Tranuites Circus

Ahir vespre vam anar al Teatre Nacional mig escèptics mig esperançats per veure l'obra Tranuites Circus, on en Lluís Llach canta, acompanyat del seu piano i d'un grup de músics. Al mateix temps, l'escenari és pres per un grup de trapezistes, equilibristes, contorsionistes i altra fauna del circ que interpreta les cançons. Encara ara, quan escric això, no sabria com descriure el que vaig veure i sentir. El millor que podria fer és agafar un diccionari i buscar tots els sinònims de magnífic, espectacular, increïble, emocionant, meravellós i impressionant. Hi va haver moments en què se'm va posar la pell de gallina, d'altres en què la llagrimeta va estar a punt de sortir, també vaig patir per algun dels actors, vaig riure de valent i em va fer mal tot el cos només de veure com algun es retorçava.

Sé que és bastant complicat trobar entrades i que aquest cap de setmana és el darrer en què es fa l'obra, però, si pel que fos, teniu l'oportunitat de veure-ho, no us ho penseu i aneu-hi. Com que crec que algun de vosaltres em farà cas i hi anirà, no vull explicar res del guió ni de l'espectacle en sí més enllà del que ja he dit. Tan sols relaxeu-vos, escolteu, enfoqueu la vista a l'escenari i obriu el cor per interpretar els missatges. Sublim!