Dilluns de conciliació de vida laboral i familiar
Després del cap de setmana ja toca pringar un altre cop: a treballar!!!! I arribo a la feina i què em trobo??? 4 de les 6 companyes mirant un àlbum i fent els comentaris: Ohhhh, "camacu"!!!! I que fotogènic... Ohhh!!! I aquí estava menjant una neula. I aquí amb la mama! Ahhh i amb l'àvia i amb el papa...
-Bon dia!
- I aquí era el dia de reis i això... Blablabla
Evidentment que m'hi he afegit per xafardejar a veure què era i, evidentment era EL NEN. Bé, un dels molts nens que ara tenen les companyes i companys de feina.
(a partir d'aquí podria "rajar" de lo sensiblones que són, però no serà el cas, que hi ha moments en què sóc una persona seriosa i tot!).
Realment ha de ser trist que hagis d'esperar a tenir gairebé 40 anys per tenir el fill (la franja d'edat d'aquestes mares va dels 35 als 39...) i que quan el tinguis hagis de tornar a treballar (afortunadament fan mitja jornada) i deixis que cuidi el nen una mainadera. Gairebé 15 anys dins el mercat laboral, esperant tenir una posició més o menys còmoda per poder formar una família i quan has parit, es queda el fill una mainadera, o una àvia... Perquè les dues mares de la feina han parit a finals de l'any passat i ja duen a la feina més de 3 mesos...
En el cas dels pares que tinc al curro la cosa és més patètica encara: tots 3 són pares de fa poc i els fills els veuen al matí i al vespre. Qui cuida el nen???? Doncs en aquest cas com que ells són jefes, són les mares qui es poden permetre ser la "mujer de" i tirar-se un any cuidant el nen.
Ja ho sabeu noies, mentre no canviï la llei: busqueu-vos un bon partit per tenir fills si no voleu renunciar a cuidar-los o envieu la feina a la merda (quan més aviat millor), o, la millor opció (apart de que us toqui la loteria): SECTOR PÚBLIC, o no?
3 comentaris:
Mestre, veig que finalment deus haver descobert com permetre els comentaris anònims, eh! Traquil, que no defensaré el Papa en públic, no fos cas que m'afusellin.
Per cert, si bé és veritat bona part del que dius, també hi ha gent que podria tenir els fills als 25 però que prefereixen esperar voluntàriament. Com també n'hi ha que no esperen ni als 20!
Marc
Salut camarada!
Ni que et coartés la llibertat de defensar el Papa o a qui vulguis...
Per cert, els que podrien tenir els fills als 25 crec que són els de les classes més altes, i alguns sí que els tenen. I els que no esperen ni als 20 en la majoria dels casos formen famílies ben desestructurades. Però bé, de tot hi ha d'haver a la vinya del Senyor...
Camarada, jo vaig dir que tu em coartessis res eh! Deia "afuselllin" (2a persona del plural). Ara, si et sens al·ludit... És broma! :)
Per cert, entre els pobres dels 20 i els de l'Opus dels 25, bé hi deu haver gent normal, no???
Publica un comentari a l'entrada