15 coses que passen...
Ahir una enquestadora que tenim aquí va penjar a un client perquè li parlava en català. Un cop va penjar va dir: “qué falta de educación!, si le llamo hablando en castellano, me tiene que contestar en castellano!!!”. No vaig saltar de miracle. Es tracta d’una dona d’uns 45 anys, inculta, nascuda a l’Hospitalet, que ha treballat tota la vida en empreses de “catalanes” i que em mira de forma estranya perquè li parlo en català, ja que fins ara mai ningú se li havia dirigit en català. El sorprenent és que un dia em va dir que estava contenta que algú li parlés en català, així l’aprendria i el podria parlar. D’això ja fa un any i mig, i encara quan li dic el número set, no sap si és un 7 o un 6 i li ho he dit una quinzena de vegades. Això ja no és ignorància, és desídia. Patètic, però jo seguiré insistint. Ahir li va sortir la vena intolerant, espanyolista i feixista. De veritat que creia que no tots els espanyolistes que viuen entre nosaltres eren així d’integristes i talibans. Cada dia estic més convençut que estava equivocat. És com si ho portessin als gens… I a sobre tenen cobertura mediàtica gràcies a 15 il·luminats.
14 comentaris:
És trist que, perquè se'ns tracti com a ciutadans, haguem hem de ser tant tossuts. Això és el món al revés!
Marc
PS: Mira de respirar a fons si et torna a passar; jo ja li hauria dit quatre coses...
Ja que aquesta setmana la cosa va magre de comentaris, diré qualque cosa per animar el blog...
Jo crec, per una banda, que tothom té les seves idees i la seva visió de les coses i, per l'altra, que hi ha dies que tots mos aixecam més creuats que altres.
Jo avui estic "tolerant" i per tant pens que aquesta dona que fa feina amb tu:
1er) Segurament no deu tenir les facilitats intel·lectuals ni econòmiques que tenim qualsevol de nosaltres per poder fer l'esforç aprendre una nova llengua
2on) Segurament sempre s'ha mogut en un entorn que no li ha fet falta fer l'esforç per aprendre la nova llengua
3er) Si des del primer dia, a qualsevol lloc, però especialment a la teva empresa, tots els catalanoparlants que hi ha, que crec que són el 90% de les persones, li hagués xerrat català aquesta dona no tindria aquestes reaccions
4rt) Crec que quan et diu que està contenta que tu li xerres català és sincera
5è) Hi ha dies que tots estem de mal humor i quantes vegades no hem dit ( i ens ha sortit de l'ànima) "Pu...nyeteros forasters, que se'n tornin a ca seva, barco de rejilla" i coses similars...
CONCLUSIÓ: La culpa la tenim nosaltres mateixos per no saber transmetre (i sobretot practicar amb l'exemple) de la importància de la cultura i la llengua catalana. Això implica esforç i una certa militància, però només així s'aconsegueixen les coses. I en aquest cas, crec que val la pena intentar-ho.
Sa Roqueta
(ha quedat una mica embullat tot lo que he dit????)
Ja s'entén el que dius, ja...
El problema és que en l'àmbit professional en què em moc, el català és una llengua de tercera divisió, al mateix nivell que l'aranès o el swahili. És a dir, totalment innecessària. I la culpa és de tots aquests catalans de pura raça que remenen les cireres i ignoren la llengua, tant com dels fotuts colonitzadors que cada dos per tres me'n deixen anar alguna perquè faig un informe en català o preparo una base de dades en aquesta llengua estranya que fa paleto o pagès.
A cagar!!
Insistesc que la culpa és dels catalans de pura raça que remenen les cireres i ignoren la llengua, ja que si aquests deixassin les coses clares d'un principi això no passaria...
Sa Roqueta
Estic totalment d'acord amb Sa Roqueta. la culpa es dels catalano-parlants. A Andorra passa milers de vegades que entres en una botiga parlant en catala, et contesten en castella i tu passes al castella. A mi tambe em passa i la culpa es nostra.
Peor tambe es cert que s'ha de ser tolerants, i si a la dona no li dona la gana aprendre el catala, doncs esta en el seu dret. I es veritat, hi ha dies que tots ens aixequem amb els cables creuats i reccionem exageradament per qualsevol cosa.
Andorra-ja-no-esta-estressat
Amb una cosa NO estic d'acord amb Andorra. Jo no sé si "té tot el dret a no aprendre'l", pq si no el sap no m'entendrà quan jo li xerri i a jo, si bé m'és més o menys igual que ella parli el castellà no vull que, de cap manera, una persona que porta "mil anys" visquent aquí m'obligui a parlar castellà. Té dret sempre que el seu dret no trepitgi el meu dret.
Sa Roqueta
Felicitats Andorra per no estar estressat. Quan tornes?
Això de la tolerància amb els qui no els dóna la gana d'aprendre el català ho trobo vomitiu. Jo no he estat en el meu dret de no aprendre castellà i, molt sovint, tinc la obligació d'entendre'l, quan no de parlar-lo. Crec que és totalment incompatible queixar-nos de que hi hagi gent que no vulgui parlar català, de l'ús decreixent de la nostra llengua i, al mateix temps voler ser tolerants amb ells.
Ho sento, Andorra, però això de la "tolerància" és simplement l'autoodi que pateixen alguns catalans. Que són "tolerants" els madrilenys i parlen en català als catalans que viuen a Madrid? Que són "tolerants" els nordamericans anglòfons i parlen en espanyol als hispans?
No és tant complicat, aquest tema: la llengua pròpia de Catalunya és el català, i tothom ha de tenir l'obligació de conèixer-la. Com el francès a París, l'anglès a Londres, o l'alemany a Berlin. A partir d'aquí, que cadascú parli com bonament vulgui.
Salut!
Marc
Em sap greu desilusionar-vos però Catalunya segueix sent part de l'Estat Espanyol i, per tant, obligació d'aprendre el català no en tenen cap. I per tal de solucionar un problema, s'ha de tenir ben present la realitat, per desagradale o injusta que sembli.
Dit això, portar 10, 15 o 20 anys en un país i no fer el mínim esforç d'aprendre la llengua, em sembla de poca educació, d'una mentalitat més aviat atrassada. Que la gent que viu a Catalunya hauria de parlar, com a mínim, català i castellà em sembla de calaix.
El que no estic d'acord és en els mètodes, perquè quan obligues a la gent a fer alguna cosa, el que sigui, simplement la rebutja.
Andorra
Mira, això em passa a jo. Quan m'obliguen a parlar castellà, simplement el rebutjo, per molt anticonstitucional que sigui la meva actitud...
Sa Roqueta
Andorra, al teu país sí que tenen la obligació de saber el català. I se la passen pel forro. O no és veritat? S'ha de seguir tolerant?
I la culpa és dels catalanoparlants que tenen dins el cervell el xip de que el català és inferior al castellà. Si això no canvia, els nostres fills ja no faran servir el català si no és per parlar amb l'Administració Pública. Patètic.
Al meu Estat, la llengua oficial és el català. El problema dels nacionalistes és que no pots obligar a la gent a estimar un país o a tenir una identitat, has d'aconseguir seduir-los. No pots obligar a la gent a sentir-se d'una manera determinada o a estimar d'una manera determinada.
Si s'aconsegueix que estimin Catalunya, acabar estimant el català. Que això portarà molt més de temps? Sí, ja o sé, però no sé què s'aconseguiria si demà s'obligués a tothom a parlar català. A Andorra no ha funcionat fer-ho d'aquesta manera.
Andorra
Igual l'únic problema és demogràfic, ja que a França, Espanya, Alemanya, Holanda, sí que les lleis obliguen a aprendre i usar la llengua de l'Estat...
I no és una postura nacionalista demanar poder viure al teu país en la llengua del teu país. És una postura de sentit comú.
Però és que el país on tu vius és Espanya, o així és com ho veuen el 95% de les persones que no parlen català. Per tant no veuen perquè se'ls hauria d'obligar a aprendre el català.
El que em dius, a mi ja em sona de sentit comú, si vas a viure a un país, has d'aprendre la seva cultura, no només per motius pràctics sino de respecte. Però si vols promocionar la llengua, has de pensar en els que no la parlen, i no els pots obligar a aprendre una llengua que no és la del país on viuen o, com a mínim, on ells consideren que viuen.
Per tant, si els vols convèncer de parlar català, no pots fer servir els mecanismes que faria servir un Estat, perquè per ells, Catalunya és part d'Espanya i no els faràs sortir d'aquest argument. I com més s'entestin d'una abanda, més s'entestaran de l'altra.
Jo, a l'Anna, en cap moment li he obligat, ni tan sols suggerit, que parlés català. Només li he dit que es trobaria millor si acceptés la cultura que hi ha a Barcelona, inclosa la llengua. I em sembla que si està començant a parlar català és perquè li he fet estimar, si l'ahagués obligat o li hagués insistit la situació no seria la matixa.
Andorra
Publica un comentari a l'entrada