dimecres, 7 de juny del 2006

Sangoneres incompetents

Fa mig any vam tenir una revisió del gas i el tècnic va trobar que el grill del forn no funcionava (res de nou perquè des de que sóc al pis que no funciona). La qüestió és que si no arreglava el grill o el desconnectava del gas en 6 mesos, Gas Natural em tallaria el subminstrament. Al final, parlant amb la mestressa del pis, vam decidir canviar tota la cuina-forn perquè ja tindria els seus 25 o 30 anys. La qüestió és que uns instal·ladors autoritzats i membres del Gremi d'instal·ladors de Barcelona havien de venir per fer la desconnexió de la cuina vella, després els transportistes havien de portar la cuina nova, endur-se la vella i els instal·ladors havien de tornar per fer la connexió de la cuina nova.
Van aparèixer els dos instal·ladors: un negre cubà molt simpàtic que no entenia el català i un aprenent de latin king que no sabia ni collar amb una clau anglesa. Van desinstal·lar la cuina vella amb el flexo, que és un tub per on passa el gas i van marxar per tornar quan tingués la cuina nova. Temps de feina: 3 minuts. Al cap de 10 minuts van arribar els de la cuina nova, la van deixar i es van endur la vella. Abans, però, em van dir si el flexo no me'l quedava. Com que seguia collat a la cuina vella vaig pensar que s'havia de llençar. Total, que s'ho van endur tot i al cap de 10 minuts van venir el cubà i el latinking per muntar la cuina nova. Al cap de trenta segons em diuen: "¿Dónde está el flexo?" i els vaig respondre: "amb la cuina vella". "¿cómo?". "está en la cocina vieja que han tirado". "Qué mal! qué error, shico! Tendremos que comprar un tubo nuevo". I vaig pensar: "aquests cabrons ja em voldran clavar per un tub nou...". La qüestió és que van començar a instal·lar el gas però no se'n desfeien: posaven teflon (una espècie de fil sedós i aïllant) a totes les juntes i collaven i forçaven i descollaven i tornaven a forçar i mentrestant s'anaven cagant amb tothom. Jo els mirava convençut que els havien regalat el carnet d'instal·ladors a la tòmbola. Al final, després de molt forçar van comprovar que tot funcionés, que no es perdés gas fent l'antiga prova de l'aigua amb sabó i les bombolletes, i llestos. Em passaren un albarà amb el següent: hores de feina: 1,5 a 31,16€/hora. Collons! Aquest paio cobra en una hora el que jo cobro aproximadament en un dia!
Aquests paios es van estar al pis uns 40 minuts, però bé, entre els 4 desplaçaments des de la botiga al pis (uns 5 minuts a peu) i l'escapada a comprar el tub que ells mateixos s'havien oblidat de descollar de la cuina vella puc entendre que haguessin estat una hora i 15 minuts que van arrodonir a 1h 30m.
El més bo de tot és que un cop van marxar vaig obrir la porta del forn i vaig treure'n un plàstic amb les instruccions i una peça. I se'm va ocórrer llegir-me-les... Els molt bèsties havien fet la instal·lació sense la peça aquella i a la brava, connectant el tub a la cuina a pressió i amb teflon, per això els havia costat tant...
Aquest matí he anat a la botiga amb la intenció de dir-los que són uns "xapusseros" i pagar. Però m'he trobat que em cobraven 32 Euros pel tub i que els preus aquells eren sense IVA. En total, 91 euros. Els he dit que si em feien la instal·lació com tocava els pagaria el que jo considerava just perquè no estava d'acord amb la factura. S'han quedat flipant i el cubà m'ha dit mig amenaçant que avui vespre vindria a mirar com estava tot. No les tinc totes amb mi, però em nego a que m'estafin d'aquesta manera perquè si torna a passar el de Gas Natural, segurament seguiré sense passar la revisió.
A veure com ho arreglem...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En aquest país, si no vigiles tothom se't vol pixar a la cara. Tu tranquil, que si no has pagat, el que té la paella pel mànec ets tu. La qüestió és saber gestionar el mal rotllo amb prou serenor.


Marc

Anònim ha dit...

Una de les claus per a la felicitat en aquesta vida ha de ser per força tenir el carnet d'instal·lador elèctric, d'aigua i de gas. Així pots arreglar-te tu mateix totes aquestes avaries que, si per elles soles no fossin ja prou molestes, a sobre t'obliguen a passar mals tràngols com aquest que comenta en Tatxenko.

Com a mal menor, un possible pal·liatiu seria ser amic (o fer-se'n) d'algun instal·lador, de manera que no se te'n riguin a la cara i no t'intentin estafar només de travessar el llindar de casa teva.

Ai senyor...

Anònim ha dit...

Jo de tu, Tatxenko, no engegaria el forn per res del món avui!! demana't una pizza per telèfon, és el millor que pots fer. Et dec el meme, per cert, el faré!