dijous, 14 de juliol del 2005

Amors que maten

Ell digué:

- Ignora el dolor i abraça’m. Sempre et tindré dins el meu cor.

I ella, embruixada per la seva figura imponent, l’abraçà amb totes les seves forces.

Per bé o per mal, mai s’oblidaran.

9 comentaris:

Tatxenko ha dit...

Doncs això. Una història d'amor tràgica per impossible.

Realment duc una setmana bastant surrealista.

Anònim ha dit...

T'estàs superant, eh?

Sa Roqueta

Tatxenko ha dit...

Trobes que sí?

Jordi Arrufat ha dit...

Què t'està donant per sopar la MdM?

Tatxenko ha dit...

Ahir, dit en bon mallorquí: "galletes rossellones trempades amb formatge de maó i jamón york" Per?

Anònim ha dit...

No és el menjar. Jo vaig sopar de lo mateix i no m'ha afectat.

Jo fa dies que li not símptomes estranys. A veure si és el berenar de la feina?

Sa Roqueta

Tatxenko ha dit...

A la feina no menjo res... Serà l'aigua de Bronchales? O aquesta calor que m'està motivant?

Bé, us ha agradat o no?

Anònim ha dit...

Sí, que aquí tothom tira pilotes fora... Doncs mira, he de dir que aquest sí que m'ha agradat.

Això sí, demà ja pots tornar a escriure de coses més mundanes, que així no hi ha manera de discutir-se i tenir visions oposades, tu! :P

Tatxenko ha dit...

Quines ganes de discutir que et noto...