Aquest any sí!!!!

Aquest blog és una barreja d'opinions personals, notícies curioses d'abast general, relats de ficció i, de tant en tant, notícies personals. Avui el Barça de futbol jugarà la primera final de la Champions des de fa molts anys. Encara no tinc el pessigolleig aquell de quan hi ha un gran partit a la vista. Suposo que a mesura que s'acosti el moment, la tensió i les ganes de veure com aquest club del que estic tan orgullós guanya la segona Copa d'Europa augmentaran. Potser m'han desmotivat les notícies exagerades que, sobretot a TV3, porten dient des d'ahir amb connexions en directe a l'estadi de Saint Dennis incloses. Bé, el que volia dir avui, però, no és això. És una cosa una mica més personal. Ho sento molt per totes les solteres que hi ha al país, però després de més de 8 anys de prometatge, 3 i mig de vida en parella i una agenollada amb anell inclòs després d'un sopar romàntic, fa un temps vaig demanar a Sa Roqueta que es casés amb mi. Afortunadament, no vaig fer el ridícul més espantós de la meva vida i em va dir que sí. En tot cas, jugava una mica sobre segur... Com que alguns dels qui llegiu aquest blog ja ho sabíeu però d'altres no, doncs us poso a tots en igualtat de condicions. Ja sabeu el motiu de la desinspiració dels darrers mesos: no tenia el cap centrat.

Encara em falta el tràmit de demanar la mà al futur sogre, però esperaré fins al darrer moment per si m'entra cangueli i em puc fer enrera... (Sa Roqueta: és broma...). O sigui, que des de fa un parell de mesos que anem de cul organitzant tot el merder aquest on ens hem fotut, però sembla que ja ens n'anem sortint. Com que sembla que la pastera on se suposa que treballo no s'acaba d'enfonsar i les perspectives de fugir de Barcelona no milloren a curt termini, això del casament serà l'objectiu a mig termini que em motivarà cada matí per llevar-me, respirar la merda d'aire de Barcelona i anar a treballar. I el canvi de vida serà després: per quan en tingui 28. Sempre he dit que als 28 anys la vida m'ha de canviar. Ja ho veurem, per ara ja he fet un primer pas. Per felicitacions podeu deixar un missatge. Per mostres de condol, també.