Més sobre ulleres

Semblarà conya, però he trobat una nova utilitat a això del blog. A més de servir per desfogar les (per ara petites) ambicions literàries, d’obrir debats sobre algun tema polític o social i de fer-vos saber com em van més o menys les coses, també m’ha servit per una cosa realment útil. Un comentari d’ahir d’en palatreco dient que tot 4-ulls ha de tenir unes ulleres de recanvi, m’ha fet remenar en profunditat el calaix de coses personals i bastant inútils (no totes…) que tinc a la tauleta de nit. Es tracta d’un calaix que tan sols obro per cercar-hi coses que utilitzo bastant sovint i que estan a mà just obrir el calaix. Remenant més a fons entre escrits antics, pins, caixes buides d’Strepsils, de neteja-vidres de les ulleres, de peusek, de clinex i altres coses, he arribat a la conclusió que el calaix necessita urgentment una criba per seleccionar què anirà de pet a les escombraries. Bé, tornant al tema, al fons de tot del calaix ha aparegut un estoig amb les meves ulleres antigues! Les que segurament duia quan vaig trepitjar el primer pis on he viscut a BCN. Sí, ja sé que les hauria d’haver donat per un projecte de solidaritat amb els nens cubans o de l’Àfrica, però ara m’han tret d’un bon “apuro”… La qüestió és que me les he emprovat i, la veritat és que no estan tan malament (només balla una “branilla”) i la miopia no m’ha augmentat tant des de llavors… Així doncs, a partir d’ara, i fins que no vagi a l’òptica a escollir les noves, tornaré al passat, a les ulleres de montura fina de color blau marí. Bé, ja us podeu imaginar quina alegria poder distingir les cares de la gent a més de 5 metres de distància!!! I poder llegir sense veure-hi borrós… Au idò, gràcies per la interactivitat, “readers”, i que passeu una bona revetlla de Sant Joan, bon Sant Joan i bon cap de setmana!