dimecres, 28 de setembre del 2005

FA

El senyor Fa surt del peatge donant gas a fons. Les rodes xeriquen. Passa de les 5.000 revolucions i posa segona. Dos segons més tard ja ha entrat la tercera. Mira pel retrovisor i el Mercedes platejat se li acosta per l’esquerra, entra la quarta i canvia de carril per tancar-lo. Sembla que no ha sortit prou ràpidament. Mentre observa com el Mercedes es posa al carril del mig, el senyor Fa aprofita per forçar la quarta marxa fins als 120 km/hora. Llavors canvia a cinquena i pitja l’accelerador a fons. El Mercedes se li ha posat en paral·lel i avancen tots dos a 160. Amb gran tensió agafa el volant i observa els moviments del Mercedes. Els carrils estan buits, ja que a aquestes hores poca gent utilitza l’autopista. 180, 190, 200 i no aconsegueix desempallegar-se del Mercedes. En aquest punt l’autopista té unes corbes bastant tancades que cal agafar ben obert. Al primer revolt el senyor Fa comença a reduir massa aviat i el Mercedes li passa per davant i el tanca. Intenta canviar de carril per no tocar amb la mitjana. Redueix a quarta i accelera al màxim. Queda a rebuf del Mercedes, de forma que li va retallant distància a cada moment. Posa cinquena i aconsegueix entrar per davant en la següent corba, encara que l’ha agafat massa ràpidament i el cotxe se n’ha anat al carril dret. El senyor Fa està començant a suar, l’altre conductor és ràpid i duu un cotxe molt potent. Pràcticament encaren la darrera recta en paral·lel. Qualsevol dels dos pot guanyar. Ja s’albira el cartell d’un quilòmetre pel peatge, on qui arribi primer haurà guanyat i començaran a frenar per entrar al peatge. El frec a frec és molt emocionant, però el senyor Fa, en els darrers metres treu el millor de sí mateix i, en un cop de geni intenta tancar el seu rival. Això fa que el Mercedes redueixi durant una mil·lèsima de segon, el temps just per tal que el senyor Fa, que no ha tret per res el peu de l’accelerador arribi el primer. Fa un crit d’alegria per treure’s els nervis de sobre i treu la mà per la finestra per saludar al del Mercedes que torna la salutació mentre va reduint la velocitat del seu bòlid. En arribar al peatge es troben dues patrulles dels Mossos d’Esquadra que els obliguen a baixar del cotxe. Les darreres paraules del senyor Fa abans d’entrar al Nissan Almera de la Policia són: “però si només fèiem esport…”

5 comentaris:

Tatxenko ha dit...

Em fa molta ràbia que a un espectacle com són les curses de motor (tant de cotxes com de motos) se'ls anomeni ESPORT...

Anònim ha dit...

Per fi has recuperat la inspiració! Ja era hora! Aquest relat m'ha agradat molt! I és qué darrerament se te veia molt desganat...

Estic contenta!

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

Ha estat bé, tot i que has caigut en l'"alfonsitis". Em pensava que es tractaria de les curses de "pijos rics" que va aturar la Tura...

Marc

Tatxenko ha dit...

Alfonsitis? Jo des de temps immemorials que he sigut Raikkonista... ;)
El que no entenc és que es consideri esport el fet de conduir un cotxe... I després es fan campanyes des de l'Administració per tal que la gent faci esport.

Anònim ha dit...

Deia lo de l'"alfonisitis" per treure el tema que ha estat omnipresent als mitjans catalans els darrers dies; no volia dir que en fossis seguidor! (o no).

Marc