò en què porto 9 anys formant-me i per un sou míser.

La vida és una merda!

Andorra (www.bondia.ad). Secció de cultura. Com a mínim llegiu-me, em fareu feliç.

Jordi Arrufat ha dit...

Mon,
tu i jo tenim que parlar sobre la vida, les flors i els "levers de soleil".
Contesta'm els emails almenys!!

Tatxenko ha dit...

Osti Andorra, Welcome to the workers world! Ànims i no t'empatxis amb tanta cultura!