De nit (i VII)

El lavabo és la següent porta a mà dreta. En treure el cap al passadís, observa que no hi hagi ningú ni cap element que faci sospitar d’una presència estranya. En dos segons arriba al lavabo. En obrir la porta, una sensació de fredor s’apodera d’ella. S’apressa a entrar-hi i tanca la porta darrera seu amb el baldó. Quan està asseguda a la tassa nota com una mà li rodeja el coll fins que li tapa la boca perquè no cridi. S’aixeca de cop i volta colpejant amb el braç esquerra a la zona d’on prové el braç. No l’encerta ja que no ha pogut girar el cap per veure l’agressor. Amb l’impacte, l’orina no ha parat de sortir. Ara es sent valenta, té la navalla a l’altra mà. Mou tot el cos per mirar d’escapolir-se de l’assaltant, però no se’n surt, és molt més fort que ella. Lluita amb totes les seves forces, tal com havia assajat la nit d’un mes enrera quan va sortir al jardí amb el ganivet de tallar pernil. Li mossega els dits que li tapen la boca, l’esgarrapa, el colpeja fort, fins que amb una embranzida certera aconsegueix clavar-li la navalla. Ell gemega i cedeix. Llavors ella aprofita per arrencar la navalla i tornar-la a clavar i hi torna i un altre cop. Sent l’escalfor de la seva sang sobre el seu cos, o és l’orina? Nota l’olor de l’animal ferit a punt de morir. Es torna boja de plaer i li clava la navalla una vintena de vegades, fins que deixa de panteixar. Tampoc ha ofert tanta resistència, només un petit crit, que li ha semblat més de sorpresa que de dolor. Llavors entra en una situació de pau interior. Ha quedat molt cansada i satisfeta. Per fi, podrà viure tranquil·la sense pors. La fatiga de la lluita, que ha sigut curta però molt intensa li fa cloure els ulls i adormir-se. Per primer cop en molt de temps té somnis feliços. Vola pel cel, com un ocell lliure, estima i és estimada pel seu marit, per la seva filla i per tots els seus amics. Després es submergeix dins el mar, se sent humida, es converteix en una sirena que neda i enamora a tothom. És un somni etern, ple de desitjos acomplerts i de plaers satisfets. El frueix fins que un plor la desperta. Obre els ulls i es sent desorientada. Davant seu té el bressol amb la Roser que plora, el sol entra amb força per la finestra, deu ser molt tard… A continuació es nota xopa. Es mira esgarrifada les mans tacades de sang. Tota ella està coberta de sang. Es gira per veure en Max i ell és allà inert, amb la cara mirant cap el sostre i envoltat d’un gran bassal de sang. Encara té la navalla clavada al mig del pit.

Fi.