No parlo d'eleccions...

Anava a tocar el tema de les eleccions d'ahir a Euskadi, però el tema està ja molt sobat per alguns (1, 2) i he decidit que parlaré del succés del dissabte al vespre.

Vam convocar un sopar al pis amb els blanencs de la diàspora barcelonina amb l'excusa de catar vins (ja comencem a tenir gustos un pèl carets...). La qüestió és que el veí de l'entresòl de l'edifici del costat va decidir montar-s'ho amb la novieta de torn. Fins el dissabte no m'havia adonat de la bona visibilitat que tinc des de les finestres de la cuina, de l'habitació i del menjador a la seva habitació.

Tot va començar quan en treure el cap per la finestra per estendre un drap, vaig veure la mossa amb sostenidors blancs jugant per sobre del veí. A tots ens va picar la curiositat i vam xafardejar una estona. La qüestió és que la noia semblava que no volia anar més enllà dels jocs, les rialles i les carícies (fins a 3 cops va evitar que li baixés els pantalons i 2 cops més es va tornar a posar els sostenidors després que el veloç veí els hi prengués en una clara mostra d'habilitat). En canvi, el veí, bé, diríem que tindria un bon mal d'ous...

Vam riure una bona estona observant impunement les fetes i desfetes de la parelleta fins que van decidir treure una tarrina de gelat king-size i van començar a menjar-lo a mitges. En aquest punt vam decidir que el tema ja no aniria a més i que el desventurat veí es quedaria amb les ganes, sobretot després de veure un parell de gestos amb mala llet per part d'ella traient-se de sobre les sobones mans del veí. Per això vam decidir començar a fer el sopar. De primer vam fer unes torrades amb escalivada i anxoves, torradetes cruixents amb foie, tacs de formatge de cabra, olivetes, fuet, més torrades untades amb formatge filadèlfia i salmó per sobre... Mmmm. Doncs quan estàvem acabant de preparar els primers vam tornar a veure si hi havia novetats i, sí, s'estaven acabant el gelat i tornaven a estar enjogassats (el poder afrodisíac del menjar????).

La cosa semblava que no anava a més fins que ell es va treure el "mànec" i ella va començar a sacsejar-lo amunt i avall. Ja podrien haver baixat la persiana, els molt desvergonyits!!!! No va estar-hi gaire estona i va tornar a menjar gelat (el poc que en quedava). Llavors ja no només érem els nois els xafarders, sinó que les noies també van augmentar la seva curiositat. Perquè després ens diguin a nosaltres sortits... Quines penques!!!!

De segon vam fer llibrets en la seva variant "balear" (llom arrebossat amb formatge maonès i sobrassada a l'interior). La veritat és que van sortir boníssims!!!

Abans de posar-nos a acabar de cuinar vam fer la darrera sessió de voyeurisme amb el següent resultat: ella tornava a estar sobre d'ell. Petons amunt i petons avall, fins que ella li torna a fotre la mà al paquet i li torna a sacsejar el membre. Ho feia amb més pena que glòria. Gairebé semblava com si ho fés per obligació. Va ser bastant lamentable. Ell estava estirat mirant-s'ho sense cap mostra de plaer i ella seguia i seguia com qui està fent allioli. I la cosa es va acabar sense acabar-se. De cop i volta. Au, fins aquí he arribat suposem que va pensar ella. I ell va amagar-la, va posar-se les sabates, ella es va posar la samarreta i van marxar tan (in)feliços.

Per cert, el maridatge dels entrants va anar a càrrec d'un Albarinyo i d'un blanc de bóta (per què en diuen barrica?). Els llibrets van anar acompanyats d'un Terres Negres de l'Empordà (2000?) i un Marqués de Murrieta del 99. Tots dos boníssims. Ah i la tarta de formatge amb confitura de maduixes i maduixetes del bosc va ser espectaculars.