Escrit en calent...

Acabo de tenir una enganxada amb la "controller" de l'empresa. És una dona molt i molt peculiar. No calla ni sota l'aigua i mai accepta que tingui la culpa de res. És la dona perfecta. S'acosta als 45-50 anys, és soltera, té una doble vida i considera que l'Einstein no era un crack. Al mateix temps que treballa amb nosaltres està estudiant Física i Química i diu que aspira a guanyar el Premi Nobel. La primera cosa que fa en arribar a treballar és netejar amb un mocadoret la seva taula, l'ordinador i la cadira. Abans seia entre nosaltres, en una sala comuna on treballem 7 persones. Un exemple de la seva peculiaritat és que no acceptava que li llencessin brossa a la seva paperera, perquè era seva. Als clients els hi explicava totes les indiscrecions hagudes i per haver, algunes d'elles totalment confidencials. I si algú li demanava discreció es cabrejava. Al final, el Director General, en un gest celebrat per tothom, la va enviar a un despatx lluny de tots nosaltres. Tot i això, cada cinc minuts apareix per aquí a imprimir, a connectar-se a internet (diu que al seu despatx no arriba la connexió "wireless") o a estressar-nos. Tot i això, jo era dels pocs que no hi havia tingut cap enganxada, ja que la considero mig boja...

Ara ja us he posat en antecedents. Aquest matí he enviat unes taules a imprimir. En la cua d'impressió ocupava el segon lloc. Després he enviat unes enquestes (sisena posició). S'ha espatllat la impressora. M'he tirat deu minuts canviant el toner i intentant arreglar-la. Ha arribat ELLA i ha començat a remenar pel servidor. He mirat què feia i estava remenant l'administrador d'impressions. El seu enviament estava el darrer (setè). Entre els dos hem arreglat de nou l'aparell i, oh sorpresa, el primer que s'ha imprès han sigut els seus papers. Li he dit que trobava una manca de respecte colar-se així per davant de tothom (ja m'havia semblat que ho feia altres cops, però no ho podia dir perquè no n'estava segur). M'ha dit que ella no s'ha colat i que estava indignada i que de mi no s'esperava una insinuació així. En condicions normals hauria callat, però avui m'he aixecat amb mal peu i li he dit que no he insinuat res, sinó que l'he acusat directament. S'ha posat feta una moto. M'ha jurat que no s'ha colat i que d'altres cops nosaltres sí que ens havíem colat (jo no ho havia fet mai, ni tan sols sabia que es podia). Amb ironia li he dit que seria que el seu ordinador estava compinxat amb el servidor per passar a davant les seves impressions. M'ha tornat a jurar que ella no havia fet res. Jo estava convençut que mentia i així li he dit. S'ha indignat més i ha dit que tornava a enviar a imprimir un arxiu. L'ha enviat. S'ha posat el darrer a la cua, com és natural, i s'ha imprès el darrer. Aquesta dona no hi és tota. El que em "semipreocupa" és que té bona mà amb el "jefasso" (és la xivata oficial) i si fins ara jo li queia prou bé, igual ara comença a escalfar-li el cap contra mi...