Nit en una casa nova
Frescor gelada al clatell,
aire d'hivern que s'escola
pel buit de la porta.
Tancares amb pestell?
.
desconcert que t'esvaeix la son,
forta tensió sobtada
et recorre l'espinada.
Recordes les notícies i no et mous.
.
Pares l'orella a qualsevol remor
et regires amb temor
i veus en la foscor
ulls que t'havien mirat amb passió.
.
S'acosten dubtosos perquè els mires amb recel
(després d'abandonar-te anys enrera
aquest maleït retorn no l'esperes)
Reconeixes de seguida aquella mirada de mel.
.
Voldries que et buidessin la casa
i no haver de reviure l'amargor
de la gran desfeta de l'amor.
Què cerca aquest fantasma?
.
I de sobte la por omple l'estança
arraulit entre els llençols esquives
i lluites per no tenir ferides
Ho fas sense cap recança.
.
Quan tot acaba i els assaltants escapen,
a l'hospital et tracten de les trompades.
Perds els estalvis i estaràs un mes de baixa
la felicitat et desborda:
la ferida del cor a la fi es tanca.
2 comentaris:
Ooohhhhhhhhhhhhh!!
Tatxenko, Tatxenko, estàs "en tus mejores momentos". La teva xicota deu estar encantada amb la creativitat literàtia que tens. Continua així.
Per cert, per uns segons he estat a punt de buscar la música del circo, quan he llegit que havies votat el teu alcalde socialista, i jo pensant que era el Clos i tot d'una els teus poemes ja no tenien la mateixa vàlua, ni el blog em semblava interessant ... però després he descobert que no.
Publica un comentari a l'entrada