divendres, 29 d’abril del 2005

La musa. A pèl. Sense rimes.

No la puc descriure, ja que seria traïr-la.
Tan sols diré que no té cara. Ni cos.
Només és un pensament, una idea,
una broma, un somriure, un record…

Apareix en una mirada, en un llibre,
en un instant, en una olor, en el lloc menys esperat.
Com un moment inesborrable,
puc dir que m’inspira, com a bona musa.

Quan em somriu em guia, m’enamora, m’omple.
Quan s’enfadi quedaré desorientat, perdut, enfonsat.
No la traïré per no trencar la màgia.
Però, què voleu que us digui? Són coses que passen…

I punt.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin poeta... I es queda tant ample, el tio!

Marc

Tatxenko ha dit...

Què passa? Que no t'ha agradat? Ja sé que esperaves més pit i cuixa, però això és el que em va sortir... Què hi farem...

Anònim ha dit...

Això no sé si és una mariconada o un rotllo metrosexual, però no et pot haver "sortit" naturalment perquè no és natural, almenys en el teu cas (que et conec).

O sigui: o expliques la realitat pura i dura, a l'abast del tio més rústic (com servidor), o no facis perdre el temps al personal!

;)

Marc

Tatxenko ha dit...

Tinc cops amagats, Marc. Et prometo que em va sortir així. L'únic canvi que hi vaig fer va ser posar-ho com a poema. A l'inici era tot un paràgraf i quedava com un totxo. Per dilluns ja escriuré alguna cosa més "rústica". No pateixis. ;)

Anònim ha dit...

Idò, tot i que a pesar meu jo no som la musa, a jo m'ha agradat!

A veure quan me n'escrius un a jo de poema! Ara encara es pensaran que ets un romàntic!!!

Sa Roqueta

Tatxenko ha dit...

Merci! La veritat és que em sorprèn que jo hagi escrit això, ja que mai m'ha interessat la poesia, és més la trobo embafosa...

Però bé, els que t'escrigui a tu seran només per tu... ;)

Anònim ha dit...

Reconec que a mi també m’ha sorprès (agradablement) el post d’avui... ha estat una manera molt fina de sortir per la tangent, però, no t’escapes, ja t’han demanat una versió més real de la musa... je je

Tatxenko ha dit...

No sé si sabré escriure amb tanta pressió... Dilluns ho sabrem...
;)

Anònim ha dit...

Aquesta al·lota és masoca: fos jo i l'esbronco, i ella va i el felicita!

Bon cap de setmana!

Marc

Jordi Arrufat ha dit...

Que no t'emboliquin Quel si tens ganes d'escriure poesia fes-ho, si vols escriure sobre la naturalesa del ésser en el macrocosmos des d'una visió kantiana fes-ho també i si vols parlar de la reproducció mol·lecular dels saprofits dels arbres de rama mitjana dels boscos de les afores de Kigali fes-ho també.
Però que sapigues que, ens ho llegirem, però no et posarem tants de comentaris com quan parles de pit i cuixa.