26...
Doncs això, ja sóc un anyet més vell. Cada cop que faig anys tendeixo a mirar enrere i veure tot el que he fet fins el moment i intento saber com serà el futur que tinc per davant. És a dir, és el moment ideal per caure en una depressió de cavall. El 90% de les coses que he fet fins ara, les tornaria a fer. En aquest sentit no estic descontent amb el meu passat. El problema és que he arribat a una situació, si més no, no desitjada: treballant en una empresa on no vull estar, en una feina que no crec que sigui el que vull fer (encara que no em desagrada del tot) i en una ciutat que m’ofega en tots els sentits… Res, que hauré de començar a dibuixar el traç d’un canvi bastant global en la meva vida.
Ja us aniré informant…
3 comentaris:
Això sona prou interessant....
Bé, apart només dir-te que m'ha agradat la idea del contador de visitants i me l'he copiat al meu blog.
Quantes visites que tens des de Bèlgica, no?
Estic estressat, estic estressat, estic estressat!!!!!
Al final la vida és lo que tu vulguis que sigui. Això requereix coratge perquè a vegades s'han de prendre decisions difícils, a vegades sense saber ben bé què passarà o quines seran les conseqüències.
Però la vida al final se la fa un mateix.
estic estressat, estic estressat, estic estressat!!!!!
Andorra
Desestressa't una mica que m'estàs començant a estressar més del compte!!! A més, tu en una setmana ja estaràs de pànxing...
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada