Volar alt
Cansat del soroll dels avions que sobrevolen casa seva, fart dels ocells que es caguen sobre el parabrises del cotxe, fastiguejat pels lladrucs del gos solitari, indignat pels crits de la veïna del tercer, avorrit de la muller que l’increpa per somniador… Un dia fa les maletes i deixa la casa, travessa el carrer, puja al cotxe i es pregunta on anirà. Tres semàfors més enllà sona el mòbil.
- T’he vist marxar amb les maletes. On et creus que vas? – li engega la dona.
- Faré el que des de petit he volgut. Seré astronauta.
5 comentaris:
Ja tremolo... A veure què ens expliques!
Molt bé. I quan se'n va cap a Júpiter?
Quina fina ironia noto en els vostres missatges...
Una altra història com la del metro? Espero que no acabi com l'ase i la turista Kartoffen.
Espero properes entregues.
Andorra
En realitat això era un relat curt. Tan curt que això era tot. Té un començament, un cos i un final definit i sorpresiu. Bé, miraré si el continuo d'alguna manera.
Publica un comentari a l'entrada