Per què?

Per què les dones grans de Barcelona s'estimen tan poc la vida?

Darrerament, tinc l'ai al cor cada cop que veig una velleta atravessant un carrer de l'Eixample carregada amb un cistell, a pas de cargol, per un lloc prohibit, fent que els cotxes i les motos les esquivin o frenin. I encara es queden tan panxes, o fins i tot indignades amb el conductor que se les troba al mig del carrer i els toca el clàxon. M'hi he trobat molt sovint i generalment són dones de més de setanta anys. Per què ho fan? Són vídues i volen retrobar el marit? Han sigut així d'imprudents sempre? No ho entenc... Algú ho sap?