PSC???

Mai més tornaré a votar PSC. Bé, tan sols l'he votat un cop i perquè l'alcalde em cau molt bé, però després de veure en ZP ahir torejant-se a la Mònica Terribas (en castellà i sense subtítuls, per cert) ho he vist clar. El PSC no existeix. Ni federalistes, ni catalanistes ni òsties amb barretina. Tot és PSOE. El PSOE que és més fumable que el PP quan no hi ha GAL, corrupció o LOAPA pel mig. El PSOE amb cara suposadament amable (sobretot si la comparem amb la cara d'en Zaplana, en Rajoy o l'Acebes). Però és PSOE, des del candidat independent que va com a suplent en les llistes d'un poblet petit del Pirineu gironí fins al President de la Generalitat. Tots són iguals perquè tots han perdut el cul per aquest home d'ulls blaus i mirada entre afable i diabòlica.

Perquè ahir el vaig estar mirant i a primer cop d'ull sembla que té una mirada amable, però quan li feien una pregunta compromesa, el tio mirava fixament amb els ulls tan blaus ben oberts i gesticulava, els músculs de la cara se li movien, però els maleïts ulls seguien allà, mostrant tota la seva mala llet. Cremant amb raigs làser de color blau cel la meva retina va dir: "No me comprometí a dar apoyo a un estatuto a ciegas". I jo vaig sortir de la meva ceguera com per art de màgia. Però ni un sol socialista català ha badat la boca davant l'heroi que va treure l'exèrcit espanyol d'Iraq i ens envia guàrdies civils a Catalunya. Ell mana i la resta obeeixen. En Maragall, l'únic que li podia plantar cara, deu estar pensant en quin dia anuncia que es jubila i dóna per perduda la batalla amb el braç armat "zapaterilo-montillero". I ara tornarem a tenir PSOE per dècades i tots els pijoprogres catalanets ben feliços perquè el PP s'enfonsarà en la misèria. No és això senyors. Ni PP ni PSOE. Amb ells no avançarem mai: com a molt en ZP té un "profundo respeto por la identidad nacional catalana". Tant de respecte que tot el que fem abans ha de passar pel filtre espanyol i com a molt es pot posar en un preàmbul. Alguns em direu que sóc un sectari i no n'hi ha per tant, i d'altres em direu que ja era hora de que vegés la llum. No sé qui pot tenir raó, però mai més els votaré, ni si em fessin escollir el president de l'escala de veïns.