dimarts, 5 de juliol del 2005

Recopilatori de records, ni exhaustiu ni necessàriament ordenat, del cap de setmana

- Son i mandra de bon matí a BCN.
- Gent de l’after del costat de la gasolinera. Tots comprant aigua. Les drogues segueixen fent estralls entre els animals de nit…
- Dues horetes curtes i arribada a Tortosa.
- Tots ben guapos i guapes i cap a l’Església (alguns més que d’altres)
- En Marc de 21 botons aguantant estoicament el sol a la porta de l’Església. No para de remenar el mòbil.
- Nervis, sembla que un dels autocars de banyolins s’ha perdut per Tortosa. No veuen cap riu. Igual a Banyoles tampoc hi veurien l’estany…
- Tots drets. Sona la música i entra la núvia. Molt guapa, nerviosa i somrient.
- Missa i lectures. Passa molt bé. Només mig badall culpa d’haver matinat.
- Arriba el moment. Intercanvi d’anells, llagrimetes i el micro que els juga una mala passada. És igual, ja que són ells dos els que s’han d’haver escoltat. La resta, contents com gínjols.
- La missa segueix. Arriba el moment de la comunió i es migbuiden els bancs de part de la núvia, els homes encorbatats majoritàriament. De Banyoles, alguns (pocs) van a tastar el cos de Crist tortosí. Té el mateix gust que al nord?
- Final de la missa, tots els joves cap a fora. Sol matador. Pètals de rosa i confeti en rotllana. Malgrat ser a Tortosa, aquí no hi ha arròs. Curiós…
- La cosa s’allarga. Després de signar els papers comencen una sessió de fotos dins la casa del Senyor. El confeti i els pètals enganxats a les mans. Molta calor.
- “Els amics del nuvi que entrin per la foto”. Confeti i pètals tornen a les bosses d’on no haurien d’haver sortit i tots cap a dins. Primera conversa amb l’home casat: “felicitats!”. Resposta: “Aviat tu, no?”. “Ehem, ja veurem...”
- Deixem la frescor de lcasa del senyor i tornem a l’infern.
- Ja surten. Pluja de tot menys d'aigua fresca i crits de joia. Cotxe d’època. Ell no para de tocar-se l’anell. Nervis i felicitat a flor de pell. Ens retrobem al parador. Ara van a immortalitzar-se.
- Camí de la Suda amb molt de trànsit... Arribada al parador i breu espera sota uns parasols poc eficients.
- S’obren les portes i apareixen cambrers amb safates amb suc de taronja. Mmmm la meva beguda preferida. La primera copa em dura 4 o 5 segons. No és només suc de taronja…
- Repeteixo. Boníssim. Torno a repetir mentre van apareixent i desapareixent plats amb delicadeses pel paladar. Quina set!!!
- Cambrers desbordats (sobretot) per la voracitat banyolina que acapara la taula de còctels i begudes. Un parell de fantes de llima i un parell de canyes. El cos recupera el to.
- Arriben els nuvis ¿al cap d’una hora? Salutacions, visca els nuvis, brindis i cap amunt.
- El parador és nostre!! Taula amb els politòlegs i amb banyolins desconeguts.
- Primer plat de peix i vi blanc. Mmmm. Primer contacte amb els banyolins desconeguts. Molt bona gent.
- Primers crits de “que es facin un petó”, contestats aclaparadorament per crits dels ebrencs: “Que s’estimen, que s’estimen, que s’estimen” Que “raros” que són aquí al sud.
- Sorbet de poma verda. Mmmm. Això això, “que s’estimen, que s’estimen”!!!!
(demà més)

1 comentari:

R. Senserrich ha dit...

I a mí no em vareu convidar, animals? Eh!!!! :-)