Aventures per BCN i Madrid amb l’ocellet a l’aire…

Un dimarts del mes de febrer passat havia d’anar a Madrid a assistir a la presentació que el meu jefe feia d’un estudi que m’havia currat jo de dalt a baix. La sala estaria plena de gom a gom amb 60 o 70 directors de marketing, directors generals i altres directius de les empreses més importants de noves tecnologies de l’Estat. Em vaig aixecar a les 4:30, em vaig dutxar, vaig esmorzar una mica, em vaig vestir amb el meu trajo, camisa i corbata i a les 5 del matí el taxi m’esperava a la porta de casa per dur-me a l’aeroport després de recollir a l’altra companya de feina que vindria amb mi, la S. Vam arribar a l’aeroport, vam facturar la maleta on dúiem tots els dossiers que repartiríem als assistents (pesava uns 50 o 60 quilos!) i vam pujar a l’avió. Quan ja sobrevolàvem les planúries castellanes, vaig cansar-me de la postura que tenia, amb l’americana plegada sobre els pantalons. Em vaig començar a moure perquè les cames no em cabien en l’espai entre seients. En ple moviment d’estiraments, mentre la S. s’havia clapat a la meva esquerra vaig veure que duia la bragueta baixada i se’m veia un tros de camisa pel forat. No em vaig sorprendre perquè no seria el primer cop que surto de casa en aquestes condicions, sobretot al matí. Tot dissimulant vaig fer l’intent de pujar-me-la, però no estava baixada, semblava trencada. Vaig començar a investigar passant-me els dits per sota l’americana que jeia sobre les cuixes. Després de remenar durant cinc minuts, vaig arribar a la conclusió de que la bragueta estava trencada, just al mateix temps que l’avió feia l’aterratge i la S. es despertava i em mirava amb cara de sorpresa. “d’això…, que em sembla que se m’ha trencat la cremallera dels pantalons”. Em va dir que no patís perquè a la recepció de l’hotel tindrien fil i agulles de cosir o agulles imperdibles. La qüestió és que em vaig posar l’americana, me la vaig cordar i vaig baixar de l’avió. Tan bon punt vaig trepitjar l’aeroport vaig anar al lavabo a veure si es veia molt la "destrossa". Vaig fer uns quants passos davant el mirall i, la veritat, es veia que alguna cosa estranya tenia a la bragueta. Tampoc es veia molt, però no era qüestió d’anar tan “ventilat”. Vaig intentar arreglar-ho de totes les maneres, però com més remenava, pitjor quedava la cremallera. Llavors vaig provar amb l’americana posada. Afortunadament, l’americana arribava justet-justet a gairebé tapar el tema. Però no era qüestió d’anar amb l’americana embotonada… Al final vaig optar per estirar la camisa al màxim per dins del pantaló, que si es veia alguna cosa fos la camisa i no els meus calçotets “granates”. Em vaig posar l’americana i vaig sortir, no sense abans tornar la mirada curiosa a un paio que hi havia pixant allà al costat.

En sortir del lavabo m’esperava la tasca més dura: arrossegar el maletot de 60 quilos des de la cinta d’equipatges al taxi de l’entrada. I estàvem bastant lluny. La S. deia que no podia amb la maleta (és veritat) i jo l’arrossegava com podia tot fent equilibris. Quan vam entrar al taxi se’m va ocórrer que no anàvem a cap hotel (lloc on normalment es celebren aquests actes), sinó a IFEMA, la Fira de Madrid, on, evidentment, no vaig poder trobar cap kit per emergències com aquesta. Malgrat tot, com que érem a l’hivern, jo confiava que la sala no fos molt calorosa i m’hi pogués estar amb l’americana posada, ja que assegut sense americana es feia complicat ocultar el tema. Amb les presses per preparar la sala, vaig posar-me a desembolicar la maleta (l’havíem protegit amb aquells plàstics d’embolicar que hi ha a l’aeroport) amb tanta mala fortuna que em vaig tallar a la mà. No era un tall profund, però no parava de rajar sang. Vaig anar al lavabo un parell de cops a rentar-me, mentre amb el mocador aturava l’hemorràgia. Quan el tema va estar estabilitzat vaig adonar-me que estava suant i que la calefacció de la sala estava a tot drap. Vaig enganxar un dels de servei que hi havia per allà i li vaig dir que la baixés. No sé si em va fer cas perquè, amb l’arribada de la multitud d’executius (i executives) la temperatura de la sala va pujar dos o tres graus més. Vaig anar a asseure’m cap al fons de la sala un cop vam haver fet el “check-in”, però el jefe em va dir que em posés a primera fila per si havia d’intervenir. Bufff… El 80% dels homes havien penjat les americanes en uns magnífics penjadors que hi havia als laterals de la sala. Almenys no era l’únic que la duia posada… Just abans de començar l’acte vaig decidir treure-me-la i plegar-la a sobre els pantalons, com a l’avió. Malgrat tot, la calor era insuportable i a l’intermedi vaig poder sortir a fora a respirar aire fresc i beure suc de taronja fresquet. Després de l’acte, vaig demanar un taxi, vaig tornar a l’aeroport, vaig dinar, vaig agafar un altre avió i cap a BCN, on vaig agafar un altre taxi que em va dur directe a casa, on, per fi, em vaig poder treure els maleïts pantalons i posar-me a reflexionar sobre perquè sempre em passen a mi coses d’aquestes? O realment també li passen a la resta de la gent però no ho expliquen?