Tercer sopar monotemàtic.

Ahir sabia on m’estava fotent i sabia el que passaria, però no va ser un “dejà vu”, perquè no vaig tenir la sensació d’estar revivint en el present un fet que ja hagués tingut la sensació d’haver viscut en algun altre moment. El que em va passar va ser que, des de que es va convocar el sopar amb les 3 casades de CT (3cCT), que ja tenia una intuïció bastant clara del que passaria. Doncs sí, els homes tenim intuïció, diguem-ne “masculina”. Us intentaré explicar aquest cas concret perquè us feu una idea de en què consisteix la “intuició masculina”:

Anem uns 3 mesos enrera: "Quedem 4 excompanys de classe per anar a sopar. 3 noies i jo. Una d’elles està casada i les altres es casaran en uns mesos. El tema de la conversa gira al voltant dels casaments i dels vestits de núvia i tota la pesca. Un pal suprem." En aquest post ja ho explicava.
Avancem 2 mesos més: La casada segueix (si ho llegeixes deixa algun missatget, no?) i les altres dues estan “a punt a punt” (també podeu saludar)… Ja pràcticament ho tenen tot preparat (o no). Tema de la conversa: els nervis de la organització del gran dia, els darrers retocs, un altre cop els vestits i, per variar una mica, parlen de ¿nens?. Jo segueixo prenent apunts.

Ara tornem al present, o millor dit, a ahir al vespre. Aquí és on la ja comentada intuïció masculina entra en acció. En rebre els mails convocant-me a sopar ja es deia que s’havia de parlar de “com havia anat tot”. Com que jo tinc intuïció, vaig pensar, això és que explicaran tots els detalls i anècdotes del casament i del viatge posterior. I jo, com a bon massoquista, què vaig fer?

Doncs com un campió em vaig empassar les dues hores llargues de “marujeo” pur i dur sobre el tema. Digueu-me inconscient, penjat, perdut, animal, el que vulgueu, però en el fons (no molt en el fons) em vaig divertir i tot. I és que és aquí on vaig trencar el segon gran mite sobre els homes en general. A part d’intuïció, també som uns xafarders. S’ha de reconèixer. No mirem “salses de tomàquet ni de roses” per la tele, ni llegim “lectures o holes en 10 minuts”, però en el fons (bastant al fons) ens agrada saber xafarderies.

I ara anant al tema del sopar d’ahir, la novetat va ser que vaig veure els anells. Quina gran cosa, això dels anells. En veure’ls vaig pensar, inevitablement, en en Frodo i la seva relació amb l’ANELL. Encara no sé perquè hi vaig pensar. En tot cas vaig aprendre que hi ha anells més rodons que d’altres, d’or blanc, d’or normal, de titani, amb pedres i amb “pedruscus”. Sempre és bo saber coses noves...

Bé, doncs així he acabat la setmana. Si tenim en compte que la setmana passada la vaig acabar anant de rebaixes com un gosset per tota Barcelona i aquesta m'he convertit en un "maruju", començo a tenir dubtes seriosos sobre la meva personalitat. Seré un calçasses??? M’estaré convertint en un metrosexual de comportament???? Això no pot ser. I el més important, no ho pot saber ningú! Em sembla que m’autocensuraré i no publicaré aquest post, no fos cas que els meus moments de debilitat deixin en entredit la meva imatge de “mascle ibèric”. Ehem...
Au, no rigueu i a treballar.