La diferència

La diferència entre el que ha succeït al País Valencià i a les Illes Balears té un nom: Unió Mallorquina. No és una situació ideal, però sense l'existència del petit partit de centre-dreta liberal nacionalista ara estaríem parlant d'una majoria absolutíssima del PP. Com al País Valencià. I encara hi ha il·luminats de l'esquerra nacionalista que diuen que no volen saber res d'UM. Han fet animalades i són corresponsables de bona part de la destrossa del territori i del canvi social a Mallorca, però no són el PP, ni de bon tros. Des del meu punt de vista, ara cal salvar Mallorca, com fa uns mesos, i això només es pot fer arribant a un bon acord entre PSOE, Bloc i UM. I si na Munar vol la presidència del Consell, doncs que la tingui, i si vol el Consell sencer, doncs per ella (sempre que s'arribi a un acord de mínims per frenar les animalades més bàsiques), però cal que tota la xusma pepera tingui com a quota de poder més gran de les Balears el municipi de Calvià. A veure si així molts dels seus votants captius deixen de ser-ho. Perquè és evident que es poden quedar sense el Govern Balear, el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa, el Consell de Formentera, l'Ajuntament de Palma, l'Ajuntament d'Eivissa i l'Ajuntament de Maó. I sense cap repartidora de càrrecs i influències, estan morts. Fa vuit anys van resistir a Eivissa i a Palma. Ara, si es fa bé, només els quedarà Calvià (i Inca i Manacor...)

Mancor sense canvi

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

20:30, Ajuntament de Mancor, recompte de vots de les eleccions municipals.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Mai havia sentit aquestes dues paraules juntes i repetides fins a la sacietat.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Com poden treure tants vots? Encara somniaré amb aquestes dues paraules i tot el que impliquen...

Realment el resultat de Mancorins pel Canvi ha estat bo (més de 50 vots nous), però el que no ens esperàvem era que el PP en tragués 30 més de nous. El 2003, PP 352, PSM 196 i UM 124.

En definitiva, un 87% de participació (2 punts més que el 2003), i les coses queden com estaven, amb via lliure pels especuladors per construir, construir i construir.

A mi, però, ningú em treurà de que hi ha hagut alguna cosa que fa un tuf estrany. S'han escollit 7 regidors, que són els que corresponen als municipis amb menys de 1.000 habitants. Si mirem els resultats, veurem que hi ha hagut 777 vots i 110 abstencions, per tant, un cens de 887 majors d'edat capacitats per votar. A aquests s'hi han de sumar tots els menors d'edat, que no haurien de ser més de 112 ja que sumarien 1.000 habitants i s'haurien d'escollir 9 regidors.

Ara comparem aquestes dades amb les de dos municipis similars de la mateixa illa de Mallorca:

Búger: 716 vots i 122 abstencions: total del cens: 838, però 9 regidors!!

Lloret de Vistalegre: 726 vots i 153 abstencions: total del cens: 879, però 9 regidors!!

Per tant, sembla que a Mancor no tenim nens empadronats en el poble quan hi ha un boom demogràfic impressionant. O com a mínim sembla que no tenim tants menors com a Búger o Llorito. Més ben dit, tenim molts menys nens que a Búger i Llorito. Sospitós. En tot cas, amb els resultats que hi ha hagut el PP hauria tret la majoria absoluta igualment, però aquestes mangarrufes en els empadronaments em fan dubtar molt i molt de que realment les eleccions hagin estat totalment netes. I més quan hi ha una dotzena de persones que han anat a votar i s'han trobat que no eren al cens, entre ells l'antic cap de l'oposició.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Notícia del Diari de Balears d'avui

"Neix una plataforma per «frenar l'onada de construcció i especulació»


Pretenen fomentar la participació ciutadana en la planificació urbana

ANTONI MATEU. Palma.Un grup d'una vintena de persones, conscients de «l'onada de construcció i especulació en què es troba immers el poble», s'han arreplegat al voltant de la plataforma Salvem Mancor. Aquesta entitat pretén que l'Ajuntament, al cap del qual es troba Bernardí Coll (PP), canviï la planificació urbanística actual. «Maldament el planejament vigent permeti créixer i estendre el fenomen dels adossats, pensam que la planificació urbanística ha de prioritzar el manteniment del paisatge i la tipologia del nucli urbà», diu Margalida Perelló, portaveu del col·lectiu. Aquesta plataforma, que està en vies de constituir-se, aspira a fomentar la participació ciutadana en els planejaments urbanístics.
«Passat eleccions, sigui quin sigui el consistori que en surti elegit, Salvem Mancor farà propostes en el sentit de posar fre a aquest fenomen», explicà Perelló. Fa uns mesos que aparegué una pintada en una paret del poble. «Mancor plora llàgrimes de ciment... i tu, no hi penses fer res?», deia aquest escrit. «Un dia vaig passar a prop de les marjades de Son Collell -una finca on hi ha projectada una promoció d'adossats- i vaig veure com la maquinària esbucava les marjades. Va parèixer que el cor se'm xapava en veure allò. Només feia un any que estaven adobades després que una torrentada les esbaldregà!». explica un jove anònim. Bernardí Coll és del parer que «qualsevol veí o entitat ciutadana té dret d'opinar sobre el planejament urbanístic del terme, però assegur que tot el que s'està construint a Mancor està dins la delimitació urbana que preveuen les normes subsidiàries dels anys noranta».
Allò cert és que les vuit promocions immobiliàries projectades o en fase d'execució, suposen un total de 85 habitatges. Es calcula que la població de Mancor creixeria amb 255 persones més. Això suposaria un percentatge elevat si es té en compte que la població del municipi frega els 900 habitants. Salvem Mancor pensa que aquestes promocions provocaran un efecte crida per a la població externa i un augment del preu de l'habitatge, amb la conseqüent dificultat per al jovent que aquesta situació comporta.

Fa un any...

L'any passat per aquestes dates tenia molts dubtes. Cliqueu en aquest enllaç i veureu la porra que vam fer el 12 de maig de 2006. Resulta que vaig fer 5 preguntes. 3 d'elles tenen resposta i les altres dues haurem d'esperar a que passin les eleccions del 27 de maig. En tot cas, comencem les dots de vidents que cap de nosaltres té:

1- Qui creus que serà el proper president de la Generalitat de Catalunya (després de les eleccions al Parlament que s'han de fer abans de la fi de 2006)?

a) Artur Mas
b) Pasqual Maragall
c) Manuela de Madre

d) José Montilla--------------> ningú ho ha encertat. Tan sols la Tempus Fugit va dir que seria un freaky. (és en Montilla el freaky per excel·lència???) mmmm...

e) Montserrat Tura
f) Antoni Castells
g) Josep Lluís Carod-Rovira
h) Joan Saura
i) Joan Puigcercós
j) Un altre: anotar el nom:

2- Qui creus que serà el proper Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya (després de les eleccions)?
a) Artur Mas
b) Pasqual Maragall
c) Manuela de Madre
d) José Montilla
e) Montserrat Tura
f) Antoni Castells
g) Josep-Lluís Carod-Rovira------------------> Tempus Fugit (im-pressionant!)
h) Joan Saura
i) Joan Puigcercós
j) Josep Bargalló
k) Josep Antoni Duran i Lleida
l) Joan Saura
m) Un altre: anotar

3- Qui creus que serà l'alcalde de Blanes? Pregunta encara no resolta.
a) Josep Marigó (PSC)
b) Josep Trias (CiU)
c) Francesc Pujadó (PP)
d) Joan Puig (ERC)
e) Argemir González (EUiA-ICV)
f) Un altre (anotar)

4- I l'alcalde de Barcelona? Pregunta encara no resolta
a) Joan Clos
b) Xavier Trias
c) Jordi Portabella
d) Alberto Fernández Díaz
e) Imma Mayol
f) Una altra (Anotar)

5- On estaré vivint el dia 12 de maig de 2007?
a) Al mateix pis de BCN que ara
b) En un altre pis de BCN
c) A Blanes
d) En algun lloc a mig camí entre Blanes i BCN
e) A Mallorca------------> Sa Roqueta (tongo???)
f) Una altra: anotar

A falta de veure els resultats de les eleccions municipals, és evident que el món fot moltes voltes. Qui em feia a mi per Mallorca? Osti tu! La dona... Això és un complot!!!

I en Carod repeteix sessió de sado, com deia la Tempus Fugit, per cert, què se n'ha fet de na TF????

Qui feia en Montilla president? És realment en Montilla el president? Hi ha dies en què realment ho oblido, no sé si perquè amb en Matas ja en tinc prou o perquè en Montilla és tan gris que s'acaba confonent amb les parets del Palau de la Generalitat...

A MALLORCA, FESTES MALLORQUINES!

NO A LA "FERIA DE ABRIL" SUBVENCIONADA AMB DOBLERS PÚBLICS!


Benvolguda amiga/benvolguda amic,

El proper divendres 27 d'abril s'inaugura a Son Rossinyol (Ciutat de Mallorca) la "feria de abril", pagada amb fons públics de l'Ajuntament de Ciutat, en mans del PP.

Aquests fastos, punta de llança del colonialisme castellano-andalús, són un capítol més de la política d'extermini lingüístic i cultural del Partido Popular. Recordem, a tall d'exemple i centrant-nos en la gestió de la batllessa Catalina Cirer:

-Substitució dels símbols mallorquins per moneiots tipus "Simpsons" al cercavila les festes de Sant Sebastià.
-Persecució i linxament dels Tamborers de la Sala.
-No aplicació del pla de Normalització Lingüística de l'Ajuntament.
-Missatges en foraster al servei de megafonia dels autobusos.
-Condemna a pa i aigua a festes pròpies com el Diumenge de l'Àngel.
-Marginació dels músics mallorquins i de la música en català a les festes de Sant Sebastià.
-Nul·la promoció de la cultura popular autòctona.
-Destrucció del patrimoni històric.
-Etc, etc, etc.

Per tot això, et convidam a gaudir d'una oportunitat impagable per expressar la teva protesta, cara a cara amb Catalina Cirer, a la concentració que farem sota el lema A MALLORCA FESTES MALLORQUINES.

IMPORTANT

1) Aquesta concentració és totalment legal. S'ha remès el comunicat corresponent a la delegació de govern.
2) La concentració té un caràcter pacífic, lúdic i festiu. Anirà acompanyada de música de xeremies i hi serà present la famosa somera "Cirereta".
3) Comptarà amb un servei d'ordre que vetllarà pel correcte comportament dels assistents.
4) Començarà a les 19,00 hores davant l'Hipòdrom de Son Pardo, des d'on ens dirigirem a l'entrada de la "feria" a esperar l'arribada de la batllessa Catalina Cirer.
5) Un cop hàgim expressat la nostra protesta, la concentració es donarà per disolta.


Pel Lobby per la Independència, sgt.
Josep Palou

------------------------------------------------------------------------------------------------

Estic viu! He rebut aquest correu-e i en faig una mica de propaganda. Canvieu "Feria de Abril" per "Oktoberfest" i penseu si val la pena subvencionar-ho mentres la cultura pròpia substisteix com pot. VERGONYÓS!

Tornaré!

Autodeterminació.

Vaig sentir en Vendrell en plena calçotada dient beneitures sobre l'estatut(et), el TC i el dret a l'autodeterminació. Vaig voler creure que li havia fotut massa al vi. Però no. Sembla que els d'Esquerra segueixen en la seva línia ximple i van dur al Parlament aquesta moció:

“El Parlament de Catalunya constata que:
L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Atzucac: carreró sense sortida.

Si ens aproven l'estatut(et) ja no estarem en un atzucac?

He aplicat les tisores del processador de textos, a l'estil Guerra amb l'Estatut, i de la proposició anterior n'ha quedat una cosa molt més decent:

“El Parlament de Catalunya constata que:

La via autonomista està en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Val més que els d'Esquerra deixin de jugar a escacs o sí que entraran en un bon atzucac...

Copa del món de ciclisme

Ahir al vespre vaig anar a veure l'assaig general de l'actuació de la Fura dels Baus en motiu de la Copa del món de ciclisme que es disputa a Ciutat de Mallorca des d'avui fins diumenge. A menys d'un quilòmetre de distància, la "selezión apañola de furbo" patia per derrotar als gèlids jugadors d'Islàndia. Afortunadament, l'ambient del pavelló no tenia res a veure amb la "furia rojigualda".

Va ser una performance en la línia que la Fura dels Baus ens té acostumats: molt d'espectacle de llum i color, bona música i una sorprenent barreja de noves tecnologies i cultura tradicional.

Cal dir que l'assaig es va allargar molt més del previst ja que un generador va fallar per culpa de la intensa pluja que ha estat caient per aquí els darrers dies. La resta? Senzillament genial: una mica de tot i sense avorrir per res. Sobretot cal destacar la bola gegant amb 50 persones a dins que van penjar del sostre del pavelló.

I els efectes especials de llum que van aplicar sobre aquesta bola, fent que ens semblés tant una roda de bicicleta com el planeta Terra.

I la música (amb tonades de la Balanguera i del Cant de la Sibil·la que no van desentonar gens entre la modernor dels sons). I els 100 individus vestits de blanc que es van penjar del sostre ballant al ritme de la música. I els balladors de ball de bot, les "quatre pageses voladores gegants", els dimonis de Mancor... I...

Res, que l'espectacle va ser molt millor que les fotos que n'he fet i va valer la pena arribar a casa a tres quarts de quinze!

IB3 ràdio m'activa de bon dematí

Cada matí, de 7 a 8, escolto la ràdio mentre vaig a treballar. Em dedico a fer zàpping entre les dues úniques emissores del país que he sabut trobar: Catalunya Ràdio i IB3 Ràdio. Entre en Bassas i un aprenent de Jimenez Losantos (Losdemonios) anomenat Javier Alarcón. És com anar alternant dutxes d'aigua freda i calenta. En Bassas darrerament no era sant de la meva devoció i em vaig passar a RAC-1, però aquí a Mallorca estic totalment desemparat i m'he tornat a abraçar a ell com a única taula de salvació davant les barbaritats que deixa anar el presentador dels matins d'IB3 Ràdio.

L'Alarcón aquest, quan està d'acord amb les notícies fa un renou (soroll) amb els llavis i la llengua que em posa molt nerviós. No sabria com descriure'l: potser seria com un micro-orgasme "mmmbbbxxx". En canvi, quan s'altera (bastant sovint) treu la seva ira a passejar, per exemple quan un tal Castells li llegeix les notícies dels diaris:

"Y el Balears dice: L'oposició denunciarà a la batlessa de Felanitx per..."

"Ya estamos otra vez! Pero cuando esta gente se va a cansar de judicializar la política y a la alcaldesa de Felanitx que ya ha sido absuelta de... Pero cuando van a cambiar esta gente??? Es que cada día es lo mismo..." (Ja us podeu imaginar de quin partit és l'alcaldessa...)

I el tal Castells, que té més paciència que un sant o menys criteri que un cuc, passa a la següent notícia sense acabar de dir-nos perquè denunciaran a l'alcaldessa de Felanitx...

Res, que cada matí arribo a la feina ben activat, i sense necessitat de cafeïna...

A la tarda, tornant cap a casa, tinc temps d'escoltar en Grasset i la seva tertúlia de 3 a 4 a CatRàdio. A les 4 en punt, però, és el moment d'en Joan Calafat, la versió autòctona insular del pàharu del matí. Avui, en l'entradeta del seu programa "el Metro" ha deixat anar, sense dissimular gens ni mica, que els electors balears serem intel·ligents i sabrem triar entre les realitats del Partit Popular i les fantasies del PSIB i l'esquerra. Talment com ho heu llegit ho ha dit. I s'ha quedat tan ample. Gairebé s'ha quedat tan descansat com ahir quan va deixar Esquerra Republicana de Catalunya per terra: que si és un partit per fer oposició, que si no saben estar al govern, que si blablabla... i acaba i ho relaciona tot amb el Bloc per Mallorca i l'entrada d'ERC en aquesta coalició. I no en un moment de debat, no. Els va dedicar íntegrament l'editorial de 5 minuts que serveix per obrir el programa.

No sé fins a quin punt els mitjans públics poden definir-se políticament de manera tan descarada fins el punt de "recomanar" el sentit del vot... Potser sóc l'únic no pepero que encara se'ls escolta, però per saber què passa al meu país, segueixo preferint escoltar els mitjans del país que els de fora. Així de raret sóc. O no...

La coça i l'ordre

Un moret (no allargaré més l'article quan amb una sola paraula m'enteneu) d'uns vint anys li fot un bon cop de coça al cotxe que hi ha aparcat a l'entrada del lloc on treballo. Duu una merda com un piano. Un compatriota seu més gran l'arreplega perquè no caigui i se l'endú ajudat d'un altre jove amb el braç enguixat. L'amo del cotxe és un company meu de feina i el bony és ben evident. Un home que entrava ho veu tot, ens avisa i empaita els tres individus. Revatua déu sagrat! Cinc o sis més sortim al darrera per enxampar-los. L'autor del cop de coça va fatal i els altres dos van més serens. Els retenim mentres algú truca a la policia.

Els companys del xutador de cotxes s'excusen i diuen que no el coneixen mentre s'intenten escaquejar. El xutador desapareix i els seus companys s'eximeixen de culpa de forma ben diferent. El compatriota de l'altre diu que no el coneix, que només l'ha vist al bar i que, com que anava tan malament, l'ha intentat calmar i treure'l d'allà perquè no creés problemes. Se'l veu prou sincer. El del braç trencat argumenta en bon mallorquí: "Jo som mallorquí! Jo no els conec de res. Me'ls he trobat en es bar. Ara he d'anar a s'estació a agafar es tren. Me sentiu? Jo som mallorquí!". Els diem que o, torna el seu col·lega o es fotran en un bon merder. Amb un parell de crits el fan tornar.

Llavors el mallorquí se'n va tan tranquil a agafar el tren mentre els dos moros s'esperen a que arribi la policia que arriba en dos minuts (la policia secreta de la policia nacional), quatre minuts (dues motos de la policia nacional) i cinc minuts (dos cotxes més de la policia nacional). Després del xou que han muntat per endur-se un paio que amb prou feines s'aguantava els pets, abandonen la zona discretament. Llavors arriba un cotxe dels municipals, d'aquells pintats amb els colors de la República espanyola, a tot drap i ens demana si els havíem avisat. D'això se'n diu arribar a misses dites.

Salvem Mallorca? Au idò!

Dissabte, 17:45, plaça d'Ecspanya de Palma. Genteta, sí. Gentada, no. Uns quants centenars llargs de persones i un cert desànim en l'ambient. Mirant a banda i banda em trobo amb tots els líders de l'esquerra balear: els del Bloc a una banda i els del PSOE (definitivament, allò de PSIB està mort i enterrat) a l'altra. Tots amb les seves pancartes i banderes. De cop i volta, els del Bloc avancen endavant amb la seva marea de banderes verdes (sento na Nanda Ramon que comenta a en Grosske que han d'aconseguir un bon lloc perquè se'ls vegi), els del PSOE i les seves banderes també fan un intent d'avançar però es queden aturats. De cop i volta, però, comença a arribar gent de tot arreu, els repartidors oficials de banderoles multipliquen la seva feina i la sensació de manifestació grossa comença a estar en l'ambient. La famosa impuntualitat mallorquina torna a fer-se evident: si la manifestació és a les 18:00, s'entén que s'hi ha d'arribar a partir de les 18:00... Quedem aturats a la Plaça mentre veiem com la capçalera de la manifestació s'allunya i s'hi va afegint molta gent que surt de totes les cantonades. Ens despistem un moment i ja ha acabat el bloc del Bloc (molt nombrós) i comença el del PSOE (més compacte però més esquifit). Més endarrera hi ha els Maulets, Esquerra (no va amb el Bloc), la CNT i gent de moltíssimes plataformes per salvar els pedaços de terra en perill. I a tot arreu, moltíssima gent sense afiliació clara donant suport al lema i la intencionalitat de la manifestació: Salvar Mallorca.

Avancem pel recorregut de manera tranquil·la, ara més ràpidament, ara més a poc a poc i ara ens aturem. Una cosa que em va sobtar moltíssim de la manifestació és la calma mallorquina. Gairebé cap crit, cap insult i ben pocs lemes: només un grupet d'adolescents van trencar el silenci, amb un parell de rimes: "Matas cabró, asfalta't els collons" i "Munar, cabrona, asfalta't sa cotorra". Em vaig sentir bé enmig del silenci només trencat davant de Cort per aplaudiments a no se sap ben bé què. No hi havia resignació, hi havia ràbia. No era timidesa, era esperança continguda. No havíem de cremar cap contenidor, ni pintar cap façana per demostrar qui tenia la raó. Fins i tot els de l'inmundo van haver de reconèixer el pacifisme i saber estar dels manifestants. En arribar a la plaça Major vam tenir problemes per ubicar-nos i no vam poder sentir el manifest. Al cap de mitja hora d'estar fent "bulto" a la plaça el van tornar a repetir, encara que la periodista oradora va tenir un atac de tos i la va haver de suplir el seu acompanyant. Mentres llegia em vaig girar i vaig veure que encara hi havia gent i pancartes entrant a la plaça. I molta gent ja havia marxat. Realment va ser una gran manifestació. Espero que serveixi perquè, mani qui mani després del 27-M, s'aturi el desgavell de construcció que acabarà enfonsant l'illa.

Tan sols voldria acabar aquesta minicrònica amb dos apunts:

1. Si realment va ser la manifestació més grossa de la història mallorquina (segurament), per quins set sous no es va fer més propaganda d'aquest fet? No és prou important exclamar-ho als quatre vents? O és que aquesta discreció ja va lligada amb el caràcter mallorquí?

2. Si qui va convocar la manifestació va ser el GOB i totes les plataformes, perquè cada partit de l'esquerra anava amb les seves banderetes i separat dels altres per marcar distàncies? Si Unió Mallorquina hagués anat amb les seves banderetes a la manifestació (hi havia militants d'UM i alguns càrrecs entre la multitud), hauria estat ben rebuda? Va fer alguna cosa realment important el Pacte de Progrés durant la legislatura que va tenir el poder a les Illes Balears per salvar Mallorca? Si tornen a manar ens tornaran a defraudar?

ADSL

Truco al 1004. Acostumat al "si desea ser atendido en castellano, pulse 1. Si desitja ser atès en català premi 2", em va sobtar no sentir aquesta entradeta. Tot segueix en castellà. M'interroga la maquineta dels collons per saber què vull i li dic que em vull donar d'alta l'ADSL. Al cap d'una estona m'atén un andalús molt simpàtic que a la segona frase em diu que no entén ni fava del què li estic dient i que si li puc parlar en espanyol. Li demano, en castellà, si em pot passar amb algú que parli català. Dos o tres minuts després d'esperar, em pengen. No defalleixo i ho torno a intentar. El resultat, el mateix, però ara la meva interlocutora tenia un accent argentí. A la tercera m'agafa el telèfon una noia que parlava castellà. Li segueixo parlant en català i a la segona frase ja em respon en català de València. Una xiqueta molt simpàtica que em diu el que ja em temia. A Mancor no hi ha prou banda ampla per tota la demanda que hi ha i que l'única cosa que puc fer és posar-me en una llista d'espera i donar d'alta un pack d'aquests de tarifa plana amb trucades que em surten per un ull de la cara. Aquest és el servei que ofereixen les companyies de telefonia i accés a internet. Aquest és el resultat de la liberalització: mentre a la capital es pot triar entre desenes de companyies que ofereixen el mateix, a les zones rurals hem de seguir sense accés a la banda ampla. Vergonyós. Després de resignar-me, li pregunto que com és que no em donen l'opció de poder parlar en català amb Telefónica de bon principi quan des de Blanes i Barcelona sí que es pot. No em sap donar resposta i em recomana que quan la maquineta em torni a interrogar sobre quin és el motiu de la trucada, li respongui: "vull ser atès en català". O sigui, que si esteu en un moment depressiu, d'aquells que passen quan sembla com si tot el món que us envolta s'hagués confabulat per recordar-vos que la llengua catalana està en declivi, quan tothom amb qui interactueu utilitza la llengua de fora, a TV3 hi ha l'Otero i els seus convidats dubtosos, se us ha desprogramat la ràdio i no teniu a qui telefonar per consolar-vos, llavors, truqueu al 1004 (des de les Illes Balears) i digueu: "vull ser atès en català". És gratuït!

Uep! Com va?

Fa uns 20 dies que vaig aterrar a Mallorca i ja estic trobant una mica el meu espai. Res, que tot va molt bé. Excepte la dona, que la tinc per can Fanga i encara trigarà un meset a venir a fer-me companyia, la resta ho porto bastant bé. No m'he aprimat, segueixo menjant raonablement bé, faig una cara saludable, segueixo sense afaitar-me massa sovint, em dutxo cada dia i ara tinc la casa en obres.

Sé que no heu pogut dormir pensant com me les hauria per unes terres tan inhòsPPites, però us he de dir que els queden quatre telenotícies. He fet una enquesta entre amics, coneguts i saludats. Si fos pels vots dels amics, el PP seria gairebé extraparlamentari. Entre els coneguts pot ser la tercera o quarta força més votada, i entre els saludats no obtindrà la majoria absoluta. Llàstima de la resta de gent que no em saluda... Maleducats!

Només arribar a la casa on visc, vaig trobar tres fulletons de propaganda: una excursió a la muntanya, la presentació pública del candidat a batle d'Unió Mallorquina i la presentació pública del candidat a batle del PP. El d'UM ja ha renunciat abans de presentar-se (massa jove, inexpert, bona persona i ha sucumbit a les pressions peperes per no trobar gent per omplir la llista) i el del PP sembla que pot ser l'únic candidat, ja que les forces d'esquerres i nacionalistes tenen molts candidats per ocupar totes les places excepte la de cap de llista. Serà el primer cop que deixo d'anar a votar? Faré vot nul a l'estil abertzale? I jo que creia que la situació de Blanes ja era prou complicada...

Bé, a veure si em reenganxo al blog, que tinc moltes coses per explicar!

Arriba el moment

Queda menys d'una hora per deixar la feina, córrer cap al pis, acabar de tancar les caixes pel trasllat, carregar el cotxe, anar al port i pujar al vaixell que em durà cap a Mallorca. Deixo enrera 18 anys de vida a Blanes i 9 a Barcelona. Espero estar més temps en el nou destí... En tot cas, ahir i avui (i tota aquesta setmana) sóc un sac d'emocions. Ahir a la nit vaig arribar al pis amb la llagrimeta als ulls perquè el canvi serà gros i, tot i que hi sortiré guanyant, deixo enrera (només físicament) els amics de tota la vida. Espero adaptar-me a la nova vida i trobar el camí per poder seguir gaudint sovint dels sopars, partidets de bàsquet i festetes amb la gent de sempre.

Ah, segurament deixaré d'escriure durant uns dies, fins que no trobi el ritme i l'estabilitat que el cos em demana!

A reveure!

Dues històries de coloms

Pel meu gust, a Barcelona hi ha massa coloms. M'agrada que n'hi hagi, perquè donen vida a la ciutat, però crec que hi ha zones on la superpoblació colombòfila és massa exagerada. És com els gats: està bé que hi hagi gats que visquin en llibertat dins la ciutat, però quan hi ha solars on n'hi viuen una cinquantena és que hi ha algun problema.

Un cop dit això, aquests dies he tingut dues experiències amb els coloms totalment contraposades. Us explico, a Travessera de Gràcia hi ha un edifici oficial de l'Estat, no sé si és de la Seguretat Social o de què, però la façana de l'edifici està feta amb tan poc enteniment que a quatre metres d'alçada, just abans d'on comença la primera planta hi van deixar uns espais buits (estèticament bastant horribles). Evidentment, els coloms van utilitzar aquells espais per viure-hi, dormir-hi, badocar-hi i, atenció, cagar-hi, de manera que una franja del terra del lateral de l'edifici havia adquirit un color blanquinós bastant lleig. Per evitar això, fa un mes o dos, uns obrers van instal·lar tot de punxes i punxons al llarg de la façana, de manera que els coloms no hi poguessin estar. I, efectivament, ja no s'hi posen. Malgrat tot, un metre més avall d'aquesta entradeta que fa la façana hi ha com un prestatge (totalment inútil) d'uns tres metres de llarg i un pam d'ample on a vegades els coloms també hi van a reposar.

I aquí comença la primera història, ja que dimecres de la setmana passada a quarts de nou del matí en aquell prestatge hi vaig veure solitari un colom d'aquells que sembla que hagi de morir en poc temps, escanyolit, la mirada trista i les plomes estarrufades. No sé perquè m'hi vaig fixar, però em va sobtar veure'l allà tot sol. Evidentment, la meva vida no està orientada a salvar les causes perdudes dels coloms moribunds en una ciutat que els pateix en excés, per això en arribar al semàfor de la següent cruïlla ja m'havia oblidat del colom. A quarts de tres de la tarda, però, vaig tornar a passar pel mateix lloc i hi tornava a haver el colom moridor, però, alerta, amb un altre colom ben sa al costat que l'arropava. I a quarts de quatre encara hi eren. I al vespre tornava a haver-hi el colom moridor solet. L'endemà al matí em va picar la curiositat i sí, encara sobrevivia. A la tarda, de nou, estava acompanyat i rebia escalfor i carícies. Era recomfortant de veure com un colom ajudava l'altre, com si hi hagués una estima especial entre ells. Al vespre, però, ja no hi havia ni el colom moridor ni cap acompanyant. I aquí acaba la primera història.

La segona història va començar l'endemà mateix de la desaparició del colom moridor. Em vaig despertar de bon dematí i vaig sentir repapiejar a un colom. El soroll semblava com si vingués de la cuina i vaig anar a investigar. A dins la cuina no hi havia cap colom, així que vaig obrir les finestres per veure si era a prop i, resulta que una parella de coloms s'havia instal·lat al forat de l'extractor de la cuina, forat que incomprensiblement no té una reixa per evitar l'entrada d'aquests animals. Quins collons! Des de llavors, i ja porto cinc dies amb la tonteria, cada dematí el primer que faig és anar a fotre fora els dos coloms que es pensen que el forat de l'extractor és el seu picadero particular. Primer amb un parell de crits ja fotien el camp, després vaig penjar una bossa perquè els espantés però en menys de dotze hores ja no li fotien ni cas, els vaig desmuntar els inicis de niu que feien amb branquetes, ara els foto fora a cops d'escombra i aviat hauré de pensar com col·locar una reixeta sense estimbar-me per avall. En tot cas, sembla que només vénen al picadero de dies, ja que a la nit allà no hi ha ningú. I aquesta ha estat la segona història, que encara no ha acabat...

Me'n vaig

Sembla que hauré de canviar el títol del blog. Aquesta aventura va començar amb un "Fart de BCN", va seguir amb un "Fugint de BCN" i ben aviat hauré de canviar de capçalera. Espero no haver de posar "Enyorant BCN" o res similar. El temps ho dirà. En tot cas, aquesta setmana em trasllado i el dia 1 de març totes les Illes Balears faran festa per commemorar que jo hi arribo (per quedar-m'hi?). Doncs sí, hi ha tota una sèrie d'actes per rebre'm: al port de Palma hi haurà una orquestra amb xeremies i flabiols que tocarà els Segadors i la Balanguera, a més, el Molt Honorable Jaume Matas en persona vindrà a donar-me la benvinguda. I jo li respondré: "Uep Jaume, com va?" I llavors ell em dirà: "Va bé, Tatxenko, ja feia temps que t'esperàvem. El poble balear et dóna la benvinguda i et desitja tota la felicitat del món en aquestes illes exparadisíaques". I jo li diré: "amén". I llavors, en una comitiva precedit per tots els consellers i conselleres del Govern Balear, el bisbe de la Seu i els més alts comandaments militars, ui quina angúnia, anirem a fer un piscolabis de galetes quelis amb sobrassada DO Mallorca i formatge DO Ma(h)ó(n), tot ben regat amb Vi DO Binissalem i cava de Blanes.

Conyes a banda, després de fer tot un treball de recerca, he descobert que el dia oficial de les Illes Balears és l'1 de març, i sembla que tot ve de que l'1 de març del llunyà any 1983 després de Crist, entrà en vigor el primer Estatut Balear i per això els balears ho celebren/(celebrem?), o sigui que només arribar ja tindré un dia de festa entre setmana per poder instal·lar-me millor. M'agrada... i més que m'agradarà si també decideixen fer festiu el dia de l'entrada en vigor del segon Estatut Balear, que està a punt a punt...

Camins, de Sopa de Cabra

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Desconnexió total

Duc unes setmanes de desconnexió (gairebé) total de la situació política catalana. No escolto els telenotícies (només els tinc de fons a l'hora de dinar), no llegeixo els diaris convencionals i tan sols faig un cop d'ull a Vilaweb i algun altre diari digital per llegir algunes opinions, no notícies. A nivell de notícies internacionals no vaig massa millor: dimissió (temporal) d'en Prodi, amenaces americanes d'atacar l'Iran i res de nou sobre ETA i el procés de pau són els tres fets que podria més o menys destacar ara mateix.

Suposo que estic transitant cap al costat fosc de la societat. M'estic acostant a la banda on habiten els qui passen de la política, els qui s'exalten per quatre consignes populistes gens raonades i tenen la capacitat de raonament polític d'un calamar. O sigui, en definitiva, m'estic convertint en un individu més de la immensa majoria de la societat. Ho faig per curiositat però també, perquè ho hauria de negar, per cansament. Perquè estic cansat de tantes proclames absurdes, tanta incapacitat per resoldre problemes i tanta capacitat per crear-los, tanta política espectacle i tan poca política de fets. Tanta mesquinesa i subnormalitat dels mitjans de comunicació declaradament partidistes i tanta estupidesa i ignorància dels suposadament imparcials. Perquè haver de buscar una mica de blat informatiu entre tanta palla partidista o sensacionalista m'esgota.

En definitiva, estaré desconnectat informativament durant el temps que pugui, absorbint tan sols les notícies que arribin de gairell, com passa amb la majoria del ramat. Si puc, aguantaré així fins arribades les eleccions municipals, procuraré no parlar de política en les converses amb la gent i tan sols escoltaré el que m'arribi, sense intentar anar més enllà. Potser fent això entendré què passa pel cap de la gent que té com a prioritats a la vida coses tan estranyes com anar a passar el dia al Mataró Park, llegir el Mundo Deportivo o mirar Salsa Rosa. I potser un cop els entengui serà més senzill conviure-hi. O potser no, ja veurem...

Per demanar, que no quedi!

La vida hauria de ser a l'inrevés! Començaríem morint i així el trauma ja estaria superat. Després ens despertaríem en una residència i la nostra salut cada dia aniria millorant. Després ens fotrien fora de la residència perquè estem bé i el primer que faríem seria cobrar la pensió. En el primer dia de feina ens regalarien un rellotge d'or. Treballaríem 40 anys fins que fóssim prou joves per disfrutar de la fi de la vida laboral. Llavors aniríem de festa en festa, beuríem, follaríem i ens prepararíem per començar a estudiar. Després aniriem a escola, jugant amb els amics, sense cap tipus d'obligació fins que ens convertíssim en nadons. I els últims 9 mesos ens els passaríem flotant sense preocupar-nos de res. Amb calefacció central, menjar gratuït, etc. I al final de tot abandonaríem aquesta vida en un orgasme!

(mail prou graciós rebut avui!)

Gent i gent

Al món hi ha gent de tot tipus. I a Barcelona, com a ciutat més o menys gran, també hi ha un reguitzell de gent més o menys estranya que hi pastura. En tots els pobles hi ha també un mostruari de gent estrafolària, però no arriba al nivell d'extravagància que es pot trobar en determinats moments a la capital. El moment clau és entre les 14:30 i les 15:00 a la zona del Passeig de Sant Joan per sobre de la Diagonal. En altres hores del dia hi ha gent de tot tipus, però a l'hora de dinar només queden els més friquis.

Ahir pujava passeig amunt i a 50 metres tenia un individu que físicament té una retirada a en Sostres i a en Basté. No sé si és perquè va rapat o per la forma de la closca, però hi ha alguna cosa que em fa pensar en aquests dos. Aquest individu és molt estrany i té una mirada estrambòtica de viciós i tontet que esgarrifa (en això no s'assembla als dos periodistes que he citat) i resulta que viu al mateix edifici on faig feina. El paio caminava i tenia la mà posada dins els pantalons per la part del darrera, com si es gratés el cul. Quin fàstic. Vaig seguir caminant i vaig arribar a uns deu metres darrera seu i el paio seguia gratant. Vaig intentar desviar la mirada, però és que havia de seguir just per on ell anava... Just en el moment que vaig arribar a la seva alçada, un parell de metres a la seva esquerra, el paio va i treu la mà i... sí senyor: se la va posar sota el nas i la va olorar. Putu porc!!! Amb això vaig arribar a un semàfor i em vaig haver d'aturar. Vaig girar el cap per estar alerta que el porc no se m'acostés i vaig veure que seguia olorant-se els dits amb atenció. Si me'l torno a trobar per l'escala sortiré corrents abans no se m'acosti.

En haver travessat el carrer vaig parar esment amb un altre especímen. Anava vestit amb uns texans que li anaven grossos, ulleres de sol de l'any de la pica, una jaqueta vermella i una gorra de propaganda del mateix color. I duia una gravadora que mantenia a mig pam de la boca. No feia l'efecte de ser un periodista, ni un escriptor ni tan sols un policia secret, encara que si ho fos mai ningú ho hauria dit. Quan es va adonar que el mirava, va girar la cara perquè no veiés que tenia una gravadora davant la boca. Com si realment estigués en plena missió secreta. Suposo que estaria planejant el segrest d'algun colom desprevingut o la recollida d'una caca de gos extraviada.

Seguint amunt vaig trobar-me un clàssic del Passeig: l'excombatent. Li dic així perquè sovint (sempre) es passeja amb uns pantalons militars i una jaqueta grisa verdosa amb caputxa. El paio està (o havia estat) fort físicament però està acabat mentalment. Es dedica a seure i parlar amb el tetra-brick de Don Simón, sovint insultant-se a ell mateix. A vegades també l'he vist fotent cops al terra amb una barra de ferro recollida d'un contenidoral fins a doblegar-la.

Just deixat enrera a l'excombatent hi havia tres albanokosovars, o romanesos o gent de per allà fent l'àpat del dia, que consistia en un parell de llaunes de tonyina per cada un acompanyades per una ampolla d'un líquid indeterminat.

Encara a la mateixa alçada dels qui dinaven em vaig fixar amb el "hippi", que és com mentalment anomeno a l'home (aparentment no sembla que tingui més de 30 anys) que va més brut que una xinxa i vestit amb pedaços de roba dels hippis i amb els cabells llargs amb rastes naturals, és a dir provocades per la merda. Aquest és una mica pesat, ja que sovint s'acosta per demanar alguna cosa i no s'està mai quiet. Sempre tinc el dubte de què deu dur en les dues bosses de plàstic que mou amunt i avall.

Un cop deixat enrera el Passeig de Sant Joan, em vaig endinsar pels carrers de l'Eixample i vaig trobar l'"enterramorts" assegut amb les seves vuit o deu bosses de plàstic ronyoses a l'entrada d'una agència de viatges. Aquest home fa por, literalment. Sempre va vestit amb pantalons negres i una gavardina negra que li arriba fins els genolls. Sota la gavardina, la roba que duu també és negra. Porta els cabells llargs i llardosos i una barba d'un parell de mesos. Els dits de les seves mans són com botifarrons vermellosos a punt d'explotar. Mai se m'ha dirigit, per tant, deu ser més feréstec per l'aspecte que per les accions.

I finalment, just davant del pis em vaig trobar, com cada dia, l'home de la furgoneta, que, gairebé un any després, encara viu allà mateix i ara els caps de setmana obre les dues portes de darrera de la C-15 i treu les tres plantes de més d'un metre d'alçada al carrer, com per decorar l'entrada al piset.

Us imagineu que algun dia es coneixen tots?

És morta...

No és que estigui afligit per una pèrdua tan sensible, ni tan sols m'ha sorprès, però sí que ha tingut cert impacte. En certa manera va marcar una etapa de les nostres vides (les dels tios) amb la seva imponent presència i ara ja no hi és. Les causes de la seva mort són fosques i no es descarta el suïcidi ni una sobredosi de fàrmacs i drogues. La típica mort de les dives i de les que s'ho creuen.

Ara tan sols falta veure com actuaran els mitjans de comunicació, seran tan escrupolosos com els que ens han bombardejat per la mort de la germana de la dona del fill de l'actual rei del Regne d'Espanya o, pel contrari, actuaran com a paparazzis en busca de la carnassa?

Per altra banda, i entrant en un pla una mica escatològic, tinc el dubte de què passarà amb els seus atributs en cas de que l'enterrin. Potser d'aquí milions d'anys els arqueòlegs (si encara hi ha vida al món) tot fent excavacions trobaran dues bosses de plàstic junt amb un polsim i restes d'ossos? O són biodegradables?

Bé, almenys que descansi en pau després d'una vida tan guerrera...