De nit (III)

Des de fa 4 anys ella i en Max viuen en un xalet de l’urbanització Mas de la Bona Vista, al nord del poble. Són pocs veïns, i la majoria només hi van el cap de setmana, de forma que entre setmana la zona està deserta. S’hi van instal·lar just després de casar-se perquè el pare d’ell hi tenia una parcel·la i els la va vendre a molt bon preu. A més, estan tan sols a 25 quilòmetres de la capital on els dos treballen. Bé, on els dos treballaven, ja que ara la Berta està de baixa maternal. Fins ara mai s’havien preocupat de la seguretat, ja que la zona era molt tranquil·la. Tan sols una vegada un gos va mossegar una nena que jugava al jardí amb els seus pares i van sortir per totes les teles del país. Per sort, la nena va sobreviure a l’atac. Des de llavors han viscut en la tranquil·litat més absoluta. Ara, però, la cosa sembla que ha canviat.
Ha sigut un fort cop de porta, juraria que era el soroll de la porta del carrer. Té tot el cos adolorit, en especial la cama on el bessó li ha pujat. En un moment de força i lucidesa venç totes les seves pors i es regira dins el llit. Es destapa, obre els ulls i posa els peus a terra. En la seva ment tan sols hi ha un pensament. La Roser. La Roser és a l’habitació del costat. Hi ha d’anar i protegir-la. S’aixeca d’una revolada i, havent perdut tot rastre de por, es dirigeix cap a la porta de l’habitació. Amb les presses i la disminució física que suposa tenir mig cos enrampat i una cama inútil, s’entrebanca amb la vànova i cau de cul sobre la butaca on hi ha la roba que s’ha de posar l’endemà. Ha tingut molta sort, ja que ha quedat en bona postura. Tan sols s’ha mig clavat les tisores que havia deixat al costat del vestit nou que havia d’estrenar i del que havia de treure les etiquetes. Arreplega les tisores i obre la porta de l’habitació. Una llum l’alerta. La llum prové de l’habitació de la Roser, on hi ha la porta mig oberta. No pot ofegar un esglai de terror. En un segon ja és al llindar de la porta. L’acaba d’empènyer i es troba amb la imatge del que ara recorda que era el malson que l’ha despertat. El bressol està al bell mig de l’habitació on tot està en el seu lloc excepte la Roser. El pànic s’apodera d’ella. Durant mig minut recorre tota l’habitació per corroborar que la Roser no hi és. Que li han pres la filla. Surt corrents en direcció a la planta baixa on agafa el telèfon i truca a la policia. Li diuen que ara mateix l’única patrulla de servei al poble està ocupada en un accident de trànsit i que trigarà 15 minuts en arribar. Ni els seus crits, ni la seva desesperació serveixen per tal que el telefonista canviï el seu missatge. Ara ella obre els llums de la planta baixa i es troba tota la casa en perfectes condicions. Recorre la cuina, els lavabos, el menjador, mira les finestres i tot està en ordre fins que opta per comprovar la porta de la casa. El pany està forçat...

(aviat més)