Sant Joan sortint del Sant Jordi

L’impacte és dels que marquen època. Se sap que la nit és la més curta de l’any, però en sortir de la foscor i l’ambient enclaustrat de la discoteca, del fum i de la música estrident, els rajos de sol i l’aire pur fan mal a la vista, al ventre i al cervell. Puja les escales i s’adona que els carrers ja estan posats. Tan sols un instint: córrer, córrer pel passeig, mirant la platja plena de grups de gent vestida de festa i de restes de les revetlles passades d’alcohol que queden a la sorra. Quan més corre, millor es sent, el cervell es desentumeix, el cos comença a suar. De cop, les màquines que netegen la platja, amb els negres que recullen la merda que els porcs blancs han deixat per l’arena. La mateixa sorra que en dues hores exigiran tenir com una patena. Vivim en una bombolla, som uns hipòcrites que no volem perdre ni un pèl del nostre benestar, costi el que costi. Una parella de guiris que fa fúting. Els persegueix, malgrat dur les sabates de sortir. No estan en forma. El miren i somriuen. Aguanta un parell de minuts seguint-los, fins que veu un tros de platja sense porqueria. "Porcs de merda!" Els negres segueixen treballant sense aturall. S’endinsa a la platja i s’estira. És reconfortant, ja que les cames estaven adolorides i el cos cansat. El sol el revitalitza. Deuen ser les 8. Tanca els ulls i s'adorm.