La subhasta del peix

Avui he tingut dubtes i he acabat escrivint dos posts. Un molt sobat sobre el tema dels Jocs Olímpics i aquest altre. El dels Jocs me’l reservo per més endavant, a veure si encara tindrà vigència…

Hi ha moltes coses del món que em rodeja que em cabregen molt perquè em toquen d'aprop, altres coses que trobo injustes i m'afecten poc i d'altres que m'indignen i opino. Avui ha tocat el tema del peix a Blanes, que no sabria en quin d'aquests tres punts incloure. A veure si m'explico...

A la Costa Brava, com suposo que passa a la resta de Catalunya, els oficis tradicionals estan en retrocés, fer de pagès o de pescador a petita escala implica trencar-te els ossos i invertir milers d’hores per aconseguir (si la natura ho vol) treure al mercat un producte. Tant pot ser un enciam, un quilo de patates o dues caixes de sardines. El fet és el mateix. Els meus avis són pagesos, gairebé jubilats per les circumstàncies i m’expliquen el que els costa produir un quilo de patates i a quin preu el venen al Sindicat. No tenen marge i, es podria dir que hi perden diners. Per això ja ho fan tan sols perquè és el que han fet sempre, i sense treballar la terra no sabrien viure, com de fet, ja els està passant. I per això mateix ni els fills ni els néts ens dediquem a treballar la terra. El problema és que el quilo de patates que ells han venut per 15 cèntims a la cooperativa, després, nosaltres com a consumidors el comprem a 1 euro i mig. Els pagesos es van unir per crear la seva pròpia cooperativa que els comprés els productes a un preu més just i després els distribuís. El problema és que la cooperativa ha sigut un fracàs i, en aquesta xarxa d’intermediaris (altrament dits vividors), quan es ven el producte a Mercabarna el preu ja s’ha multiplicat per 5. I el venedor de la botiga de fruites i verdures acaba sumant més marge al preu.

Però tornem al tema dels pescadors. A cinc o sis ports de la Costa Brava, els pescadors sempre han venut el seu peix en subhasta, encara recordo no fa molts anys quan anava al port a escoltar com el Parrell cantava el peix a la llotja de Blanes. Era impressionant, anava a una velocitat supersònica, fins el punt que jo acabava perdent el fil de què s’estava subhastant en aquell moment, si una caixa de gambes o un rap... De fa un temps ençà, els compradors de peix a l’engròs i alguns peixaters s’han posat d’acord per comprar el peix al preu que els interessa. Això, evidentment, provoca que siguin ells els qui fixin el preu de venda del peix, i no, la lliure subhasta on es competia entre petits peixaters i grans majoristes com aquest (l’individu més ric i tèrbol de Blanes). Així doncs, el preu de venda del peix en subhasta va començar a baixar (que no el preu de venda al públic!!!).

Els pescadors, més llestos que els pagesos, van creure que no podien acceptar que els compressin el peix per sota del preu de mercat i van decidir crear Giropesca, una empresa de l’associació de confraries de pescadors de Girona, que es dedicaria a comprar el peix en les subhastes a un preu digne i distribuir-lo ells mateixos. Davant això, els vividors (grans majoristes del peix com el que he enllaçat abans) s’han rebotat, fins el punt de boicotejar les subhastes i l’entrada dels camions a Mercabarna i han amenaçat als membres de Giropesca (per tot Blanes corre el rumor de les pràctiques mafioses del Ros…). Davant d’això, quin poder tenen els pescadors? En definitiva, són ells els qui pesquen… Doncs jo crec que el que haurien de fer és lluitar fins el final per crear una xarxa de distribució del seu peix, posant-se d’acord amb els petits peixaters de tot el país per vendre a través d’ells la mercaderia, passant dels grans majoristes que els volen enfonsar. Així els peixaters decidirien el preu de venda del peix i els consumidors podríem comprar a preus més raonables, ja que no hi hauria tants intermediaris xuclant entremig… I ja no cito la garantia que suposa saber realment d’on prové el peix que un compra…

Per cert, davant del problema, el director general de pesca de la Generalitat ha donat la raó als pescadors, però es nega a ajudar-los. Es veu que els “contactes i influències” dels majoristes del peix arriben molt amunt… El problema, així, queda en mans del consumidor. Què preferiríem, comprar peix (de vés a saber on) a la botiga de congelats o a la peixateria del barri? Jo ho tinc claríssim, però hi ha una part de la població (no sé si majoritària o no) que imbuïda per la societat consumista en la que vivim abarrota botigues com la Sirena, com també ho fa en Carrefours o Corte Inglés…

Bé, aquí us he exposat el meu punt de vista, fruit de l'observació externa del cas. Si voleu més informació sobre el tema, podeu clicar aquí o aquí.