Avui ha sigut un dia estrany

Avui he perdut la inspiració. He arribat a la feina amb la ment en blanc i, en conseqüència, m'he posat a treballar. Quina altra cosa podia fer? La veritat és que hi ha dies en què la feina m'avorreix més que d'altres, i avui era un dia d'aquests. Quina merda, tot plegat!!!

Alguns ja sabeu que la desmotivació és molt xunga, que pot arribar a ser estressant (i en molts casos ho és). Doncs jo fins avui sempre havia fugit d'aquesta sensació d'estrés o desmotivació buscant alicients a la feina que faig. Normalment m'alieno i em dic a mi mateix: "vinga, a veure si acabo aquest estudi a tal hora i ja no hi hauré de pensar més". O em dedico a intentar reenfocar el punt de vista del jefe per tal de fer coses més distretes que no pas les tabulacions i retabulacions, gràfics i més gràfics que acabo copiant a un PowerPoint per presentar-ho a un client que en pagarà una milionada.

És molt avorrit i massa sovint la càrrega de feina que tinc no em permet sortir de la feina abans de les 9 del vespre i em fa treballar algun cap de setmana.

Per tot això sóc conscient que aquí no hi vull estar molt de temps més, per molt que em paguin prou bé i em senti a gust amb els companys. Bé un dia d'aquests, més a llarg termini que a curt, els hi diré adéu.

PD: Això ho he escrit en un dia en què no m'he sentit a disgust a la feina. Per exemple, ara, per acabar de matar l'estona, hem estat montant una carpa a la terrasseta. És que ja s'acosta l'estiu i podrem treballar des de la terrassa amb el wireless. Que xulo!!!!