Carod, les maletes...
Fins avui no n'he parlat, però no cregueu que no vaig veure el trist espectacle que els polítics van fer el diumenge, just abans de Nip/Tuck...
Les impressions que han quedat tres dies després són les següents:
1. No entenc què collons fotia l'Iceta en un debat de líders polítics. On era en Maragall? Que no és el nostre President i líder del PSC? La interpretació que faig és que l'Estatut que ha quedat no és el que en Maragall i la Manuela van dissenyar en els debats al Parlament... Llavors, perquè no posaven directament en ZP en el debat? Perquè si algú ha beneït aquest Estatut és en ZP... Per cert, si en Maragall no va participar en el debat, crec que ja no es tornarà a presentar a President de la Generalitat i amb ell, els pocs catalanistes que quedaven al PSC i a Ciutadans pel Càrrec deixaran via lliure als fans de Ferraz.
2. En Mas cada dia agafa més vicis d'en Pujol i, dels que hi havia al debat, és l'únic que donaria la talla com a proper President de la Generalitat. S'ha venut la dignitat per un plat de llenties, però almenys va ser prou hàbil com per fer-ho abans que en Carod. Amb ell de President tornarem a patir com en els darrers deu anys del pujolisme, però vista la mala fe amb la que actuen els socialistes, val més això que tenir en Montilla de president...
3. En Carod ja està acabat. No sé si és que estava defensant una posició que no és la seva (ell hauria votat un sí crític, una abstenció o un vot nul) o és que no es troba bé, però en Mas se'l va menjar amb patates. Aquest home té la síndrome d'Estocolm amb els socialistes: més putades no li poden haver fet, a ell, a ERC i a l'independentisme en general, i encara es pensa si hi ha de tornar a pactar... Vergonya! Igual de vergonyós que el fet que el debat es centrés en un atac visceral entre en Mas i en Carod mentre l'Iceta es fregava les mans de felicitat...
4. En Piqué és el personatge més cínic de la política catalana. És bon polític, molt bo... tant que els del PP no l'aguanten. Tampoc es trobava en el seu paper, ja que ell votaria que sí a aquest Estafatut però no ho pot fer. Deu tenir comptes pendents amb la justícia i fins que no prescriguin haurà de fer de timoner del PPC...
5. Diuen que hi havia un cinquè tertulià, però com que deia exactament el mateix que l'Iceta i només sortia del guió per cagar-la, no l'esmentaré.
I com a conclusió, em fot molt que el meu vot sigui utilitzat per qualsevol d'aquests 5 pallassos per dir que el seu punt de vista és el que s'ha guanyat el favor de la ciutadania. Però no m'abstindré com en Llach perquè mai ningú té en compte l'abstenció. Ni diré que sí perquè estarem de nou 30 anys amb la frustració d'aquests darrers 15 anys, intentant esgarrapar qualsevol competència o impost nou a Madrid, barallant-nos per qualsevol xorrada i sense competències exclusives en allò més fonamental: impostos i immigració. Espero que hi hagi un alt percentatge de NOs que permetin que d'aquí 5 o 6 anys puguem dir que volem MÉS, que hi va haver un alt percentatge de gent que el 18 de juny de 2006 va dir que volia un Estatut millor. Perquè si el SÍ és aclaparador, amb quina cara aniran a demanar el que teníem el 30 de setembre? O com s'atreviran els polítics a demanar més encara?
5 comentaris:
La situació és realment complicada i preocupant, i lamentable i... votis el que votis (llevat que siguies PSC i/o CiU convençut o sigui, en el fons pro-españa, que llavors votes que sí..) la insatisfacció està quasi assegurada...tant pels dubtosos del sí, com pels dubtosos del no...quin desastre!
Esperem que hi hagi un bon percentatge de NO, i d'això
"En Piqué és el personatge més cínic de la política catalana"
discrepo, que el mes cínic del debat va ser el Mas ("ai Carod!, com es nota que no has estat mai viatjant de comerç, que dels madriles sempre cal tornar a Barcelona dient-li al quefe que moltbe moltbe moltbe i que s'han venut totes les teles i a molt bon preu, que es lo que vol sentir el quefe encara que sigui mentida, que el quefe ja ho sap que es mentida, però es lo que vol sentir, ai Carod, que Catalunya es el nostre quefe!") , i precisament per això va de dret cap a la Presidència de Catalunya, i me jurat no votar CiU mai mes.
Penso com l'Ite. Votis el què votis, vagis o no a votar, la insatisfacció està assegurada.
Jo també ho penso: passi el que passi el cabreig el tindré igual l'endemà del referèndum. I, com a mínim, fins les properes eleccions...
Ostres mireia! El més cínic del debat potser sí que va ser en Mas, però en general en Piqué guanya per golejada... I sí, estic d'acord amb tu, en Mas serà el proper president, amb el suport d'ERC o del PSC o de qui sigui, però no m'entraria al cap que ERC tornés a apostar per un tristpartit d'on ja l'han expulsat un cop...
El Periódico ha dedicat gust i ganes per la batalla del sí. Vinga portades que si el sí puja, que si el no baixa.
I ells, els polítics, primer deien que en quatre anys es canviaria el nou estatut (que llavors penses que no cal votar-lo ara, que ja el millorarem d'aquí a quatre anys) i ara ja diuen que ens ha de servir 25 anys més. Pues no lo quiero esto durante tanto años, que me iré cerca de la jubilación, que para mi sí que serán 25 años enteros!!!
Publica un comentari a l'entrada