De nit (V)

Arriba corrents a la planta superior. El soroll s’ha repetit mentre feia aquest curt trajecte de pocs segons. Ve de l’habitació de la Roser. Obre el llum i… la Roser és en el seu bressol, amb una tira de cinta aïllant tapant-li la boca per tal que no plori. Llença el ganivet a terra, es llença a sobre d’ella i li treu d’una revolada el plàstic que no la deixa plorar ni respirar. I la Roser plora, i plora i plora. I la Berta l’abraça extasiada de felicitat i la mira, i veu que no l’hi han fet mal. I llavors mira al seu voltant: tot segueix en ordre. A l’habitació no hi ha ningú. La nena segueix sanglotant. Decideix esperar a que arribi la policia. El seu cap és un embolic. “Qui li pot haver fet això?” De seguida hi cau. “El malparit d’en Marcel”. Com no se li ha ocorregut abans? Es posa frenètica i xiscla “Marcel ets un fill de puta!!!! Et mataré!!!”. Quan la policia arriba, la troben asseguda en un racó de l’habitació asseguda a terra, abraçada a la nena que plora sense parar i amb la cara desfigurada per les llàgrimes i la tensió. “Senyora, es troba bé?” La Berta no reacciona. “Escolti”. Els policies veuen que està en estat de xoc i decideixen dur-la a l’hospital.

En obrir els ulls ho veu tot blanc. Està enlluernada pel sol que entra per la finestra de l’hospital. Just davant seu hi ha en Max que està donant el biberó a la Roser. En veure que obre els ulls se li acosta i l’acarona. Ara es sent molt millor. De seguida la memòria li retorna. Recorda a la perfecció el que va passar ahir al vespre. Li fa molt de mal el cap, però decideix aclarir-ho tot d’una vegada.
-Escolta Max, em van prendre la filla. Va ser el cabró d’en Marcel que vol jugar amb mi. N’estic segura! Em van despertar uns sorolls, vaig voltar per tota la casa i no hi era. Després en tornar a entrar ja era al bressol amb cinta aïllant a la boca. En Marcel és un fill de puta que mai em perdonarà el que va passar. I tu? No eres a París? Què hi fas aquí?
-Tranquil·litza’t, Berta. En Marcel és mort. Recorda-ho per sempre més. Va morir. Ho recordes? Va ser un accident de cotxe la nit de Sant Joan de l’any passat. Au, calma’t… La policia em va telefonar a les 3 de la matinada i he agafat el primer vol del matí. Vaig a buscar una infermera, a veure què et poden donar perquè et sentis millor…
- I si no va ser en Marcel qui va ser, eh??? Qui va entrar a la casa per prendre’m la nena?? I per què no es van endur res més?

En Max se la mira amb un posat trist. Li fa un petó al front i surt de l’habitació amb la nena en braços. Busca una infermera i li demana que li posin un calmant, ja que encara desvarieja.

(Continuarà)