Claus

Obres el calaix d’una revolada. Saps que han de ser allà. Ja has mirat dins de les butxaques dels pantalons que duies ahir i dins la bossa on duus la cartera i el mòbil i no has tingut èxit. Comences a tenir la mosca darrera l’orella, però intentes ser positiu i t’autoconvences que seran allà. Un cop obert el calaix, rebusques entre les cartes, la propaganda, el mòbil vell que vas abandonar allà fins que, decebut, et convences a tu mateix que no hi són. Tot exaltat, busques pel sofà, per la tauleta del menjador i a sobre de les cadires. Se t’està fent tard. T’estires a terra i mires a sota la taula, a sota dels sofàs i fins i tot davall el moble on hi ha la tele. Res de res. Si t’han caigut han de ser dins del pis perquè les vas fer servir per entrar-hi. No hi ha volta de full. Decideixes tornar a fer el recorregut que vas fer ahir en arribar. Vas fins l’entrada, recordes que vas penjar l’abric al penjador. Regires les butxaques de la jaqueta que duies i de les altres dues jaquetes que hi ha al costat. Després vas anar a la cuina a deixar-hi les bosses del supermercat. Mires sobre els marbres, entre la fruita de la taula i fins i tot sota els draps de cuina. Res. T'intentes tranquilitzar: unes claus no es perden així com així. T’atures i decideixes pensar. T'asseus al sofà bastant preocupat. Amb la mirada recorres tots els racons que et queden a l'abast. Llavors et ve un dubte que et recorre l'espinada. T'aixeques, atravesses el menjador corrent, arribes a l'entrada del pis, estàs convençut de que ja has resolt el misteri, obres la porta, mires el pany i... No! No hi són. Ara ja no estàs preocupat, estàs desolat, desesperat. Un sol pensament t'ocupa: "Segur que les vaig deixar al pany i algú se les ha endut". Has de marxar de casa, però si ho fas sense les claus no hi podràs tornar a entrar. Llavors recordes el segon joc de claus que vas jurar-te que faries i que mai, per manca de temps, vas arribar a fer. Tornes a entrar al pis tremolant de ràbia amb tu mateix. Tornes a repassar el pis: cuina, menjador, habitacions, balcó, entrada... Revises totes les butxaques de tots els pantalons i jaquetes que has dut el darrer mes. Perds l'esperança i t'enfurismes. Entres al lavabo per rentar-te la cara i asserenar-te. Llavors les veus. Són damunt la caixa de la roba bruta. Ara recordes que el primer que vas fer en entrar al pis va ser anar a pixar perquè no t'aguantaves. De cop i volta et sents lleuger. T'has tret un gran pes de sobre. Les agafes, somrius nerviós i surts corrents del pis. Deixes enrera el llum del lavabo encès, la jaqueta sobre el sofà i la promesa de fer una còpia del joc de claus.