La tornada

Amb els ulls vidriosos i la mirada perduda,

avances per la jungla retrobada.

Gernacions d'individus solitaris i atrafegats

se t'apareixen de bell nou.

Esquives màquines endimoniades que,

a cada cantonada envaeixen el teu camí.

...

Una passa rera l'altra

t'acostes cap a la rutina diària

mentre t'allunyes de l'excepció del descans.

Enrera queden el sol, les platges desertes,

el descans, el relax, l'aire pur, la terra neta,

el paisatge sense destrossar.

En una sola paraula, la natura.

...

A cada nou pas tot aquest record s'esborra

com un estel fugaç en la teva memòria.

I la ment es comença a reomplir,

talment una gerra, de feina, brutor,

massificació, pol·lució, vertigen, estrés: la ciutat.

...

Fins quan aquest turment?