Mobilització!

Des del primer dia que vaig entrar a viure al pis on estic, que un soroll repetitiu em molestava. Es tractava d'un soroll similar al que fa un alternador, o un aire condicionat espatllat, o potser un frigorífic gegant. És un soroll fort, de màquina que s'engega, fa soroll durant uns 40 segons i després s'atura amb un pffff..., com si es desinflés. Des del primer dia que aquest soroll es sentia potser un cop o dos al dia, o potser cada 4 o 5 hores. Tot i ser molest i haver-me despertat algun cop a la nit i tot, no m'havia queixat donant per segur que era un problema que "venia amb l'edifici, típic a Barcelona". Ara bé, aquest estiu, que fem vida amb les finestres obertes de bat a bat, el soroll aquest ha començat a ser més i més repetitiu, fins el punt que cada 15 minuts sonava durant uns 40 segons.

Fart de tot, fa 10 dies vaig trobar una veïna al supermercat i li vaig comentar si ella sentia aquest horrible turment. I em va dir que sí, que n'estava tipa i que hi hauríem de fer alguna cosa. Em va proposar anar a parlar amb el President de l'escala de veïns. Hi vam anar, li vam comentar el problema i, oh sorpresa! ell, que té el pis que dóna a l'altra banda va dir que no en tenia ni idea i que ningú se li havia queixat. Tot i això, va dir que miraria d'investigar per saber la procedència del soroll. En principi aquest soroll venia o bé de la botiga de pakis que tenim als baixos de l'edifici, o del parking de l'edifici del costat o d'una espècie de magatzem-botiga de màquines escurabutxaques de l'edifici veí.

Ahir a la tarda, en arribar, el soroll era gairebé un continu. Cada 5 minuts, el soroll s'activava durant 40 segons. Una tortura. Vaig tornar a cal President (que fot una pudor horrible), a la primera planta, i em va rebre la dona. Em va dir que havien anat a ca la veïna (una senyora de 90 i pico anys) i aquesta els havia dit que sí que sentia el soroll. Van estar esperant una hora i no van sentir res. Li vaig dir que hi anéssim tots dos perquè en menys de cinc minuts hi tornaria. Vam trucar, ens va obrir la senyora sudamericana que la cuida i la senyora ens esperava al menjador amb la tele amb el volum al màxim. Evidentment, va dir que aquella tarda no havia sentit res. Em va fer llàstima la pobra senyora, encara que se la veia molt eixerida. La peruana va apagar la tele i, al cap de mig minut el soroll horrible un altre cop. Des del primer se sentia molt més fort que des del tercer on visc. Vam treure el cap des del balcó i no vam poder veure d'on venia. La dona del presi, en una lleu mostra de xenofòbia va dir que segur que era de "los chicos estos de la tienda de abajo". A mi em va semblar que venia de l'altre edifici.

Llavors vam decidir anar a veure els pakis. Al sortir de l'edifici vam trobar el presi, que es va unir a la comitiva. Els pakis van dir que "no blamos castellano". Quina trola, perquè quan es volen fer entendre, bé que ho fan. Bé, la qüestió és que vaig posar en marxa el meu anglès i els vaig preguntar sobre el soroll. Van dir que també el sentien, que era molt molest i que creien que venia de cals veïns. Vam sortir de la botiga i, mentre discutíem què fer a l'entrada de l'edifici, van anar apareixent veïns que tornaven de la feina. Els vam preguntar pel soroll i, oh sorpresa! tots ells estaven indignats i farts del soroll. Uns deien que era cada 10 minuts, altres cada 20, uns deien que ja feia dos anys, etc. Ara bé, ningú havia mogut ni un dit per acabar amb ell. Vam tornar a entrar a la botiga dels pakis i vam anar fins a la rebotiga, on un em va dir que hi dormien de tant en tant. Estava bastant brut tot, però podria estar pitjor... Vam sentir el soroll i vam coincidir en que potser no venia tant del parking com de la botiga de màquines escurabutxaques. El presi em va dir que ja parlaria amb els veïns i vaig tornar cap al pis. En total havia estat fent gestions durant més de mitja hora i el soroll seguia saltant molt sovint.

La cosa hauria quedat així si no fos que passades les 11 de la nit una veïna va trucar el timbre i em va dir que això no podia seguir així i que si podia trucar a la Guàrdia Urbana. Li vaig dir que parlés amb el Presi, a veure què trobava. I no vaig entendre perquè m'ho venia a preguntar a mi... A no ser que em vegés com el nou líder veïnal... I ja em vaig imaginar que el següent pas seria queixar-se a l'Ajuntament, recollir signatures, amenaçar els amos de l'empresa, fer boicot a l'empresa d'escurabutxaques, fer un manifest, penjar pancartes als balcons, fer cassolades silencioses (ja les inventarem), tallar la circulació a Pi i Margall, cremar contenidors, tirar ous a en Clos i... buf!