De nit

Es desperta a mitjanit tota suada. Té por. Està convençuda que estava tenint un malson, però per sort o per desgràcia, l’ha oblidat. Tan sols li ha quedat aquesta sensació d’ofec que fa que se li entretalli la respiració. Intenta controlar l’entrada d’aire als pulmons i tranquilitzar-se però no pot. Té la sensació de que hi ha un intrús per dins la casa. Li sembla haver sentit un soroll provinent de la planta de baix, com un crec del terra de fusta. A mesura que passen els segons va aconseguint acompassar la respiració. Nota com la suor que li empapava el cos i la roba es torna freda. Vesteix una camisa de dormir de seda que li arriba fins a mitja cuixa. No reacciona. Està estirada de cap per amunt amb els braços enganxats al costat del cos. Té la mirada fixa en un punt confús del sostre. Els ulls ja se li han acostumat a la foscor i pot distingir que la làmpara del sostre és al seu lloc. Ni tan sols s’atreveix a desviar la mirada cap a la porta. Després de dos llarguíssims minuts en què ni tan sols ha respirat i no ha sentit cap altre soroll, intenta buscar el llençol i el cobrellit que té als peus del llit. Primer intenta moure el peu dret, però el té tan tens que no li respòn. Té tota la cama dreta encarcarada pel fred i la por. Li fan mal els músculs de tan d’estrènyer-los. Ho intenta amb la cama esquerra. Doblega el dit gros, però li fa un mal terrible. Intenta arronsar la cama de mica en mica per mirar d’arribar al llençol. En desplaçar uns pocs centímetres la cama, nota una forta alenada freda a sota el bessó. S’atura. Pensa que ha hagut de ser el contrast amb la força que exercia contra el matalàs. Segueix desplaçant mica en mica la cama esquerra fins que amb la punta del dit gros nota el contacte amb el llençol. Ha estat molt concentrada en realitzar aquests moviments de la forma més lenta possible per no fer soroll, de forma que un nou soroll provinent de la planta baixa la torna a posar en guàrdia. Es queda totalment quieta en la postura en què està. Té la pelvis torta, amb la part esquerra del cos més avall que la dreta. Al dit gros del peu hi té mig embolicat el llençol. La postura és molt dolorosa. La suor ha convertit el llençol de sota en un drap xop sobre el qual se li fa molt incòmode estar. Aguanta mig minut més. Ha arribat el moment de desencaixar els braços. Els té molt adolorits. No pot saber quanta estona duen fent pressió sobre els laterals del seu cos. En tot cas, aconsegueix que el braç esquerre es desplaci a poc a poc cap avall. Està desplaçant l’espatlla cap avall per ajudar el moviment del braç. La mirada segueix fixe en el sostre i l’oïda en els possibles sorolls del pis de sota.

(Continuarà)